Al juny de 1792 dues berlines surten de les Tulleries, una cap a Dunkerque, l’altra cap a Barcelona. Les ocupen, respectivament, Pierre Méchain i Jean-Baptiste Delambre, astrònoms als quals l’Assemblea Nacional ha assignat la tasca de mesurar el meridià entre aquestes ciutats amb vista a obtenir, «per a tots els temps, per a tots els homes», una mesura universal, el metre. L’expedició esdevindrà una veritable aventura: als riscos físics implícits en la missió, que inclou l’ascens als cims més elevats i inhòspits, s’afegeix tota mena de sospites i incomprensions: n’hi ha que els prenen per espies a sou del rei francès, d’altres els consideren xarlatans. El preu que la Història cobra a la Ciència és molt alt —el Comitè de Salut Pública destitueix Delambre, Méchain és empresonat—, però tots dos científics perseveren en la missió…