Epíleg

JA fa gairebé tres dècades que la crisi dels refugiats afganesos és una de les més greus del món. La guerra, la gana, l’anarquia i l’opressió han forçat milions de persones —com ara Tariq i la seva família en aquesta història— a fugir de les seves llars i a deixar Afganistan per instal·lar-se als països veïns, Pakistan i Iran. Al punt àlgid d’aquest èxode, vuit milions d’afganesos vivien fora del seu país com a refugiats. Avui dia, més de dos milions de refugiats afganesos segueixen vivint a Pakistan.

Al llarg de l’any passat, vaig tenir el privilegi de treballar com a enviat dels Estats Units per a la ACNUR, l’agència de refugiats de les Nacions Unides, una de les agències humanitàries més importants del món. La fita de la ACNUR és protegir els drets humans bàsics dels refugiats, proporcionar remeis d’emergència i ajudar els refugiats a recomençar les seves vides en un medi segur. La ACNUR assisteix a més de vint milions de persones desplaçades arreu del món, no tan sols a Afganistan sinó també a llocs com ara Colombia, Burundi, el Congo, Chad i la regió de Darfur a Sudan. Treballar amb ACNUR per ajudar els refugiats ha estat una de les experiències més significatives i gratificadores de la meva vida.

Per tal d’ajudar, o simplement de saber més sobre ACNUR, la seva tasca, o la situació dels refugiats en general, si us plau visiteu l’adreça: www.UNrefugees.org

Gràcies.

KHALED HOSSEINI

31 de gener de 2007