DIA 12. LA MARE DE DÉU DEL PILAR

A l’antiga església de Sant Jaume és venerada una imatge, de terra cuita, de la Mare de Déu del Pilar; segons tradició, n’havia estat molt devot sant Domènec, que cada dia anava a fer les seves oracions al seu davant. Diu la veu popular que ella fou la que li va inspirar la devoció del sant rosari i que al seu davant ell va ensenyar-lo a la gent i va propagar-lo entre el poble, després d’haver-lo difós entre els seus deixebles.

Barcelona havia sentit per la Mare de Déu del Pilar molta més devoció que no li professa avui. Al segle XVII, durant un terrible flagell de pesta, el Consell de la Ciutat va reclamar el seu ajut, i l’epidèmia va minvar. En acció de gràcies, s’acordà que, per compte del Consell, cada dia li fossin dedicades set pregàries. Aquest vot ha seguit practicant-se fins ara, per bé que entre el poble s’ha perdut ja el record d’aquesta devoció.

Les fadrines barcelonines tenien la Mare de Déu del Pilar per matrimoniera.

SANT SERAFÍ

ERA sabater, i el veneraven els del seu ofici. Els frares caputxins de la Rambla conservaven una relíquia d’aquest sant, i el dia d’avui li dedicaven una festa molt solemne, que acabava amb una processó, a la qual concorrien la majoria dels sabaters de la ciutat. Hom tenia els d’aquest ofici per descreguts i deia d’ells que aquest dia era l’únic que mostraven devoció i que anaven a processó.

La gent del camp creuen que el dia de Sant Serafí les llavors no lleven, no agafen i es perden, i que àdhuc perjudiquen el camp. El dia d’avui, doncs, hom no pot sembrar, si no en vol resultar perjudicat.

Feia la seva festa major el llogarret penedesenc de Moja. Una de les notes més típiques i característiques era el ball de la Bolangera. La coreografia d’aquesta versió diferia força de totes les altres ballades a casa nostra. Era molt similar a les versions franceses, sens dubte la que més s’hi assemblava de les diverses variants catalanes que ens són conegudes.

Coneixem els següents refranys del dia d’avui: