18
El foc

El personal de l’ambulància assegura a l’Erixon que no deixaran que caigui.

—Puc caminar —diu l’Erixon i tanca els ulls.

La barbeta li tremola en fer cada pas.

En Joona torna a l’apartament de la Penélope Fernández. Obre totes les finestres, deixa ventilar i s’asseu al còmode sofà de color albercoc.

Si l’apartament hagués explotat probablement s’hauria dit que havia estat un accident produït pel gas.

En Joona pensa que els records mai desapareixen, res del que un ha vist es perd mai, és possible deixar que la memòria pugi cap amunt des de la profunditat, com les restes d’un naufragi.

«Què vaig veure, doncs?».

No havia vist res, només moviments ràpids i una fulla de ganivet blanca.

«Això va ser tot el que vaig veure», pensa en Joona de sobte. «Res més».

En Joona es diu a si mateix que només l’absència d’impressions confirma la sensació que no es tracta d’un assassí normal.

És un assassí professional, un potencial solucionador de problemes, un gàngster per encàrrec.

Això ja ho havia pensat anteriorment, però ara que se l’havia trobat n’estava convençut.

Està segur que la persona amb qui es va trobar a l’entrada és la mateixa persona que va matar la Viola.

El seu pla era matar la Penélope, enfonsar l’embarcació esportiva i fer que tot plegat semblés un accident. Aquí ha continuat amb el seu pla fins a ser descobert. Vol ser invisible, dur a terme els seus actes amagant-los de la policia.

En Joona mira al seu voltant lentament i intentant agrupar les seves observacions.

Sembla com si al pis de sobre uns quants nens fessin rodar pilotes per terra. En aquests moments tot seria un infern de foc si en Joona no hagués tingut temps de desendollar el cable.

Pensa que mai havia estat exposat a un atac amb un objectiu tan clar i perillós. Està convençut que la persona que es trobava a casa de la desapareguda activista per la pau, Penélope Fernández, no era cap enemic que l’odiés, dels de la falange ultradretana. Aquests grups són sens dubte culpables d’alguns actes subtils de violència, però aquesta persona era una persona educada, treballadora, un assassí professional a un nivell molt més per sobre dels grups d’ultradreta del país.

«Així doncs, què hi fas, aquí?», es pregunta en Joona. «Què té a veure un potencial solucionador de problemes amb la Penélope Fernández, en què estava involucrada, què hi havia darrere de tot allò?».

Pensa en els moviments imprevisibles de l’home, la tècnica amb el ganivet que li permetia esquivar qualsevol intenció d’atac típic de la defensa pròpia, incloent-hi els mateixos cops i bloquejos tan ben entrenats de la policia o els militars.

Sent un pessigolleig dins seu quan s’imagina com ja la primera ganivetada li hauria pogut anar al fetge si no hagués tingut la pistola penjant sota el braç dret, i com la segona ganivetada hauria pogut ser a la coroneta si no s’hagués tirat enrere.

En Joona s’aixeca del sofà i camina cap al dormitori. Veu el llit fet metòdicament, el crucifix per sobre el capçal del llit.

Un potencial solucionador de problemes pensava que havia assassinat la Penélope i el seu pla era fer veure que havia estat un accident…

Però el iot no es va enfonsar mai.

L’assassí tampoc va ser interromput ni va deixar l’escena del crim per tal de tornar-hi més tard i completar la missió. Però la intenció no podia haver estat que la policia marítima trobés el iot a la deriva amb una noia ofegada a bord. Alguna cosa va fallar pel camí o els plans van canviar de sobte, potser va rebre noves ordres, però un dia i mig després de l’assassinat de la Viola era a l’apartament de la Penélope.

«Has de tenir raons de pes per anar a l’apartament. Quin motiu pots tenir per córrer un risc com aquest? Hi ha alguna cosa al pis que et connecta a tu o al qui t’encarrega la feina amb la Penélope?

»Hi has vingut a fer alguna cosa, aquí, has esborrat empremtes, potser un disc dur, has destruït un missatge del contestador o hi buscaves alguna cosa», pensa en Joona.

»Si més no aquest era el teu pla, però jo t’he interromput quan he entrat.

»Potser volies esborrar qualsevol rastre amb l’ajut del foc?

»Això seria una possibilitat».

En Joona pensa que ara necessitaria l’Erixon amb ell. No pot fer la investigació de l’escena del crim sense un tècnic criminalista, no té l’equipament necessari, podria destrossar qualsevol prova si analitza l’apartament pel seu compte, podria contaminar l’ADN i perdre pistes invisibles.

En Joona s’acosta a la finestra i mira a baix al carrer les taules buides de fora una granja.

Veu que ha d’anar a l’edifici de policia per parlar amb el seu cap, Carlos Eliasson, ha de sol·licitar-li que el deixi ser el cap de la investigació preliminar, aquesta és l’única manera que l’ajudin mentre l’Erixon està de baixa.

Li sona el telèfon en el precís moment que decideix fer les coses com cal, parlar amb en Carlos i en Jens Svanehjälm i crear un petit grup d’investigació.

—Hola, Anja —contesta.

—M’agradaria fer una sauna amb tu.

—Una sauna amb mi?

—Sí, no podem fer una sauna junts, tu i jo? Així em podries ensenyar com funciona tot en una sauna finlandesa de veritat.

—Anja —diu ell cautelosament—, jo he viscut gairebé tota la meva vida aquí a Estocolm. —En Joona camina cap a la sala i continua cap a la porta del carrer.

—Ja sé que ets suecofinlandès —continua l’Anja al telèfon—. Encara podria ser més avorrit i tot. Per què no podries ser d’El Salvador? Has llegit els articles de debat de la Penélope? L’hauries d’haver vist; l’altre dia a la tele va atacar tot el que té a veure amb l’exportació d’armament suec.

En Joona sent la respiració de l’Anja al telèfon en deixar l’apartament de la Penélope Fernández. Veu les petjades de sang a l’escala i una esgarrifança li recorre la coroneta quan recorda com el seu company seia fora al replà amb les cames obertes, i com empal·lidia més i més.

En Joona pensa que el potencial solucionador de problemes creia que havia matat la Penélope Fernández. Aquella part de la missió estava acomplerta. L’altra part suposava entrar a l’apartament de la Penélope per algun motiu. Si ella encara és viva, se l’hauria de trobar ràpidament, perquè molt aviat el potencial solucionador de problemes s’adonarà del seu error i començarà la cacera.

—En Björn i la Penélope no viuen junts —diu l’Anja.

—Així ho tenia entès —contesta ell.

—La gent pot estimar-se igualment; exactament com tu i jo.

—Sí.

En Joona surt a la llum del sol, l’aire és pesat i fa molta més xafogor que no pas abans.

—Saps l’adreça d’en Björn?

Els dits de l’Anja es mouen pel teclat de l’ordinador emetent sons petits de tic-tac.

—Almskog, Pontonjärgatan 47, segona planta…

—Aniré cap allà abans que…

—Espera —diu l’Anja abruptament—. No pot ser… Escolta això, he comprovat l’adreça dues vegades… Divendres hi va haver un incendi a l’edifici.

—I l’apartament d’en Björn?

—Tota la planta va quedar destrossada —contesta ella.