Discurs de Condorcet a l’Assemblea
el 26 de març de 1791
«L’Acadèmia de ciències m’ha encarregat l’honor de presentar-vos un informe sobre l’elecció d’una unitat de llargada. No hem considerat necessari esperar el concurs de les altres nacions ni per decidir sobre l’elecció de la unitat de mesura ni per començar les operacions. Efectivament, hem exclòs d’aquesta elecció qualsevol determinació arbitrària; només hem admès elements que pertanyen de manera igual a totes les nacions.
»És possible obtenir una unitat de llargada que no depengui de cap altra quantitat. Aquesta unitat de llargada serà presa sobre la Terra mateixa. La quarta part d’un meridià terrestre esdevindrà la unitat real de mesura, i la deu milionèsima part d’aquesta llargada serà la unitat corrent.
»Per tant, proposem que es mesuri immediatament un arc de meridià des de Dunkerque fins a Barcelona. Aquest arc té una extensió de sobres suficient; fa aproximadament 6 graus al nord i 3 graus i mig al sud del paral·lel mitjà. A tots aquests avantatges s’hi afegeix el de tenir les dues extremitats al nivell del mar. Per tant no ofereix cap pretext que pugui donar lloc a retrets per haver volgut acaparar alguna mena de preeminència.
»En una paraula, si la memòria d’aquests treballs acabés esborrant-se, si només se’n conservessin els resultats, no oferirien res que pogués servir per fer conèixer quina nació n’havia concebut la idea, n’havia dut a terme l’execució».
La nova unitat de mesura ha de ser no arbitrària i universal. L’informe de l’Acadèmia de ciències estableix la llista de les tres unitats que es poden tenir en compte. Fins aleshores la preferència es decantava cap a la llargada del pèndol. Una setmana després, capgirament! L’Assemblea Nacional opta per la quarta part d’un meridià terrestre. L’Assemblea subratlla la distinció entre la unitat real, que és un tros de la Terra, i la unitat corrent, la deu milionèsima part del quart de meridià.