Emès el 20-9-00

Els currículums

Currículum. Del català «curri» i del llatí «culum». Vol dir: «anar de cul buscant curro». Això ja ho feien els llatins: «Quo vadis!», es deien els llatins quan es trobaven. Curriculum! Ah, cony.

Molts ja comencen a anar de cul quan el redacten, que és un moment tens. Has de resumir la teva vida, t’has d’explicar. Com sóc jo? Hi ha molta gent que ni ho sap: com ho han d’explicar? No tenen clares ni les dades personals. Un amic meu va posar: «Nom: Joan Cortina. Estat civil: solter. Sexe: escrit i parlat». I no deia cap mentida, perquè el Cortina parlava molt de sexe, però no es menjava res. Des d’aquí un petó per tu, Joan.

L’apartat de «formació acadèmica» no sempre és fàcil d’omplir. A part de l’EGB i el Curset CCC d’acordió «y de regalo una guitarra española», de vegades no saps què posar-hi. Jo en conec un que s’ho inventava. Diu: «Total, no m’agafaran igualment!». Si arribava borratxo a casa i la dona li fotia un sermó, afegia al currículum: «Oient al cicle de conferències Alcoholisme i dormir al sofà: temes adjacents».

I és que als currículums es menteix molt. Sobretot amb els idiomes. Poses: «Anglès: parlat i escrit». I tu dius: «Sí, segur!». I no és que el parlis malament, és que el Carrascal al teu costat és Olivia de Havilland! Però bueno, no es comprova mai. Jo tenia un amic que es va presentar a una feina que deia: «Imprescindible francès». I només sabia dir «cafeolé» i «croissant». I ell va dir: «Cony, sé francès!». I ara treballa en un restaurant de París. El tio, quina sort que ha tingut. Rotllo Sebas. Això sí: li demanes una vichyssoise i et porta un Vichy i una Schweppes. Com que els francesos són més tolerants, el toleren.

Avui dia, per trobar feina és imprescindible saber informàtica. El Fajardo, la primera vegada que va fer un currículum va posar «Conocimientos de informática a nivel de saurio». Li dic: «Voldràs dir usuario!». Diu: «No, no, és que tinc un Commodore de l’era quaternària». En lloc de ratolí, anava amb diplodocus. I anava amb pedals. Molt guapo.

Un dels apartats més valorats per les empreses és el de l’«experiència professional». De vegades, massa i tot. L’altre dia vaig llegir: «Es necessita Cap de Personal menor de 25 anys amb 30 anys d’experiència». O sigui, vaig deduir jo —al ser deductor, deductor en Alaska… ja us he dit que m’estic medicant?—, que ets un espermatozou i ja has de tenir experiència com a cap de personal. Com no sigui a l’empresa Semens, vull dir Siemens… Amb el teu despatxet d’espermatozou, la teva tauleta d’espermatozouet… I motivant el personal espermatozoïl en el moment de la Vuelta Ciclista: «Vamos chicos. ¡Aquí no hay premio para el segundo!». Si tu ets ja un espermatozou actiu i tal ja tens experiència. Això feu-ho servir al currículum, que pot anar bé. Digueu: «Jo quan era espermatozou ja volia treballar aquí».

El problema de no tenir experiència, però, és que no saps què posar al currículum. Jo he arribat a veure escrit: «Gener del 83: Cangur de la meva cosina petita un dia que els meus tiets van anar al teatre». L’altra opció és exagerar-ho una miqueta. Com un amic meu, que va posar «Cap de departament lingüístic». Dic: «Que feies? Traduccions?». Diu: «No, llepava segells». Efectivament, era la llengua més ràpida de l’oficina.

Un dels apartats més prescindibles dels currículums, això és el que jo crec, és el d’«Altres dades». Allà la gent hi posa els seus hobbies: «M’agrada el bàsquet, la música i mirar la televisió: m’agrada el José Luis Moreno, digue’m raro». I coses així. Que algú pensarà: «A mi m’agraden els homes musculats i no ho vaig escrivint pels puestos!». Suposo que ho fan per conèixer el teu costat humà. A veure si per allà entren una mica en el teu cervellet. Si veuen que poses «m’agrada llegir, pintar i esquarterar iaies amb el ganivet del pa els diumenges a la tarda», ja no t’agafen. A no ser que sigui una empresa d’assassins, que ja no és una empresa. Clar, perquè no poden cotitzar.

Hi ha gent que opta pels currículums originals. Això és molt bonic. Sempre hi ha qui diu «ja ho veuràs, ara jo aquí trencaré motllos», i hi posa fotos de la família, els escriu com si fos un anònim, amb lletres retallades… Pensen: «Així es fixaran en mi». I efectivament, es fixen en ell a l’hora dels descartes. El graciós, fora! Jo en conec un que va fer un currículum com aquells llibres infantils troquelats. El paio s’ho va currar molt. Quan l’obries sonava música, i quan passaves de pàgina es desplegava la seva cara en tres dimensions, les empreses on havia treballat, una grangeta amb les seves vaquetes, els capets dels seus jefes anteriors… El va titular Teo busca curro. Me’n recordo que li va arribar una carta que deia: «Teo va a seguir en el paro. Burro». I el tio: «La gent no té sentiments». Doncs no en té.

Els currículums sempre s’acaben amb una frase molt queca. Tipus «a la espera de recibir prontas noticias, todo suyo». Com un acte d’entrega: «Todo suyo». Dius: «Hosti, m’haig d’entregar jo, a un paio del Pryca?». Però al final les «noticias», no són ni «prontas» ni «tardías», són «jamás recibidas». Per tant, amb els currículums, nens, perseverança!