La triangulació
Principi de la triangulació
És un procediment que permet mesurar la llargada d’un trajecte rectilini amb l’auxili d’una sèrie de mesures angulars i d’una sola mesura lineal.
Per aplicar-lo cal:
—Constituir una cadena de triangles que cobreixi tota la llargada de l’arc i establir una sèrie de senyals elevats a cada banda. Cada cim ha de ser visible des deis dos que el precedeixen i des deis dos següents. Després s’ha de determinar el valor dels angles mitjançant observacions. Les mesures geodèsiques s’efectuen amb el cercle repetidor.
—Mesurar, sobre el terreny, un sol costat d’un dels triangles, la base de la triangulació, que en proporciona l’escala. Aquesta mesura s’efectua amb regles plans.
—Determinar la direcció dels costats en relació amb el meridià. Això obliga a mesurar l’angle que els costats fan amb el meridià, els azimuts.
Aquest procediment es basa en el principi trigonomètric que «si coneixem dos angles i un costat d’un triangle, en coneixem tots els costats».
A continuació cal determinar l’amplitud de l’arc mitjançant la determinació de les latituds dels dos extrems. Aquestes mesures astronòmiques es determinen amb el cercle repetidor.
Després s’ha de reduir a l’horitzontal. Com que les puntes del triangle, materialitzades pels senyals, no estan a la mateixa altura, els triangles són inclinats. Per portar-los a l’horitzontal s’ha de mesurar l’angle de cada costat amb la vertical dels extrems del costat, són les mesures zenitals.
Col·lecció mediateca d’història de les ciències / Cité des Sciences
El fet que la Terra sigui rodona comporta que els costats dels triangles no siguin segments de línies rectes sinó d’arcs. Amb l’ajut de les fórmules matemàtiques es transporta el conjunt de càlculs al nivell del mar.