56
L’helicòpter

La Penélope està dreta a la finestra. El cel llampega il·luminant-ho tot i la remor sorda roda per sobre el mar. Plou a bots i barrals. En Björn ha pujat al bot de la policia i ha desaparegut a la cabina de comandament. L’aigua escumeja a causa del fort diluvi. Veu com l’Ossian camina a batzegades cap a baix a l’aigua amb un paraigua groc sobre el cap. La porta metàl·lica de la cabina de comandament del bot s’obre i un policia uniformat surt a fora, a la coberta de proa, salta a terra damunt del pont i amarra el bot.

Quan el policia comença a caminar amunt pel camí de grava, la Penélope veu qui és.

El perseguidor ni tan sols contesta l’Ossian quan el saluda, allarga la mà esquerra i l’agafa fort pel coll.

La Penélope no s’adona que deixa caure el telèfon a terra.

Amb la brusquedat que el caracteritza, l’home uniformat inclina el cap de l’Ossian cap a un costat. El paraigua groc cau a terra i rodola lleugerament pel pendent. Tota la seqüència passa en pocs segons. El perseguidor gairebé ni s’atura quan amb la seva mà lliure treu una mena de punyal. Torça el cap de l’Ossian una mica més i li fa un tall al coll més de pressa que un llamp, per sobre de l’atles, directament al tronc encefàlic. Com una mossegada de serp. L’Ossian mor abans de caure a terra.

El perseguidor uniformat de policia continua amunt pel camí en direcció a la casa caminant amb passos llargs. La llum tènue dels llampecs de sobte li il·lumina la cara i la Penélope es troba amb la seva mirada a través de la pluja. Abans que es torni a posar fosc ella pot veure-li les faccions de preocupació a la cara.

Els ulls semblen cansats i tristos i a la boca hi té una profunda cicatriu. La tempesta fa un soroll eixordador. L’home avança cap amunt, cap a la casa. La Penélope està dreta al costat de la finestra. Respira ràpidament però no pot fugir, està paralitzada. La pluja peta contra l’ampit de la finestra i el vidre. El món, allà fora, és distant, se li fa estrany, però de sobte darrere l’home es pot veure una llum diferent i completament groga. El pont, l’aigua i el cel s’il·luminen de manera enlluernadora. Del bot de policia en surt una flama, com si es cremés una gran alzina. Trossos de metall surten volant per l’aire.

El núvol de foc creix oscil·lant en ombres grogues de la gran foguerada. Una explosió de calor encén el canyar i el pont al mateix temps que les impressionants onades i el soroll de l’explosió arriben fins al camí de la casa.

Fins que no sent cruixir la finestra de banda a banda, que vibra davant de la cara de la Penélope, ella no reacciona. La pluja cau amb força i es barreja amb el fum negre provinent de les restes del bot darrere el perseguidor. Ell camina fent passos ràpids cap a dalt a la casa. La Penélope es gira, corre cap a les habitacions, s’enfila per sobre de la butaca movible, surt a la sala on hi ha els retrats signats, obre la porta de fora i corre en diagonal a través de la gespa mullada i abandonada. Rellisca i continua sota la pluja, allunyant-se de la casa, passant pel camí ple de clots, al voltant d’un bedoll i cap a fora el prat. Allà es troba una família amb nens que porten canyes de pescar, armilles salvavides ataronjades i impermeables. Corre directament cap al petit grup avall a la platja. Ella està sense alè, esbufega descontroladament, té la sensació d’estar a punt de desmaiar-se. Ha d’aturar-se, no sap què fer, va de quatre grapes per darrere d’un petit cobert, vomita entre les ortigues i resa un parenostre xiuxiuejant. Se sent un tro en la distància. Tremola de cap a peus, però no obstant això es torna a aixecar i s’eixuga la pluja dels ulls amb la màniga del suèter. S’inclina endavant amb compte i mira cap al revolt, fora al prat. El perseguidor arriba per on hi ha el bedoll, s’atura amb la família i els nens, que immediatament li assenyalen la direcció cap a on ha marxat la Penélope.

Ella baixa per la roca de quatre grapes cap enrere, comença a córrer per la vora de l’aigua i surt a fora a la platja. Les seves petjades s’il·luminen blanques darrere seu quan s’espolsa la sorra mullada. Continua per sobre d’un pontó llarg, una mica més cap enfora. De sobte sent la vibració pesada de les hèlices d’un helicòpter. La Penélope continua pel pontó, veu el perseguidor vestit de policia com corre entre els arbres, cap avall a la platja. Des d’un helicòpter de salvament baixen un home vestit de color taronja amb un cabrestant, aterra sobre el pontó, l’aigua del seu voltant colpeja cap a fora fent cercles cargolats. La Penélope va corrent cap a ell per sobre el pontó relliscós. Ell cridant li diu com s’ha de posar, després li corda l’arnès de seguretat i li fa un senyal al pilot de l’helicòpter. Tots dos s’eleven per sobre el pont, volen per la superfície de l’aigua, s’enlairen cap a un costat. L’últim que veu la Penélope de la platja abans d’amagar-se darrere el bosc d’avets és el perseguidor amb un genoll a terra. Té una bossa davant d’ell. Amb moviments segurs munta una arma de foc. Després ja no el torna a veure. Només arbres densos i verds. La superfície de l’aigua passa de pressa per sota d’ella. De sobte sent un tret i al mateix moment un cruixit que ve de dalt. El cable s’estreba i li produeix un fort dolor a l’estómac. L’home de darrere d’ella crida alguna cosa al pilot de l’helicòpter. El cable s’estreba cap a l’altre costat, l’helicòpter vira pronunciadament i la Penélope entén què ha passat.

S’adona que el perseguidor ha disparat al pilot de l’helicòpter des de la platja. Sense pensar-s’ho, s’afluixa el tancament de seguretat de l’arnès, l’obre, afluixa la corretja i es deixa caure cap avall. Es desploma per l’aire al mateix temps que l’helicòpter perd força d’enlairament, es bolca cap a un costat i comença a fer voltes de campana. El cable amb el rescatador penjant s’entortolliga amb el rotor. Tamborineja de manera eixordadora i després se sent una doble explosió quan l’enorme hèlice s’esquinça i es desenganxa de l’eix. La Penélope cau uns trenta metres abans de tocar la superfície de l’aigua.

S’enfonsa a les profunditats. Rugent continua cap avall, a l’aigua freda, molta estona abans de canviar de moviment. Pica de peus, puja cap amunt, s’omple els pulmons d’aire i neda allunyant-se de l’illa, mar endins.