9
Un combat cos a cos

Els cabells gruixuts d’en Joona encara estan xops quan obre la porta de la sala 11, on en Nathan Pollock està fent una conferència per a un grup exclusiu d’homes i dones que reben una formació especial en situacions on hi ha ostatges i missions de salvament.

Darrere d’en Pollock hi ha projectada a través de l’ordinador la imatge anatòmica del cos humà. Sobre la taula hi ha set armes diferents en fila, des d’una petita Sig Sauer P238 grisa fins a un rifle negre mat de la marca Heckler & Koch amb un llançagranades de 40 mil·límetres.

Un dels joves policies que és davant d’en Pollock treu un ganivet, se l’amaga al cos i corre cap endavant, apropa el ganivet al coll d’un dels policies i llavors es gira cap al grup.

—El desavantatge d’un tall d’aquest tipus és que l’enemic pot cridar, que els moviments del cos no estan controlats i que triga més a dessagnar-se i morir perquè només hi ha una artèria oberta —explica ell.

Va de nou endavant cap al jove policia i li posa el braç a la cara de manera que la part interior del colze li envolti la boca.

—Però si en canvi faig això, puc emmudir el crit, controlar el cap i obrir totes dues artèries amb un sol tall —explica ell.

En Pollock deixa anar el jove policia i veu que en Joona Linna es troba al mig de la sala, davant la porta. Deu haver arribat ara mateix, quan estava fent la demostració. El jove policia es toca la boca i s’asseu de nou al seu lloc.

En Pollock somriu d’orella a orella i saluda en Joona amb la mà, vol que vagi cap endavant, però en Joona sacseja el cap.

—Haig de xerrar un moment amb vostè, Nathan —diu ell suaument.

Uns quants policies es giren i miren. En Pollock va cap a ell i li dóna la mà. La jaqueta de pell d’en Joona s’ha enfosquit amb l’aigua que li ha regalimat pel coll.

—En Tommy Kofoed ha confirmat les empremtes de les sabates de casa d’en Palmcrona —diu en Joona—. Haig de saber si va trobar-hi alguna cosa inesperada.

—Pensava que no corria pressa —contesta en Nathan amb veu apagada—. Vam fotografiar, naturalment, totes les empremtes de les làmines però no hem tingut temps d’analitzar-ne els resultats. Encara no tinc cap visió general, en absolut…

—Però va veure alguna cosa —diu en Joona.

—Quan vaig passar les fotos a l’ordinador… Podia tractar-se d’una mostra però encara és massa aviat per…

—Digui-m’ho d’una vegada, haig de marxar.

—Sembla que hi hagi empremtes de dos tipus de sabates formant dos cercles al voltant del cos —diu en Nathan.

—Anem a veure en Nålen —diu en Joona.

—Ara?

—Haig de ser allà d’aquí a vint minuts.

—Merda, no puc —contesta en Nathan i gesticula cap a la sala—. Però tindré el telèfon encès per si necessita preguntar-me alguna cosa.

—Gràcies —diu en Joona i es tomba cap a la porta per marxar.

—Escolti… no vol saludar el grup? —pregunta en Nathan.

Tothom ja s’ha girat i en Joona els saluda amb la mà ràpidament.

—Aquest és en Joona Linna, de qui us he parlat —diu en Nathan Pollock amb veu forta—. Estic intentant convèncer-lo que vingui i ens faci una conferència sobre el combat cos a cos.

Es fa silenci, tothom mira en Joona.

—Segurament que la majoria de vosaltres sabeu molt més d’arts marcials que no pas jo —diu en Joona amb un petit somriure—. L’única cosa que he après és… que, quan és un cas real, de sobte s’apliquen regles totalment diferents, llavors només és combat i no esport.

—Escolteu això —diu en Pollock amb veu d’excitat.

—En realitat un sobreviu si té l’habilitat d’adaptar-se a les noves condicions i les canvia per al seu propi benefici —continua en Joona calmadament—. Entrenar-se per fer un bon ús de les circumstàncies… Un pot trobar-se en un cotxe o en un balcó. L’habitació pot ser plena de gas lacrimogen. El terra pot estar cobert de vidres esmicolats. És possible que hi hagi armes i objectes. Un no sap si es troba al principi o al final d’una seqüència d’esdeveniments. Presumiblement un ha de tenir força per continuar treballant, durant tota una nit si cal… Per tant, això no va només de puntades de peu a l’aire o de cops en rodó guais.

Uns quants riuen.

—El combat cos a cos sense armes —continua en Joona— normalment té a veure amb el fet d’acceptar que et faran molt de mal per acabar de pressa, però… jo no hi entenc gaire, d’aquest tema.

En Joona deixa la sala de conferències. Dos policies aplaudeixen. La porta es tanca i la sala queda en silenci. En Nathan Pollock riu sol quan torna cap a la taula.

—De fet havia pensat guardar això per a una altra ocasió —diu ell, i comença a clicar a l’ordinador.

—La gravació d’aquesta pel·lícula és tot un clàssic… del drama d’ostatges a l’oficina del banc Nordeas a Hamngatan ara fa nou anys. Dos lladres. En Joona Linna ja ha tret els ostatges, ha reduït un dels lladres, que anava armat amb una Uzi. Va ser una baralla bastant violenta. L’altre lladre està amagat però només va armat amb un ganivet. Han polvoritzat totes les càmeres de seguretat però s’han deixat aquesta… Ho passarem a càmera lenta, ja que en total només són uns quants segons.

En Pollock fa clic a l’ordinador i la pel·lícula comença a càmera lenta.

Es veu una gravació torçada cap amunt amb una mala resolució. El comptador marca lentament els segons als marges inferiors de les fotos. Els mobles estan tombats, hi ha papers i impresos per terra. En Joona es mou suaument cap a un costat, té l’arma aixecada, el braç estirat. El lladre està amagat darrere la porta oberta de la cambra cuirassada amb un ganivet a la mà.

De sobte s’apressa endavant amb gambades llargues i fluides. En Joona li apunta l’arma al pit i prem el gallet.

—L’arma fa clic —diu en Pollock—. Un cartutx malmès s’ha encallat al calibre. La gravació parpelleja. En Joona es tira enrere mentre l’home amb el ganivet s’afanya endavant. Tot està horriblement en silenci i surant. En Joona llança la recambra, que cau a terra voletejant. En busca una altra però s’adona que no té prou temps. En comptes d’això gira l’arma inutilitzable a la mà, de manera que el canó segueixi la mateixa línia que l’os interior del braç.

—No ho entenc —diu una dona.

—Ell transforma l’arma en una tonfa —explica en Pollock.

—Què?

—És un tipus de bastó de comandament utilitzat per la policia moderna que allarga l’abast i reforça la força del cop a través de la reduïda superfície d’impacte.

L’home del ganivet ha arribat on és en Joona. Fa una passa llarga i lenta. La part tallant del ganivet brilla movent-se en mig cercle cap al tors d’en Joona. Té l’altra mà aixecada i segueix el cargolament del cos. En Joona no mira el ganivet en cap moment sinó que es mou cap endavant, salta molt amunt i en el mateix moviment li assesta un cop directe. Amb la boca de l’arma colpeja de ple la gola del lladre, justament sota la nou del coll.

Cau el ganivet com si fos un somni fent voltes per terra i l’home s’agenolla, amb la boca totalment oberta es fa pressió a la gola i seguidament es desploma.