98
El fiscal

El fiscal en cap, Jens Svanehjälm, saluda la Saga Bauer, en Joona Linna i en Carlos Eliasson silenciosament i després s’asseu. El material que ha reunit l’Anja Larsson és damunt la taula baixa davant d’ell. L’Svanehjälm es beu el cafè de soja, mira la foto de dalt de tot i després es gira cap a en Carlos.

—Penso que els serà difícil convèncer-me —diu ell.

—Sí que ho farem —somriu en Joona.

—Make my day —diu el fiscal.

El coll prim de l’Svanehjälm amb la nou invisible i aquelles espatlles primes i caigudes sota el vestit d’home que li encaixa perfectament reforcen la impressió de semblar un noi vestit amb roba d’adult.

—És bastant complicat —comença la Saga—. Creiem que han raptat l’Axel Riessen, de l’ISP, i que això lliga amb tot el que ha passat aquests últims dies.

Es queda en silenci quan sona el telèfon d’en Carlos.

—Perdonin, pensava que havia dit que no volia que em molestessin —diu ell; agafa el telèfon i contesta—. Sí, Carlos Eliasson…

Escolta, es posa vermell, mussita que ja ho entén, després dóna les gràcies per la conversa i deixa el telèfon amb un moviment reservat.

—Ho sento —diu en Carlos.

—No passa res —contesta en Jens Svanehjälm.

—Vull dir que sento haver-los molestat amb aquesta reunió —explica en Carlos—. Era la secretària de l’Axel Riessen, de l’ISP, qui ha trucat. He estat en contacte amb ella durant el dia d’avui… I ara acaba de parlar amb l’Axel Riessen.

—Què ha dit? L’han raptat? —pregunta en Jens Svanehjälm somrient.

—És al iot d’en Raphael Guidi discutint les últimes qüestions en relació amb el permís d’exportació.

En Joona i la Saga es miren breument.

—Estan satisfets amb aquesta resposta? —pregunta el fiscal.

—És evident que l’Axel Riessen ha reclamat una reunió amb en Raphael Guidi —explica en Carlos.

—Hauria d’haver parlat amb nosaltres —diu la Saga.

—La secretària ha explicat que ambdues parts han estat tot el dia reunides al iot per resoldre totes les ambigüitats d’un cas que s’ha allargat i que l’Axel Riessen comptava enviar la seva signatura per fax a l’ISP aquesta nit.

—El permís d’exportació?

—Sí —somriu en Carlos.

—Què tenia pensat fer després de la reunió? —pregunta en Joona.

—Havia de…

—Com podia saber que faria alguna cosa després de la reunió? —pregunta ell després—. La secretària va dir que l’Axel Riessen s’havia agafat uns dies de vacances per anar a navegar per la costa cap avall a Kaliningrad. En Raphael Guidi li havia de deixar un veler de tipus Forgus.

—Sona perfecte —diu en Svanehjälm aixecant-se.

—Idiotes —xiuxiueja la Saga i dóna una puntada a la paperera—. De segur que entenen que el van obligar a trucar.

—Oi que som capaços de comportar-nos com a adults? —remuga en Carlos.

Torna a posar bé la paperera i recull la brossa que ha caigut a terra.

—Hem acabat, no? —diu en Svanehjälm seriosament.

—Han agafat pres l’Axel Riessen al iot d’en Raphael Guidi —diu en Joona—. El tenen pres al iot. Podrien oferir-nos recursos per agafar-lo.

—Potser sóc imbècil, però no veig ni un sol motiu per haver de prendre mesures —diu en Jens Svanehjälm i surt del despatx.

Veuen com tanca la porta darrere seu sense presses.

—Ho sento, però és que he flipat —li diu la Saga a en Carlos—. Això no està bé. No creiem que l’Axel Riessen signi cap permís d’exportació.

—Saga, he sol·licitat l’ajuda de dos advocats —explica en Carlos, calmat—. Tot el que han pogut veure és que els preparatius de l’encàrrec d’exportació de Silencia Defence són perfectes, una ressenya molt ambiciosa, i…

—Tenim una foto on en Palmcrona i en Salman es troben amb en Raphael Guidi i l’Agathe al-Haji per a…

—Ja ho sé, això —interromp en Carlos—. Va ser la resposta del trencaclosques, ara tenim la resposta, però sense proves no podem continuar endavant, encara hem de provar el que sabem i no n’hi ha prou amb la fotografia.

—Així doncs, ens hem de quedar de braços plegats mirant com aquest vaixell de càrrega deixa Suècia malgrat saber que la munició va de camí cap al genocidi al Sudan? —pregunta la Saga, nerviosa.

—Mireu d’agafar en Pontus Salman —contesta en Carlos—, feu que testifiqui en contra d’en Raphael, prometeu-li el que vulgueu mentre testifiqui…

—Però i si no ho fa? I si s’hi nega? —pregunta la Saga.

—Doncs no podem fer-hi res més.

—Tenim un altre testimoni —diu en Joona.

—Doncs m’agradaria trobar-me amb aquest altre testimoni —diu en Carlos, escèptic.

—Hem de contactar amb ell abans que el trobin mort ofegat al mar fora de Kaliningrad.

—No pots fer el que et roti aquesta vegada, Joona.

—Sí.

—No.

—Sí —diu en Joona durament.

En Carlos mira en Joona amb una mirada trista.

—Mai convencerem el fiscal de tot això —diu ell passada una estona—. Però com que no puc dedicar tota la meva vida a seure aquí i anar dient no mentre tu dius que sí doncs…

Calla, sospira, pensa un moment i continua:

—Et dono permís perquè localitzis l’Axel Riessen i t’asseguris que està bé.

—En Joona necessitarà reforços —diu la Saga, agitada.

—Això no és cap operació policial, només és perquè en Joona deixi de donar la tabarra —contesta en Carlos onejant el braç a l’aire.

—Però en Joona anirà…

—Jo vull —interromp en Carlos—. Vull que agafeu en Pontus Salman a Södertälje, tal com he dit… Perquè si podem aconseguir un testimoni que resisteixi, llavors m’asseguraré de donar gas per agafar en Raphael Guidi d’una vegada per totes.

—No tenim temps per a això —diu en Joona caminant cap a la porta.

—Puc interrogar en Pontus Salman pel meu compte —diu la Saga.

—I en Joona? Què farà…?

—Vaig a fer-li una visita a en Raphael —diu ell sortint de l’habitació.