105
El testimoni

La Saga Bauer deixa la Magdalena Ronander i passa per sobre la cinta d’acordonament de la policia. Ara encara han vingut més curiosos, la televisió sueca SVT ha arribat amb grans furgonetes, un policia d’uniforme intenta fer moure la gent per deixar passar l’ambulància.

La Saga deixa tot allò darrere seu, camina per un camí empedrat travessant el jardí d’algú i passa pel costat d’un gessamí. Camina encara més de pressa i l’últim tros cap al cotxe el fa corrent, travessant directament la gespa.

—La noia —havia dit en Joona sobtadament al telèfon—. Ha de trobar la noia. Hi havia una noia a casa de l’Axel Riessen. Ell l’anomenava Beverly. Parli amb el seu germà Robert. Deu tenir uns quinze anys. Ha de ser possible localitzar-la.

—Quant de temps tinc per convèncer el fiscal?

—No gaire —contesta en Joona—. Però encara en té una mica.

Mentre la Saga condueix en direcció a Estocolm, truca a en Robert Riessen sense obtenir resposta. Truca a la centraleta del Departament d’Investigació Criminal i demana que la passin amb l’assistent d’en Joona, la dona grassoneta que una vegada va guanyar una medalla en natació als jocs olímpics i que s’entesta a portar les ungles pintades exageradament i a utilitzar un pintallavis brillant.

—Anja Larsson —sent ella després de mig truc.

—Hola, li parla la Saga Bauer, de la Säpo. Ens acabem de trobar a…

—Sí, gràcies —diu l’Anja fredament.

—Em pregunto si podria trobar una noia amb el nom probable de Beverly i…

—Haig de fer la factura a nom de la Säpo?

—Fes el que et doni la puta gana, sempre que trobis el fotut número de telèfon abans…

—Vigila la llengua, noieta.

—Oblida que t’he preguntat res.

La Saga la maleeix i fa un cop de botzina a un cotxe que no es mou tot i que el semàfor ha canviat a verd. Està a punt d’acabar la conversa quan l’Anja de sobte parla.

—Quants anys té?

—Quinze, potser.

—No hi ha cap número de telèfon a nom de Beverly Andersson. És possible que tingui un telèfon sense subscripció, no consta en cap registre telefònic… L’únic que hi ha és el número de telèfon del seu pare.

—D’acord, li trucaré. Em pots enviar un SMS amb el número?

—Ho acabo de fer.

—Gràcies, gràcies, Anja… Sento ser tan impacient, és que em fa por que en Joona faci alguna estupidesa si no rep ajuda.

—Hi has parlat?

—Va ser ell qui em va dir que busqués la noia. Jo mai l’he vist a ella, no sé… Ell confia que jo organitzi tot això, però jo…

—Truca al pare de la Beverly i jo continuaré buscant —diu l’Anja i penja.

La Saga tomba pel voral de la carretera cap a Hjorthagen, treu el número que li ha enviat l’Anja. El número indicatiu 0418 pertany a la zona telefònica de Skåne. «Potser Svalöv», pensa ella i deixa sonar el telèfon.