80
El pes de l’onada

L’Stewe Billgren acaba de veure dotze policies altament armats passant per dues de les portes del mercat. Ha estat dret, apuntant cap a la porta més propera des que la Mira desapareixia cap dins amb el company del grup 5 no feia més de deu minuts. Ara ella acaba de rebre ajuda. L’Stewe s’aixeca alleujat i s’asseu al seient del conductor del cotxe. Unes llums blaves pampalluguegen carrer avall, a Sturegatan. L’Stewe mira la ràdio de policia, la llum pàl·lida de la unitat Rakel situada a sobre la ràdio normal, S70M. De sobte veu un moviment inesperat pel mirall retrovisor. La part frontal d’un Volvo vermell es fa visible a la porta d’entrada de l’edifici adjacent al mercat. Lentament va per la vorera i gira cap a la dreta cap a Humlegårdsgatan. El cotxe se li apropa per darrere, passa i tomba per Majorsgatan just per davant d’ell. La llum del cel blau es reflecteix en els vidres de les finestres impedint-li poder veure la cara del conductor del cotxe. L’Stewe torna a mirar amunt cap a la plaça i veu la cap d’operacions parlant per la ràdio. Pensa que podria anar fins on és ella i preguntar-li per la Mira quan unes quantes observacions li conflueixen en una mateixa direcció. Passa totalment de sobte. L’home del Volvo vermell deixa anar completament el volant per canviar de marxes. No ha fet servir el braç esquerre. La jaqueta negra brillava. «Estava mullada», pensa l’Stewe mentre el cor li comença a bategar més de pressa. El braç esquerre estava mullat i el cel no es reflectia en la finestra del darrere. El cel clar de la nit va fer que l’Stewe no pogués veure la cara del conductor, no es reflectia perquè no hi havia finestra. Els seients del darrere brillaven a causa dels bocins de vidres. La finestra estava esmicolada i el braç del conductor ple de sang. L’Stewe Billgren reacciona ràpidament i correctament. Truca a la cap d’operacions per ràdio justament quan el Volvo vermell puja per Majorsgatan. En no rebre resposta decideix seguir el vehicle sospitós. No es tracta de cap decisió concreta, simplement reacciona sense pensar en la seva pròpia seguretat. Engega el cotxe civil de policia i posa la marxa. Quan gira per Majorsgatan, el Volvo vermell accelera davant d’ell. El conductor sap que l’han descobert. Els pneumàtics giren xisclant arrapats a terra. Tots dos cotxes acceleren, condueixen amunt pel carrer estret, passen per l’església neogòtica Trefaldighetskyrkan amunt fins a la cruïlla en T. L’Stewe posa la quarta marxa, s’acosta per darrere, pensa que s’ha de posar al costat i forçar el conductor que pari. La façana il·luminada de davant s’acosta amb una velocitat que talla la respiració. El Volvo gira cap a la dreta per Linnégatan, però el revolt és tan tancat que trepitja la vorera, per sota d’una gelosia vermella. Amb una potència increïble, el cotxe s’emporta endavant unes quantes taules d’un cafè a l’aire lliure. Trossos de metall i de fusta s’esberlen pertot arreu. El parafang esquerre del davant penja i frega l’asfalt espurnejant. L’Stewe el segueix, accelera pel carrer estret, arriba a la cruïlla, frena i gira, derrapa i guanya uns quants segons al revolt. Torna a canviar de marxes i s’acosta al Volvo per darrere. Ambdós cotxes van molt de pressa per Linnégatan cap avall. El parafang davanter es deixa anar del Volvo, voleteja fins al parabrisa de l’Stewe fent un espetec i el vehicle perd velocitat tot i que de seguida torna a donar gas. Un taxi que es troba a la cruïlla toca el clàxon darrere d’ells. Tots dos cotxes avancen dos cotxes lents pel carril de direcció contrària. L’Stewe té temps de veure les tanques mal posades que envolten l’Östermalmstorg. Els més curiosos ja s’han començat a aplegar al lloc. El carrer es fa més ample on hi ha el Museu Històric i l’Stewe torna a intentar contactar per ràdio amb el centre d’operacions.

—Cotxe Alfa civil —crida ell.

—Rebut —contesta una veu.

—L’estic perseguint amb el cotxe per Linnégatan cap a Djurgården —crida l’Stewe a la ràdio—, condueix un Volvo vermell que…

L’Stewe deixa caure la unitat de ràdio, es perd per terra, davant del seient de l’acompanyant, quan el cotxe col·lideix amb una tanca de fusta davant d’un munt de sorra. El pneumàtic dret del davant s’aixeca de terra, ell vira cap a l’esquerra, passa per un forat on l’asfalt està trencat, desembraga, para la patinada girant el volant cap a l’altre costat, llisca cap al carril en direcció contrària, recupera el control del cotxe i pitja a fons l’accelerador.

Persegueix el Volvo cap avall, pels dos carrils de Narvavägen fins que arriben a l’avinguda verda de Linnégatan. Un autobús que fa l’horari de matí ha de frenar de sobte per culpa del Volvo. Patina fins a la cruïlla, la part del darrere es gronxa cap endavant i s’esclafa contra un fanal. Un altre cotxe s’aparta a un costat cedint el pas a l’autobús però travessa la parada d’autobús sense poder parar. Les parets de vidre s’esberlen i giravolta cap a fora la gespa i la vorera. Una dona es llança fora del pas caient. El xofer de l’autobús intenta frenar, els pneumàtics tronen per la glorieta, el sostre s’esquinça per culpa de la gran branca d’un llorer.

L’Stewe persegueix el Volvo en direcció cap a Berwaldhallen, puja amunt pel costat i veu com el conductor l’apunta amb una arma. Ell frena justament quan el tret travessa la finestra lateral i li passa a deu centímetres de la cara. El cupè queda ple d’esberles de vidres que s’arremolinen i salten. El Volvo passa per sobre una bicicleta encadenada a un cartell anunciant el cafè de la Linda. Espetega i la bicicleta voleteja dringant per sobre la capota del motor i el sostre i surt volant pels aires esclafant-se a terra davant del cotxe de l’Stewe. Els pneumàtics martellegen per sota i la suspensió copeja fort.

Condueixen molt de pressa pel pronunciat revolt cap a la dreta en direcció a Strandvägen, trepitjant directament la glorieta entre els arbres. L’Stewe accelera al final del revolt. Els pneumàtics patinen fregant l’asfalt. Continuen esquivant el trànsit intens d’hora punta, se senten frenades fortes i un terrabastall esmorteït, tomben a l’esquerra per Berwaldhallen, per sobre la glorieta de gespa i cap al carrer Dag Hammarskjöld.

L’Stewe treu l’arma i la posa entre les estelles de vidre de sobre el seient de l’acompanyant. Té la intenció d’arribar fins al Volvo, posar-se a la mateixa altura per Djurgårdsbrunnsvägen, entrar pel costat esquerre i intentar abatre el conductor per darrere. La velocitat s’acosta als 130 quilòmetres per hora quan passen per l’ambaixada dels EUA darrere de les altes tanques gris militar. De sobte el Volvo deixa el carrer amb els pneumàtics fumejant i gira cap a l’esquerra, just després de l’ambaixada de Noruega, cap amunt per sobre la vorera i fins a un pas entre els arbres. L’Stewe triga una mica a reaccionar i es veu obligat a fer el revolt següent davant d’un autobús, per sobre la vorera, la gespa i a través d’uns arbustos baixos. Els pneumàtics espeteguen contra el marge de la vorera de pedra quan voreja l’Institut Italià de Cultura. Creua la vorera, derrapa cap a l’esquerra cap a Gärdesgatan i veu el Volvo immediatament.

Està aturat al carrer, a uns cent metres de distància al mig de la intersecció cap a Skarpögatan.

L’Stewe pot descobrir el conductor del cotxe a través de la finestra del darrere. Agafa l’arma del seient, la munta i s’hi acosta conduint cautelosament. Es poden veure les llums blaves d’uns quants cotxes de policia a Valhallavägen, més enllà de l’edifici dels estudis de televisió. L’home vestit de negre surt del Volvo i comença a córrer carrer avall a prop de les ambaixades d’Alemanya i del Japó. L’Stewe accelera quan el Volvo explota formant una bola de foc i de fum. Sent el pes de l’onada d’escalfor a la cara i l’espetec li colpeja l’oïda. El món és estranyament tranquil quan l’Stewe condueix amunt per sobre la vorera cap a l’espès fum negre i per damunt de les parts del cotxe en flames. No pot veure l’agressor per enlloc. No hi ha escapatòria. Augmenta la velocitat i passa entremig de les tanques altes, s’atura en arribar al final del carrer, deixa el cotxe i torna corrents amb l’arma a la mà.

El conductor ha desaparegut. El món continua quiet, però estranyament remorós, com si bufés un vent fort. L’Stewe domina el carrer amb les ambaixades darrere les altes tanques d’acer gris. L’home no pot haver anat gaire lluny en tan poc temps. Ha d’haver entrat a l’àrea d’una ambaixada, amb codi a través d’una porta o saltant una tanca alta.

La gent surt fora al carrer per veure què és el que ha explotat. L’Stewe mira al seu voltant, fa uns quants passos i es gira. De sobte veu l’agressor a l’àrea de l’ambaixada alemanya, cap amunt per l’edifici principal. Es mou amb gran naturalitat, simplement obre la porta principal i hi entra. L’Stewe Billgren abaixa l’arma, intenta calmar-se, respira més a poc a poc. Sent un xiulet molt fort a l’orella. Sap que les ambaixades estrangeres gaudeixen d’immunitat diplomàtica, un privilegi que li impedeix seguir l’agressor sense un permís especial. S’ha d’aturar, no pot fer res, l’autoritat policial sueca s’atura a la porta de l’àrea de l’ambaixada.