DIA 30. SANT JERONI

CELEBRAVEN llur festa les cases de comunitats jerònimes del voltant de la ciutat: la de Sant Jeroni de la Murtra, vora de Badalona, i la de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situada en aquesta vall, que de la muntanya de Collserola mira devers tramuntana. Amb aquest motiu, tenien lloc dos aplecs al redós dels convents indicats. A tols dos acudia el veïnat barceloní, amb preferència al segon, perquè era més a la vora de la ciutat i perquè eslava més voltat de fonts que invitaven a aplegar-s’hi per menjar. Aquesta era la darrera sortida de l’any, perquè el temps ja fresquejava i no convidava gaire a excursionejar.

Havien tingut sant Jeroni per patró els savis i els filòsofs i la gent de ciència i d’estudi en general. En constituir-se el gremi dels llibreters, van escollir-lo per llur advocat i protector, hagut compte que ajudava els qui llegien llibres. Van constituir una confraria, que van vincular al vell convent de les monges jerònimes de la plaça del Pedró, on cada any feien una festa molt lluïda, amb sermó i processó que voltava pels carrers immediats a l’església.

Sant Jeroni és patró dels corbs i hom el reclamava quan volia alliberar-se d’aquest ocell considerat com de mal averany. La iconografia el presenta amb un corb que, segons la llegenda, cada dia li portava un pa amb el bec durant la seva vida eremítica. Així mateix és el patró dels esquirols; avui la gent de muntanya havia sortit a caçar-ne per menjar-se la poca carn que té aquesta bestiola boscana, conceptuada com a molt gustosa. En medicina popular hom menja sopes d’esquirol per a curar les corrípies o diarrea.

SANT LLEOPARD

HAVIA estat mestre de cases. La parròquia del Pi guardava una relíquia d’aquest sant, i el dia d’avui celebrava una funció solemne, concorreguda per molts mestres de cases. Antigament s’havia celebrat una processó a la qual anaven la majoria dels paletes de la ciutat.

Segons la tradició, és el que cura de les obres del cel, les quals realitza amb tant de mirament que Nostre Senyor el considera com el primer de tots els sants, pels seus mèrits i mereixements.

Avui es fa la festa de la Mare de Déu de la Cabeça, especialment venerada en el santuari d’Utxafava, Vuixafava o Vilasana, a l’Urgell. La imatge té una testa de grandària superior a la normal. Segurament que per efecte del nom i de la iconografia, hom la invoca perquè guareixi el mal de cap. Hi ha mides especialment destinades per a la migranya. Els pacients se les lliguen al front, a fi de trobar remei. Els goigs fan al·lusió a aquesta propietat remeiera de la imatge.