65

La gran esperança de la Betsy que el testimoni d’en Tony Sharkey donés un nou rumb al judici s’havia esfumat. Aquella nit, estirada al llit, va intentar donar sentit als esdeveniments del dia.

«Encara que en Sharkey demostrés que era a la casa», va pensar, «no significa que hi fos a la mateixa hora que el que sigui que anés amb el Mercedes negre. L’Scott en té un. I en Kent també. Com tants altres residents a Alpine. I si no hi va haver mai un Mercedes negre?».

«Aniré a la presó. Ho sé». Se li va assecar la gola pensant que li dirien que es posés dreta per escoltar el president del jurat llegint el veredicte. «Si és assassinat, em condemnaran de trenta anys a perpètua. Si és homicidi, seran deu anys.

»Sé que sóc innocent. Tan malament estaria decidir no continuar? Algunes de les pastilles d’en Ted encara són al lavabo de la biblioteca. Tan malament estaria que me’n prengués un grapat i acabés d’una vegada?».

El pensament la va reconfortar i es va adormir.