29
Forces de Treball Conjunt

La Saga Bauer encabeix tretze cartutxos a la recambra i després a la gran arma negra, una Glock 21 amb 45 mil·límetres de calibre. La Säpo és a punt d’assaltar el local de la Brigada a Södermalm.

Ella seu juntament amb tres col·legues més en un microbús a Hornsgatan, a fora de Folkoperan. Tots van vestits de civil. D’aquí a cinc minuts aniran a Nagham Fast Food i esperaran les Forces de Treball Conjunt.

L’últim mes, la Säpo ha informat d’una activitat en augment entre els grups d’extrema esquerra a Estocolm. Podria tractar-se d’una pura coincidència, però els millors estrategues de la Säpo creuen més aviat que els grups militants s’han ajuntat per tal de dur a terme un sabotatge més gran. Fins i tot han advertit d’atacs terroristes després del robatori d’explosius d’un magatzem militar als afores de Vaxholm.

Els estrategues també han relacionat l’assassinat de la Viola Fernández i l’intent de fer volar l’apartament de la Penélope amb l’atac imminent.

La Brigada es considera l’agrupació més perillosa i més militant de l’ala esquerra. En Daniel Marklund pertany al cercle més íntim de la Brigada. Va ser arrestat quan intentava entrar al pis de la Penélope Fernández i, d’acord amb els estrategues, també podria haver estat la mateixa persona que va atacar el detectiu Joona Linna i el seu tècnic.

En Göran Stone somriu en posar-se la feixuga armilla antibales.

—Enganxarem aquests bastards covards.

L’Anders Westlund riu sense poder amagar el nerviosisme.

—Merda, espero que s’hi resisteixin, per poder esterilitzar un comunista d’una vegada per totes.

La Saga Bauer recorda quan en Daniel Marklund va ser arrestat fora del pis de la Penélope Fernández. El seu cap, en Verner Zandén, va decidir que en Göran Stone dirigiria l’interrogatori. Va començar amb agressivitat per provocar una reacció a en Marklund, però l’únic que va aconseguir és que reclamés un advocat i no obrís la boca en tot l’interrogatori.

S’obre la porta del cotxe i hi entra en Roland Eriksson amb una llauna de Coca-cola i una bossa de caramels de plàtan i s’asseu.

—Merda, dispararé si veig una arma —diu en Roland, estressat—. Passa tot tan maleïdament de pressa, que un ha de disparar…

—Farem tal com vam dir —diu en Göran Stone—. Però si es produeix un tiroteig no serà necessari apuntar a les cames…

—Directament a la boca —crida en Roland.

—Tranquil·litza’t ara —diu en Göran.

—La cara del meu germà és…

—Ja ho sabem, Roland, què cony —interromp l’Anders, estressat.

—Una maleïda bomba incendiària a la seva cara —continua en Roland—. Després d’onze operacions, ell pot…

—Te’n pots fer càrrec, d’això? —interromp en Göran amb veu freda.

—És clar, no et fot —contesta en Roland ràpidament.

—Segur, pots?

—Està bé.

En Roland mira per la finestra i amb l’ungla del dit gros rasca la tapa d’una llauna de rapè.

La Saga Bauer obre la porta i deixa entrar una mica d’aire. Ella està d’acord que aquell és un bon moment per dur a terme l’operació. No hi ha temps per perdre. Però al mateix temps li agradaria entendre la connexió de tot allò amb la Penélope Fernández. No entén el paper de la Penélope entre els d’extrema esquerra ni tampoc per què van assassinar la seva germana.

Hi ha tantes ambigüitats. Ella hauria de parlar amb en Daniel Marklund abans de l’operació, mirar-lo als ulls i fer-li preguntes directes. Ha intentat fer-li veure al seu cap que després de l’atac potser ja no quedarà ningú a qui puguin interrogar.

«Encara és la meva investigació», pensa la Saga quan surt del cotxe cap a la calor xafogosa de la vorera.

—Les Forces de Treball Conjunt van aquí, aquí i aquí —repeteix en Göran Stone assenyalant el plànol de l’edifici—. Nosaltres som aquí i potser ens veurem obligats a travessar el teatre…

—On dimonis ha anat la Saga Bauer? —pregunta en Roland.

—De segur que s’ha fet enrere i li ha vingut la regla —riu sorneguerament l’Anders.