59
Quan la vida té un significat

Uns quants policies s’apleguen als passadissos de l’edifici de policia. Es respira una certa tensió. Tothom espera impacientment rebre més informes.

Primerament el centre de comunicacions va perdre el contacte amb el bot de la policia marítima i després amb l’helicòpter de salvament.

A dalt, al Departament d’Investigació Criminal, en Joona està dret a la seva oficina llegint la postal que li ha enviat la Disa des de la conferència de Gotland. «Remeto una carta d’amor d’una admiradora secreta. Una abraçada, Disa». S’imagina que la Disa deu haver trigat molta estona a trobar una postal que hagi aconseguit posar-li la pell de gallina. S’omple de valor i gira la postal. A la part de davant es llegeix «Sex on the beach» amb lletres impreses per sobre la imatge d’un caniche blanc amb ulleres de sol i un biquini rosa. El gos està assegut en una gandula i al costat hi té una beguda vermella en un got alt.

Truquen a la porta i el somriure d’en Joona desapareix quan es troba amb la mirada seriosa d’en Nathan Pollock.

—En Palmcrona va deixar tot el que tenia al seu fill —comença en Nathan.

—Pensava que no tenia família.

—El seu fill és mort, només tenia setze anys, sembla que ahir va haver-hi un accident.

—Ahir? —repeteix en Joona.

—L’Stefan Bergkvist va viure tres dies més que en Carl Palmcrona —diu en Nathan pausadament.

—Què va passar?

—No ho vaig entendre gaire bé, alguna cosa amb la moto —diu en Pollock—. He demanat la investigació preliminar…

—Què en sap?

L’home llargarut amb la cua de cavall platejada seu a la cadira de l’oficina.

—He parlat moltes vegades amb la mare, la Siv Bergkvist, i la seva parella, Micke Johansson, i he deduït que la Siv va substituir durant un temps la secretària d’en Palmcrona quan aquest treballava a la quarta flota de guerra naval. Van tenir una relació curta. Ella es va quedar embarassada. Quan l’hi va explicar, ell va dir que assumia l’avortament. La Siv va tornar a Västerås, va tenir el nen i des de llavors ha mantingut que el pare és desconegut.

—Ho sabia l’Stefan, que el seu pare era en Carl Palmcrona?

En Nathan sacseja el cap i pensa en les paraules de la mare: «Li vaig dir al meu nino que el seu pare era mort, que va morir abans que ell naixés».

Truquen a la porta i entra l’Anja Larsson, que deixa l’informe sobre la taula, encara calentó després de la impressió.

—Un accident —diu l’Anja sense més explicacions i deixa de nou l’habitació.

En Joona agafa la carpeta de plàstic i comença a llegir l’informe de la investigació inicial tècnica. Com que els fets es van desenvolupar a una temperatura elevadíssima, la raó de la mort no va ser la intoxicació per monòxid de carboni sinó el resultat directe de les lesions del foc. Abans de morir, la pell del noi es va clivellar formant uns talls profunds i tots els músculs van quedar engarrotats. La calor li va provocar la fractura de crani i dels ossos llargs. L’autòpsia va confirmar l’hematoma produït per les cremades, una acumulació de sang entre el crani i les meninges causada quan la sang comença a bullir.

—Horrible —mussita en Joona.

La investigació de l’incendi es va complicar perquè en principi no va quedar cap mostra del barracó on van trobar-se les restes de l’Stefan Bergkvist.

Només un llit de cendres, trossos de metall negre i restes punyents d’un cos carbonitzat en posició ajupida darrere del lloc on un dia va haver-hi la porta. La major part de la teoria inicial de la policia venia d’un testimoni, el conductor del tren que va alertar els bombers. Va veure la motocicleta estesa a terra com una falca fora el barracó. Tenint en compte tots els resultats, es va arribar a la conclusió que l’Stefan Bergkvist, de setze anys, era dins del barracó quan la moto va bolcar amb tanta mala sort que va bloquejar la porta. El tap del dipòsit no estava ben cargolat i la gasolina va anar sortint. El que no se sabia era com va arribar a encendre’s la gasolina, però presumptament va ser un cigarret.

—En Palmcrona es mor —diu en Pollock a poc a poc—. Deixa tots els seus béns al seu fill i tres dies després el seu fill també es mor.

—L’herència anirà a parar a la mare, doncs? —pregunta en Joona.

—Sí.

Es fa silenci i tots dos senten els passos lents d’en Tommy Kofoed arrossegant-se pel passadís, abans d’entrar a l’oficina d’en Joona.

—He obert la caixa forta d’en Palmcrona —diu en Kofoed, malcarat—. No hi he trobat res, només això.

Té un llibre de tapa dura de pell a la mà.

—Què és? —pregunta en Pollock.

—Una biografia —diu en Kofoed—. És bastant normal en classes socials com la d’ell.

—Un diari, vol dir?

En Kofoed arronsa les espatlles.

—Més aviat unes memòries modestes, sense intenció de publicar. Aquestes haurien d’afegir una altra part de la història familiar col·lectiva. Són pàgines escrites a mà… Comença amb una genealogia, la carrera del seu pare i després només una llista avorrida sobre la seva educació escolar, exàmens, servei militar i carrera… Du a terme un seguit d’ocupacions fracassades i la seva economia cau en picat, es ven terrenys i propietats. Tot està descrit molt secament…

—I el fill?

—La relació amb la Siv Bergkvist es descriu resumidament com un accident —contesta en Tommy Kofoed i respira profundament—. Però ben aviat comença a parlar de l’Stefan en la biografia i les notes dels últims vuit anys només parlen del seu fill. Segueix la vida del noi des de la distància, sap a quina escola va, quins interessos té, amb quins amics es fa més. Repeteix un gran nombre de vegades que hauria de canviar el seu testament. Sembla que estalviava tots els seus diners per al seu fill. Al final només parla de com planeja contactar amb el seu fill tan bon punt faci divuit anys. Escriu com espera que el seu fill el perdoni i que puguin conèixer-se després de tots aquests anys. Només pensa en això… I ara de sobte tots dos són morts.

—Quin malson —mussita en Pollock.

—Què ha dit? —pregunta en Joona mirant amunt.

—Que penso que és com un malson, tot plegat —contesta en Pollock pensatiu—. Ell fa tot el que pot pel futur del seu fill i després el seu fill sobreviu tres dies més que el seu pare, no pot ni saber qui és el seu pare.