DIA 10. SANT TROBAT I TRES-CENTS CINQUANTA-QUATRE COMPANYS
MÀRTIRS, de la ciutat de Girona. Formaven l’auditori de fidels que oïen missa, celebrada per sant Narcís, en el primitiu temple llavors existent on avui s’aixeca l’església de Sant Feliu, i foren assassinats a punyalades pels soldats que van martiritzar el sant bisbe.

Sant Trobat, gironí, segons una estampa vuit-centista. (Col. de l’autor.)
SANTA EULÀLIA
AVUI havien fet llur festa les diverses poblacions que tenen aquesta santa per patrona, les quals no la celebraven pas per ta santa Eulàlia barcelonina, que s’escau pel febrer, sinó per la de Mérida, que la fa avui. La veneraven a Santa Eulàlia de Puig-oriol, Santa Eulàlia de Ronsanes, Santa Eulàlia de Vilapiscina, i encara d’altres.
Al Rosselló feia la seva festa el lloc de Millars. Fins ben entrat el present segle havien representat a la plaça un misteri de santa Eulàlia i santa Júlia, que escenificava la vida d’aquestes santes germanes filles d’un aferrissat gentil anomenat Liberi, La representació era llarga, puix que constava de cinc parts o actes, durant els quals es desgranava la vida de les heroïnes. Les escenes més culminants eren les del martiri, en què intervenien un estol de botxins dirigits per un capità i cruament aliats pel tirà Calfurnià, que menava el suplici. Intervenia en la representació gran gentada. Hom la feia de nit perquè l’escena de la crema de les protagonistes resultés més vistosa, i com que el misteri, conforme hem dit, era molt llarg, solia acabar cap a la matinada. Si hem de jutjar pel llenguatge del text, aquesta representació era força antiga.