136

En Ventura va veure passar la mitja dotzena d’homes uniformats a través de les escletxes de la vella porta de fusta. Es parapetà en la foscor llòbrega del portal i aguantà la pistola enlaire sense saber per què. Quan l’eco dels seus passos es va perdre, va treure el cap i es mossegà el llavi de baix.

Voltaven les barricades del sud del carrer d’Avinyó pel carrer Ample i la plaça de la Mercè, per Colom, i segurament també per Sol i per Fusteria. Atraparien a tothom que hi fos des de dues o més bandes.

No va sortir al carrer. Pujà cap amunt, arribà a un terrat irregular i saltà a la casa veïna. Va tenir un petit ensurt en topar amb un home amagat en un racó: gairebé el va prendre per un dels qui assolaven els carrers disparant des de les altures. En va tenir prou d’apuntar-lo i veure-li la cara de por per entendre que només era un veí espantat, mig curiós, mig amagat. Es posà l’índex de la mà esquerra als llavis per demanar-li silenci. L’home va assentir amb el cap.

Baixà al carrer per l’edifici següent, d’esquena al que havia utilitzat per pujar, després de carregar contra la porta del terrat, tancada amb clau, però no pas infranquejable. Un cop segur que per allà no hi havia tropes de la guàrdia civil, va arrencar a córrer.

La barricada quedava uns vint metres a la seva esquerra. Es guardà la pistola al darrere i alçà les mans perquè el veiessin amb nitidesa. No hi va haver cap veu d’alto. La seva roba deixava ben clar que no era cap senyoret ni cap guàrdia.

Quan saltà pel damunt de la barricada, malgrat tot, el van apuntar dos rifles.

En prescindí i es va encarar amb l’home que li sortí al pas.

—Que hi ha l’Esteve Vidal?

—Qui?

—El meu germà Esteve —ja estava mirant amunt i avall, sense èxit—. Festeja amb una de les noies dels Segarra, la Isabel.

—He vist la seva germana, la Carolina, allà baix —una de les dones assenyalava el carrer de la dreta—. Hi ha una barricada, a uns cent metres d’aquí.

—Gràcies —va iniciar el camí—. Aneu amb compte: us estan envoltant pel carrer paral·lel.

Va ser com donar-los el tret de sortida: tensió multiplicada per mil, armes a punt, mirades nervioses. L’home que l’havia interceptat va cridar alguna cosa abans d’abandonar la barricada i ficar-se en una de les cases, per esperar-los i sorprendre’ls.

En Ventura ja corria cap a la barricada següent.