10

El meu retorn a Antioquia va coincidir amb un moment de màxima tensió a Jerusalem. L’emperador Gai, conegut com a Calígula, ordenà que es posés una estàtua seva al Temple de Jahvè, cosa que provocà la rebel·lió dels sacerdots i la insurrecció del poble. La situació era tan delicada que els jueus d’Alexandria enviaren una ambaixada a l’emperador encapçalada pel meu vell conegut, el filòsof Filó, per tal de convèncer-lo de desistir. Fou endebades, com explica el mateix Filó en un opuscle deliciós, més sarcàstic que irònic, titulat Ambaixada a Gai. Calígula envià a Judea des d’Antioquia el governador Publi Petroni, al capdavant de dues legions, però, quan ja es veia venir la tragèdia, l’emperador fou assassinat a Roma, al final d’una obra de teatre. Pertot arreu va córrer el rumor que els seus assassins havien begut la seva sang —en un curiós paral·lelisme amb l’Últim Sopar de Jesús—, i que el fet havia donat compliment a una vella profecia sobre un Déu i un Messies. Més endavant, alguns destacats aristòcrates romans em van explicar que la dèria de ser divinitzat en vida —en ser coronat, se li sacrificaren 160.000 caps de bestiar!— a Calígula li venia del seu coneixement d’oracles orientals anàlegs als que havien acompanyat el naixement de Jesús.

Qui també tingué la dèria d’esdevenir Messies fou Herodes Agripa, que poc després fou nomenat rei d’Israel per Claudi, el vell quec i bavós que la guàrdia pretoriana elegí emperador en lloc de Calígula. Herodes Agripa era nét d’Herodes el Gran per la banda d’Aristòbul, germanastre d’Antípater. Jesús de Natzaret, Mical i el rei Herodes Agripa, per tant, eren cosins. El nou Rei havia nascut quatre anys abans que Jesús i Mical, però —com que havia fet comptes diferents— es considerava ell mateix subjecte de la profecia del Messies dels 4.000 anys, del successor d’Adam, Enoc, Abraham i Salomó. Intrigà davant Calígula per aconseguir el tron d’Israel, tornà a intrigar davant del ximple de Claudi, guanyà la diadema reial i tot seguit es posà a treballar en un pla de rebel·lió a tot l’Orient semblant al que havien preparat els sacerdots del Temple per entronitzar Jesús. Herodes Agripa aconseguí la complicitat de set reis: els de Calcis, d’Iturea, d’Osroene, d’Armènia Menor, de Cilícia, i del Pont, a més d’Antíoc III de Commagena. I inicià els contactes amb Goradzes, el rei de Pàrtia. Mentre, en el pla domèstic, perseguí els dirigents de la secta cristiana: envià Simó Pere a la presó i féu executar Jaume, germanastre de Jesús de Natzaret. Després, inicià obres de reforçament de la muralla septentrional de Jerusalem, amb l’objectiu de convertir la ciutat en inexpugnable, cosa que el féu suspecte a ulls de Claudi —que contemplava els esdeveniments amb preocupació mentre enllestia la conquesta de la remota illa de Britània.

Tanmateix, els aspirants a Messies tenen mala sort: Herodes Agripa morí sobtadament a Cesarea —els budells devorats per uns cucs negres i ferotges enviats per Jahvè, segons els fariseus ortodoxos—. Així, Claudi respirà tranquil i col·locà un altre cop Judea sota l’autoritat d’un procurador romà.