8
Nålen

La piscina coberta de l’edifici de policia està tranquil·la i buida. Està fosc, darrere el vidre, i no hi ha clients a la cafeteria. La gran piscina blava resta gairebé immòbil. L’aigua està il·luminada per sota i la llum es gronxa a poc a poc a les parets i al sostre. En Joona Linna fa una piscina rere l’altra, segueix un temps compassat i controla el ritme de respiració.

Neda mentre diferents records fan voltes a la seva consciència. La cara de la Disa quan va dir que el cos li tremolava quan el veia.

En Joona arriba al marge de la piscina, fa la volta dins de l’aigua i s’allunya picant de peus. No és conscient que neda més ràpidament quan els seus pensaments es troben de sobte a l’apartament d’en Carl Palmcrona a Grevgatan. Una altra vegada contempla el cos que penja, el bassal d’orina i les mosques a la cara. L’home mort encara porta la roba de carrer, abric i sabates, però d’altra banda ha tingut temps d’engegar la música.

Tot plegat fa pensar a en Joona que es tracta d’una cosa planejada i impulsiva, fet molt inusual en un suïcidi.

Neda més ràpidament, gira i augmenta molt més el ritme, li ve al cap la imatge de quan caminava pel passadís d’en Palmcrona i obria la porta després del soroll sobtat del timbre, de quan va veure la dona alta amb mans grosses que s’amagava darrere de la porta en la foscor del replà.

En Joona s’atura al marge de la piscina i respira profundament, amb les mans s’agafa a la reixeta de plàstic de sobre els canals. La respiració es tranquil·litza ben aviat, però l’àcid làctic dels músculs de les espatlles encara va en augment. Un grup de policies amb roba d’esport entren al recinte. Porten dues nines de salvament, una nina que representa una nena i una nina amb sobrepès.

«No és cap malson morir», va dir la dona alta amb un somriure.

En Joona s’enfila i surt de la piscina amb un estrès estrany dins seu. No sap què és, però el cas de la mort d’en Palmcrona no el deixa estar tranquil. Per algun motiu continua imaginant-se la sala buida i lluminosa. La música de violins tranquil·la juntament amb el brunzit dèbil de les mosques.

En Joona sap que es tracta d’un suïcidi i intenta convèncer-se a si mateix que allò no té res a veure amb la Comissió Nacional d’Assassinats. Encara que voldria anar al lloc dels fets d’una revolada i mirar-s’ho un cop més, examinar-ho, repassar totes les habitacions, esbrinar si hi havia alguna cosa que li havia passat per alt.

Mentre discutia amb la majordoma, ell pensava que la dona estava atabalada, que el xoc l’havia envoltat com una boira espessa, havia fet que es confongués i així semblés sospitosa, va fer que contestés de manera estranya i incoherent. Però ara en Joona intenta pensar diferent. Potser ella no estava gens atabalada, ni tan sols espantada, sinó que es va limitar a contestar les preguntes tan concretament com va poder. En aquest cas la majordoma, Edith Schwartz, estaria afirmant que a en Palmcrona el van ajudar amb la soga, que va haver-hi mans servicials, gent servicial; que la seva mort no va ser un succés autoinfligit, que no va estar sol en la seva mort.

Hi ha alguna cosa que no lliga.

Ell sap que té raó, però no sap el perquè.

En Joona entra al vestidor d’homes, obre l’armariet, agafa el telèfon i truca al cap de Medicina Forense, Nils Åhlén.

—Encara no he acabat —contesta en Nålen quan es posa el telèfon a l’orella.

—És sobre en Palmcrona. Quina és la teva primera impressió, encara que tu…

—No he acabat —interromp en Nålen.

—Encara que no hagis acabat —finalitza la frase en Joona.

—Vine dilluns.

—Vinc ara —diu en Joona.

—A les cinc la dona i jo anirem a mirar un sofà.

—Seré aquí d’aquí a vint-i-cinc minuts —diu en Joona i finalitza la conversa abans que en Nålen repeteixi que no ha acabat.

Un cop dutxat i canviat, en Joona sent un murmuri de nens que riuen i parlen i entén que aviat començarà l’escola de natació a l’edifici de policia.

Pensa que és una casualitat el fet d’haver trobat penjat el director general de la Inspecció de Productes Estratègics. Ha mort la persona que, al final, és qui pren totes les decisions crucials sobre la fabricació i exportació de munició.

«Imagina’t que m’equivoco, imagina’t que al capdavall fos un assassinat», es diu en Joona a si mateix. «He de parlar amb en Pollock abans d’anar a veure en Nålen perquè ell i en Kofoed potser han aconseguit fer un cop d’ull al material de la investigació de l’escena del crim».

En Joona camina a gambades pel passadís, baixa un pis i truca a la seva assistenta, Anja Larsson, per saber si en Nathan Pollock és a l’edifici de policia.