75
Esquer

La Saga Bauer ha estat saltant a corda al gimnàs de la policia durant quinze minuts, quan un company inquiet se li acosta i li pregunta com es troba. Té la cara suada i resoluda, i aparentment els seus peus ballen sense que els afecti la corda que va passant ràpidament per sota.

—Ets massa dura amb tu mateixa —diu ell.

—No —diu ella, i continua saltant tancant fort la mandíbula.

Vint-i-cinc minuts més tard en Joona Linna baixa al gimnàs, va cap a on és ella i s’asseu en un banc d’hiperextensions al costat d’una barra de pesos.

—Quina puta merda —diu ella sense parar de saltar—. Inflaran Darfur amb armament i no hi podem fotre res.

—Ja, però almenys ara sabem de què estem parlant —diu en Joona, tranquil—. Sabem que intenten entrar a través de Kenya i…

—Però què collons hem de fer nosaltres? —pregunta mentre salta—. Agafar el maleït Pontus Salman? Contactar amb l’Europol per a en Raphael Guidi?

—De moment encara no podem provar res.

—Això és gros, molt més gros del que un vol realment. Ni nosaltres volem que es faci tan gros —raona ella mentre la corda saltirona gemega al seu voltant picant a terra—. En Carl Palmcrona hi està involucrat, en Pontus Salman de Suècia…, en Raphael Guidi, aquest és un gegant…, però també hi representa alguna cosa el govern de Kenya, altrament no funcionaria…, i potser algú del govern suec…

—No els pescarem tots —constata en Joona.

—El més intel·ligent seria probablement tancar el cas —diu ella.

—Doncs així ho farem.

Ella li riu l’acudit i continua saltant amb la boca tancada.

—En Palmcrona feia anys que acceptava suborns —diu en Joona reflexionant—. Però quan va rebre el missatge de xantatge d’en Björn Almskog es va angoixar perquè la festa ja s’havia acabat…, per tant va trucar a algú, presumptament a en Raphael Guidi… Però mentre parlaven va adonar-se que ell era substituïble… i que se’l considerava un problema a causa de la foto. Va esdevenir un problema per a la gent que havia invertit en l’acord. Ells no estaven preparats per perdre-hi diners i arriscar les seves vides per ell.

—Per això es va suïcidar —diu la Saga i salta encara més de pressa.

—Ell ja no hi és…, només queden la foto i el correu de xantatge.

—Per tant, van contractar els serveis d’un potencial solucionador de problemes —diu ella esbufegant.

En Joona assenteix amb el cap i ella comença a saltar amb els genolls alçats.

—Si la Viola no s’hagués apuntat a l’últim moment a acompanyar-los amb el iot, ell hauria assassinat en Björn i la Penélope i hauria enfonsat el iot —diu ell.

La Saga augmenta el ritme encara més i després s’atura.

—Nosaltres hauríem rebutjat el cas pel fet de tractar-se d’un accident —panteixa ella—. Ell hauria agafat la fotografia, hauria netejat els ordinadors i hauria abandonat el país sense deixar rastre, totalment invisible.

—Tot i que em fa la sensació que no té por que el descobreixin, simplement és pràctic —diu en Joona—. És més fàcil solucionar problemes si la policia no hi està involucrada, però ell es concentra principalment en el problema…; si no, no aniria calant foc als pisos. Amb això crida l’atenció però vol ser minuciós prioritzant la meticulositat per sobre de qualsevol altra cosa.

La Saga es pressiona les cuixes amb les mans i la suor li regalima per la cara.

—És clar que tard o d’hora hauríem connectat els incendis amb l’accident del iot —diu ella redreçant l’esquena.

—Però llavors continuaria sent massa tard —contesta ell—. La missió del potencial solucionador de problemes és esborrar totes les empremtes i testimonis.

—Però ara som nosaltres els que tenim la foto i la Penélope —diu ella somrient—. El solucionador de problemes no ha solucionat el problema.

—Encara no…

Tot provant, colpeja lleugerament el sac de cops que penja del sostre i després mira en Joona contemplativament.

—Durant la meva formació ens van mostrar la gravació d’un robatori en un banc on vostè va deixar un home fora de combat, inofensiu, amb l’ajuda d’una pistola trencada.

—Vaig estar de sort —contesta ell.

—Sí.

Ell riu i ella se li acosta, practica una mica el joc de cames, l’encercla i llavors s’atura. Ella estira els braços amb les mans obertes i es creua amb la mirada d’ell. Amb els dits, suaument li diu que hi vagi. Vol que provi de colpejar-la. Ell somriu i entén la referència a Bruce Lee: el signe amb la mà. Sacseja el cap però no li treu els ulls de sobre.

—He vist la manera que té de moure’s —diu ell.

—Llavors ja ho sap —contesta ella breument.

—És ràpida i potser encertaria el primer cop, però després…

—Després me’n vaig —completa ella.

—Ben pensat, però…

Ella torna a fer el mateix gest, l’indueix, lleugerament impacient.

—Em buscarà, oi? —continua ell, engrescat—, serà dura amb mi?

—No —contesta ella.

—Intenti-ho i després veurà —diu en Joona, tranquil.

Ella li fa un senyal perquè s’acosti, però ell no li fa cas, li dóna l’esquena i camina cap a la porta. Ella es mou ràpidament cap a en Joona, el segueix i li assesta un ganxo per la dreta. Ell torça el coll i esquiva el cop, que li passa volant per sobre el cap. Com a continuació del petit moviment ell giravolta sobre si mateix, treu l’arma i la fa caure a terra al mateix temps que li trepitja la sofraja.

—He de dir una cosa —diu la Saga ràpidament.

—Que ho he fet bé, vol dir.

—No s’imagini coses —contesta ella amb una mirada d’enuig i s’aixeca.

—Si un entra tan fort contra…

—No he entrat tan fort —interromp ella—. He frenat perquè he pensat una cosa important…

—Ah, així ja ho entenc —riu ell.

—M’importa una merda el que pensi —continua ella—. Però pensava que podríem fer servir la Penélope d’esquer.

—De què parla, ara?

—Pensava en el tema de buscar-li un nou allotjament i just quan anava a colpejar he tingut una idea. He frenat perquè no el volia deixar incapacitat per parlar.

—Parli, doncs —diu ell amablement.

—M’he adonat que la Penélope serà l’esquer del potencial solucionador de problemes ens agradi o no, l’arrossegarà cap a ella.

En Joona ha parat de riure i només assenteix amb el cap pensativament.

—Continuï.

—No sabem si el potencial solucionador de problemes pot sentir les nostres comunicacions de ràdio, si ha sentit tot el que s’ha dit pel sistema de ràdio Rakel…, però és molt probable que sí, ja que va trobar la Penélope a Kymmendö —diu la Saga.

—Sí, la trobarà en qualsevol lloc, és el que crec. I a aquest paio tant li fa si porta protecció policial. Farem tot el que estigui a les nostres mans per mantenir en secret el lloc on es troba, però vull dir que no hi ha cap refotuda manera de protegir-la sense tenir comunicació per ràdio.

—La trobarà —reconeix en Joona.

—Això és el que em pensava… La Penélope serà l’esquer, la pregunta és si hauríem d’estar preparats o no per quan vingui. Ella, naturalment, tindrà protecció policial completa tal com està planejat, i si al mateix temps comptem amb un espia de la policia sueca que vigili el lloc, podrem enxampar el solucionador de problemes.

—Té tota la raó… Està raonant de manera correctíssima —diu en Joona.