Emès el 12-6-00

La imatge dels catalans

La Generalitat de Catalunya, que és la primera porta de la dreta quan entres a la plaça Sant Jaume, ha fet uns anuncis a la tele per explicar a tot Espanya que els catalans no som ni tancats, ni avorrits, ni garrepes. Això és perquè no coneixen una exnòvia que vaig tenir, que reunia les tres condicions, per aquest ordre o gravetat: tancada —no hi havia manera—, avorrida —quan superava la primera fase es produïa la segona. Diu: «Fes». Dic: «Home, posa-hi tu, també!». «És que sóc avorrida». «Bueno, xata, ja…»— i garrepa. Molt, molt, molt. Ho fèiem cada tres mesos. Diu: «No! No em vull cremar…». Com a la tele. I jo li deia: «Que catalana que ets, carinyo». I ella [seguint el ritme de la sardana, 1,2,3; 1,2,3]: «Per-què-ho dius? Per-què-ho dius?». Sempre volia beure amb porró i menjar allioli. Li agradava tant que un dia ho va fer tot a l’hora: es va fer un porró d’allioli, per beure-se’l a galet i em va dir: «Ara em sento bé!». Anava tirant l’alè i dient: sóc un escape de Catalana de Gas! Tot el dia ballava sardanes i feia castells. En comptes de «fem l’amor?», em deia: «Fem un pilar de dos amb l’agulla al mig?». I jo: «Sí, sí, que així descansaré de manilles». Llavors, ella no ho entenia: «Què vols dir, xato?». Dic: «Res! Dóna’m la mà i ja veuràs com et transmeto l’electricitat estàtica». Clar, pel fregament.

Heu vist els anuncis per millorar la imatge de Catalunya? Els protagonitzen els actors Emma Suárez, Charo López i José Coronado. Pràcticament tots els de la cervesa San Miguel. Van venir tots el mateix dia; i el Mikel Erentxun perquè no podia, sinó també ho hauria fet. Van triar aquests tres noms a l’atzar, com haurien pogut triar… no sé, el Van Gaal, el Vidal-Quadras, i José María García, amics de Catalunya. Que el Coronado, a l’anunci, diu: «Aquí me entiendo con todo el mundo. Vamos, hasta con este caballo que me han prestado, sin pagar una pela». Que a Espanya quan vegin aquest anunci diran: «Oye, que en Cataluña la zoofilia es gratis!». I aquí la zoofília és pagant, eh, com a tot arreu! Al Pirineu hauran de vigilar bé el bestiar. Vindran avions plens de zoòfils de tot Espanya. Al Pont aeri, tios desesperats: «Ovejitas catalanas, ovejitas catalanas…».

La campanya publicitària és de Bassat, Ogilvy i Mather, que van sempre juntets. Anaven de colla amb Marithé, François i Girbaud. Quan es va casar el Bassat, el capellà li va dir a la dona: «Quiere usted a Bassat, Ogilvy y Mather como esposos?». I ella, com a bona catalana, «pagui’n un emporti-se’n tres!». És una gran companyia de publicitat. Fan el que els encarreguen.

El que més m’agrada és l’anunci de l’Emma Suárez. Diu ella: «A ver quién dice que los catalanes son aburridos». És que si t’avorreixes amb l’Emma Suárez no sé si ets català, ets gilipolles. Perdoneu la confiança. Mira com no ho pregunta l’Esperanza Aguirre, no… Ningú es vol divertir amb l’Esperanza Aguirre. «Oh, es que son aburridos…». «¡Mirate tú, chata!».

Però hi ha tòpics que no es desfaran mai. Jo dubto que a Espanya ens considerin mai generosos. I penso que tampoc som tan garrepes: jo conec catalans que donen propina fins i tot als peatges, de bé que t’ho has passat: «No, no, quedi’s el canvi, que hem vingut molt a gust». On ja no es dóna propina és a la gasolinera. Més aviat t’han de donar ells un crèdit, si vols omplir el dipòsit.

Però hi ha altres tòpics que s’han de combatre. Per exemple, hauria de quedar clar a Espanya que els expresidents de la Generalitat, quan deixen de ser presidents, no fabriquen espetec, encara que es digui de Can Tarradellas. Ho dic perquè l’altre dia va preguntar un madrileny: «Ahora qué, vuestro Presidente, ¿hará una fábrica de embutidos?». Dic: «Menos coña». El paio es pensava que en jubilar-te to n’anaves a fer embotits. Més tòpics a desfer: que no tots els catalans rentem la roba amb [marcant molt l’accent català] Luzil, com la Maria Vidal. Molts fem servir Ariel. O Vernel. Sempre productes que portin una «ela» ben gutural.

Com poden dir que som avorrits? Però si som un xou, els catalans! Com aquella senyora que deia «a casa sempre mengem pa Rosendo!». Us en recordeu d’aquella dona? Era molt maca, aquella dona. Què se’n deu haver fet? Deu ser viva? Sí. Uns crits que fotia que de tan contenta que estava aquella dona, pensaves: «Senyora, vostè no se’l menja sol, se’l menja amb xocolata».

L’eslògan de la campanya és «Catalunya hay que verla». Segur que el van pensar abans dels aiguats d’aquest cap de setmana. Ara el lema més adequat seria: «Catalunya, no estaba mal», marcant la «ela», també. Per cert, atents a les pantalles perquè es veu que TV3 prepara una sèrie que es dirà Catalunya des de l’aigua. Ja us n’informarem, d’això.