100
Pontus Salman

La Saga es posa el telèfon a l’orella i s’atura al passadís, davant d’un contenidor de plàstic per reciclar paper. Distreta, veu les restes d’una papallona semblants a una fulla que tremola a terra amb el corrent d’aire del sistema de ventilació.

—Encara hi té alguna cosa a fer, a Estocolm? —pregunta un home amb un fort accent de Gotland quan transfereixen la trucada a la policia de Södertälje.

—És sobre en Pontus Salman —diu ella amb veu molt estressada.

—Sí, però ara ha marxat —diu el policia, satisfet.

—Què collons vol dir? —pregunta ella amb la veu alçada.

—Bé, només he parlat amb la Gunilla Sommer, la psicòloga que va anar amb ell a l’emergència psiquiàtrica.

—Sí?

—Ella pensava que l’amenaça de suïcidi no volia dir res, per tant el va deixar marxar; el llit de l’hospital no és gratuït, sap?

—Busqui’l —diu la Saga ràpidament.

—Per quins set sous? Per un intent de suïcidi desganat?

—Només asseguri’s de trobar-lo —diu la Saga i penja.

Va cap als ascensors quan en Göran Stone es palplanta davant d’ella i l’atura amb els braços oberts.

—Volia interrogar en Pontus Salman, oi? —pregunta amb un to com si l’estigués posant a prova.

—Sí —contesta ella breument mentre continua caminant, però ell no la deixa passar.

—Només haurà de remenar el cul una mica —diu ell—. I potser agitar una mica els cabells, així l’ascendiran o…

—Surti del mig —diu la Saga resoludament enfadada mentre li van esclatant punts vermells al front.

—Molt bé, sento voler ajudar —diu en Göran Stone, ofès—. Acabem d’enviar quatre cotxes a casa d’en Salman a Lidingö per…

—Què ha passat? —pregunta la Saga ràpidament.

—Han estat els veïns els qui han alertat la policia —somriu ell—. Sembla que han sentit una mica d’enrenou i crits.

La Saga el fa sortir del mig donant-li una espenta i comença a córrer.

—Moltíssimes gràcies, Göran —crida ell—. És simplement el millor, Göran!

De camí cap a Lidingö, intenta no pensar en allò que hauria pogut passar, però els seus pensaments es barregen tota l’estona amb el soroll de la gravació en la qual l’home parlava plorant de la seva filla.

La Saga es diu a si mateixa que al vespre entrenarà dur i se n’anirà aviat al llit.

No pot avançar per Roskullsvägen, hi ha tanta gent al carrer que ha d’aparcar a uns dos-cents metres de casa d’en Salman. La gent tafanera i els periodistes s’apinyen a la cinta d’acordonament blava i blanca intentant mirar dins la casa. La Saga es disculpa amb veu estressada mentre s’obre pas empenyent a través de la gent. La llum blava dels vehicles d’emergència parpelleja a través dels arbres verds. La seva col·lega Magdalena Ronander es recolza contra la paret marró fosc de totxos i vomita. El cotxe d’en Pontus Salman està aparcat al camí d’entrada. És un BMW blanc sense sostre corredís. A la carrosseria hi ha petites esberles de vidre ensangonades i també al voltant del camí d’entrada. A través de la finestra lateral ensangonada s’albira el cos d’un home.

És en Pontus Salman.

La Magdalena aixeca una mirada cansada, s’eixuga el voltant de la boca amb un mocador i atura la Saga quan ella ja és a punt de travessar la porta.

—No, no —diu ella amb veu ronca—. Aquí no hi vols entrar pas.

La Saga s’atura, mira dins la casa, es tomba cap a la Magdalena per preguntar-li alguna cosa, però després pensa que ha de trucar a en Joona per dir-li que ja no tenen cap testimoni.