56

—Senyor Cruise, espero que es recordi de mi —va dir en un to de flirteig—. Ens vam conèixer ahir a la consulta del doctor Scott Clifton. Em va deixar una targeta quan va entrar.

—Sí, i tant. La puc ajudar en alguna cosa?

—No vull parlar-ne per telèfon, però m’agradaria que ens veiéssim. Tinc una informació molt interessant que hauria de saber.

—Amb molt de gust —va dir en Jon—. Vol escollir un lloc a prop de la consulta de Fort Lee?

—Ja no treballo a Fort Lee. Em van acomiadar just després que vostè se n’anés.

—Em sap molt de greu. —En Jon estava encara més intrigat pel que l’antiga recepcionista li volia explicar. Les persones que han acomiadat solen xerrar més que les que volen mantenir el lloc de treball.

—On li agradaria quedar? —va preguntar.

—Visc amb els meus pares a Tenafly. El Clinton Inn és al mig del poble. Li aniria bé?

—Sí. Avui a les sis és una bona hora?

—D’acord, i, després del que li diré, em voldrà convidar a un bon sopar.

Quan va haver acabat la conversa amb la Heidi, en Jon va trucar a la Delaney.

—Aquest vespre haurem de quedar més tard, Delaney —va començar—. Acabo de rebre una trucada de la Heidi Groner, una recepcionista que el doctor Scott Clifton acaba de despatxar. Diu que té una informació important i me la vol explicar. No sé pas de què va. Podria ser un cas d’una empleada ressentida que es vol venjar perquè l’han despatxada i, si t’he de ser sincer, em sembla que és una mica cap verd…

—Jon, l’has de veure —va dir la Delaney immediatament.

Tenia pensat explicar a en Jon tot sopant que la Betsy Grant i en Peter Benson eren els seus pares. Però podia esperar.

—Jon, encara estic estupefacta amb l’home que van arrestar a Saddle River i diu que era a la casa del doctor Grant la nit que el van assassinar.

—És una novetat al·lucinant —va dir en Jon.

—Sé que el fiscal no el creu, però l’advocat de la defensa el cridarà com a testimoni. Jon, t’adones del que podria significar per a la Betsy Grant?

—Sí. I sé que li tens una gran simpatia. Però, Delaney, hi ha molta gent boja amb ganes de notorietat, i en Tony Sharkey en podria ser un cas. Farien o dirien el que fos per cridar l’atenció.

—Sé que tens raó —va dir la Delaney—, però crec que hi ha alguna cosa en això.