DIA 17. SANT LLAMBERT O LAMBERT

LA veu popular diu que era pagès i que la seva vocació per la religió va ésser tan gran i tan excepcional, que, sense estudiar, va arribar a ésser bisbe i sant. Antigament, el venerava per patró part de la pagesia de la Catalunya vella, i la seva imatge figurava en diverses esglésies rurals. El cos de sant Llambert es venerava a Lledó. Hom el tenia per advocat del mal d’orella, i de per tot l’Alt Empordà i de la Garrotxa acudien a cercar oli de la seva llàntia, per untar-ne les orelles dels malalts d’oïda. En prendre l’oli, calia fer una petita almoina a la bacina. L’almoina havia d’ésser modesta, perquè si hom donava massa, el sant s’ho prenia malament, creia que volien subornar-lo i, en lloc de guarir, intensificava i recruava el dolor. Aquesta creença, completament oposada a les d’aquests tipus de fe, va donar origen a la dita:

Hi ha una parèmia que diu:

SANTA AGATÒCLIA

LA gent l’anomenava comunament Catòquia. Era filla de Mequinensa, al junyent del riu Segre amb l’Ebre. Era serventa, i d’ací que les serventes de diferents contrades de la Catalunya nova la tinguin per patrona i per advocada.

La seva mestressa, que era gentil, esbravava furiosa en ella tot el seu mal humor; l’enviava a cercar llenya al bosc, on Agatòclia parlava amb les bèsties, les quals la reconfortaven del seu martiri i la refermaven més en la seva fe. En arribar a casa, la mestressa, furiosa, li esbocinava per l’esquena tota la llenya que li havia fet anar a cercar. El seu amo era cristià, però no tenia ascendència damunt de la seva muller i havia de mirar-se com apallissava la pobra donzella perquè era cristiana com ell mateix. Un dia, que anava a fer llenya, Agatòclia va caure i es va llatzerar, i la seva mestressa, perquè va trigar a tornar, la va delatar com a cristiana. Fou tancada a la presó, per tal com, quan li van preguntar si volia renegar de la seva fe, va contestar que no. Li van tallar la llengua, i després la van cremar viva en una foguera encesa enmig de la plaça. Fora de Mequinensa el nom d’Agatòclia es pot dir que no es troba, car la gent tenia l’aprensió que totes les noies que se’n deien havien d’ésser obligadament serventes, i, per tal de no condemnar llurs filles a la simple condició de minyona de servei, els pares repugnaven de posar-los aquest nom en batejar-les.

SANTA CORNÈLIA

AQUESTA santa era patrona de les vídues i hom l’anomenava popularment santa Cornella o Cornellana. Les vídues la tenien per advocada perquè la comella o gralla era el símbol popular de la viduïtat, puix que quan se li mor el marit refusa d’aparellar-se amb cap altre, va sempre sola i fa vida retirada.