79
Quan passa

En Joona Linna es desperta al seu apartament de Wallingatan. Obre els ulls i mira a fora, cap al cel primerenc d’estiu. Mai no fa córrer les cortines, prefereix la llum del dia.

És d’hora al matí. Just quan es dóna la volta al llit per continuar dormint sona el telèfon. Ja sap de què es tracta abans d’incorporar-se per contestar.

Agafa el telèfon, escolta l’informe estressant sobre el progrés operatiu mentre obre la caixa forta i treu la seva arma, una Smith & Wesson platejada brillant. L’agressor sospitós es troba dins del mercat d’Östermalm i la policia tot just acaba d’assaltar l’edifici sense seguir cap mena d’estratègia.

Només han passat sis minuts des que s’ha disparat l’alarma i l’agressor ha desaparegut dins del mercat. El centre operatiu està intentant organitzar l’operació, ha acordonat tota l’extensió de l’àrea desplaçant els grups sense deixar de vigilar la Penélope Fernández.

Un nou grup operatiu entra a l’edifici per l’entrada que dóna a Nybrogatan. Un cop a dins, giren ràpidament cap a l’esquerra, passen per davant d’una parada de xocolates i entre les taules del restaurant de peix, amb cadires de cap per avall, taulells frigorífics amb llagostes i rèmols sobre un llit de gel triturat. Se senten els passos ràpids de la policia quan s’afanyen endavant a la gatzoneta, es dispersen i es resguarden darrere les columnes.

Mentre esperen noves ordres senten gemecs que vénen de la foscor, un company està estès a terra greument ferit i envoltat de sang darrere el taulell de la xarcuteria.

El cel d’estiu ha començat a aparèixer damunt els vidres de les finestres del sostre. El cor de la Mira batega molt de pressa, acaben de disparar dos trets potents, seguits de quatre trets ràpids i dos trets potents un altre cop. Un policia està en silenci i l’altre es queixa dient que l’han disparat a l’estómac, que necessita ajuda.

—Algú em pot sentir? —es lamenta.

La Mira observa el reflex dels vidres, la figura que es mou darrere d’una parada amb faisans penjats i carn de cérvol fumada. Dóna a entendre al seu company que hi ha algú just davant d’ells. Ell truca al centre d’operacions i els pregunta si saben si hi ha algun policia al passadís central. La Mira s’eixuga la suor de la mà i torna a agafar l’arma, segueix l’estrany moviment amb la mirada. S’apropa cautelosament, a la gatzoneta, amb un costat del cos pressionat contra una parada de vegetals. Li arriba l’olor de julivert i de patates terroses. La Glock li tremola a la mà, l’abaixa, respira profundament i s’acosta al marge. El seu company li fa un senyal. Ell coordina una operació amb tres companys més que han entrat per Nybrogatan. Es dirigeix cap a l’agressor al llarg del taulell amb carn d’animals de caça. De sobte una arma d’alta velocitat dispara en direcció cap al restaurant. La Mira sent el soroll moll, sospirós de la bala, quan va a parar directament a l’armilla antibales d’un company ja gran, travessa les plaques de carbur bòric i li perfora el cos tou. Els cartutxos de l’arma d’alta velocitat dringuen pel terra de pedra bastant a prop.

El potencial solucionador de problemes veu com el seu primer tret impacta al pit del policia i surt a fora entre els omòplats. El policia ja és mort abans que se li dobleguin els genolls. El solucionador de problemes ni se’l mira quan ensopega cap a un costat i tomba una taula mentre cau.

Una parada petita de pebre i sal cau a terra i tots els potets petits rodolen sota una cadira.

El solucionador de problemes no s’atura, es mou ràpidament cap a dins i delimita de manera rutinària diverses línies de tir. Sap que hi ha un policia que s’amaga darrere la paret de totxos del costat de la parada de peix. Un tercer s’apropa amb el llum de l’arma encès enfocant el passadís central, on hi ha penjades unes llebres i carn de cérvol. El solucionador de problemes dispara dos trets ràpids mentre continua cap a la cuina del restaurant de peix.

La Mira sent dos nous trets i veu com el cos del seu company jove es balanceja i la sang esquitxa cap endavant a través del forat que té a l’esquena. El rifle d’assalt cau a terra, ell ensopega enrere picant amb el cap i el casc surt disparat rodolant per terra. El llum de la seva arma enfoca directament la Mira. Ella s’aparta arrossegant-se per terra fins a la parada de fruita. De sobte el mercat és assaltat per vint-i-quatre policies, sis per cada entrada. Ella intenta contactar-hi sense èxit. Un segon després veu l’agressor només a deu metres. Es mou amb una rapidesa estranya i una precisió suau. Ell va de camí cap a la cuina del restaurant de peix quan la Mira alça la Glock, apunta i li dispara tres trets.

Una bala li impacta a la part superior del braç en el mateix moment que passa per les portes batents cap a dins la cuina fosca. Continua al llarg de la taula de cuinar neta, tira uns quants plats d’acer inoxidable i continua amunt cap a una porta estreta d’acer. Sent com la sang calenta li regalima pel dors de la mà. La bala l’ha ferit. Ha estat una bala perforant i ell sap que té la part posterior del braç lacerada però que l’artèria està bé. Sense aturar-se per examinar la ferida obre la porta de l’ascensor de mercaderies, continua endavant, obre l’altra porta de l’ascensor, surt a fora a un passadís estret i d’una puntada obre la porta d’acer gris.

Continua cap a fora a la llum del matí en un pati interior d’asfalt on hi ha vuit cotxes aparcats.

La gran paret alta que dóna al mercat és groga i totalment llisa. Com la part de darrere d’un bastidor. Col·loca la culata del fusell, corre cap a un Volvo vermell vell sense immobilitzador i d’una puntada trenca la finestra lateral del darrere. Allarga el braç i obre la porta davantera. Se senten trets automàtics que provenen del mercat. S’asseu i trenca la coberta del voltant del pern, talla la barra de seguretat del volant, arrenca la part del darrere dels cables del circuit d’encesa i amb la fulla del ganivet engega el cotxe.