En Jo va marxar fa dos dies.

He tornat a veure el papa. Li parlo de nou dels meus divuit milions, el meu suplici. No es pot creure el que està sentint. Em felicita. Què en faràs, de tot això, reina meva? No ho sé, papa, tinc por. I la teva mare, què en pensa? Encara no n’hi he parlat, papa. Vine, acosta’t, petita, digues-m’ho tot. En Jo i jo som feliços, dic amb veu tremolosa. Tenim alts i baixos com totes les parelles, però hem aconseguit superar els mals moments. Tenim dos bons fills, una caseta bonica, amics, ens en anem de vacances dues vegades l’any. La merceria va molt bé. El web funciona cada cop millor, ja hi treballem vuit persones. D’aquí a una setmana, en Jo serà encarregat i responsable d’unitat a la fàbrica i comprarà un televisor de pantalla plana per a la sala i demanarà un crèdit per al cotxe dels seus somnis. És fràgil, però se’n surt, sóc feliç. Estic orgullós de tu, murmura el meu pare agafant-me la mà. I aquests diners, papa, tinc por que… Qui és vostè?, pregunta de sobte.

Maleïts sis minuts.

Sóc la teva filla, papa. Et trobo a faltar. Trobo a faltar les teves moixaines. Trobo a faltar el soroll de la dutxa quan tornaves a casa. Trobo a faltar la mama. Trobo a faltar la meva infantesa. Qui és vostè?

Sóc la teva filla, papa. Tinc una merceria, venc botons de pantalons i cremalleres perquè t’has posat malalt i m’he hagut d’ocupar de tu. Perquè la mama es va morir a la vorera quan anàvem a comprar. Perquè no he tingut sort. Perquè volia fer un petó a en Fabien Derôme i va ser aquell pedant d’en Marc-Jean Robert i els seus pseudoescrits per accelerar el cor de les noies, gargotejats en papers quadriculats, el qui va aconseguir el meu primer petó. Qui és vostè?

Sóc la teva filla, papa. Sóc la teva filla única. L’única filla que vas tenir. He crescut esperant-te i mirant com la mama dibuixava el món. He crescut amb la por de no ser prou bonica per a tu, no tan encantadora com la mama, no tan brillant com tu. He somiat dissenyar i crear vestits, fer que les dones se sentin boniques. He vist en somnis Solal, el cavaller blanc, he somiat en una història d’amor absolut; he somiat en la innocència, paradisos perduts, estanys; he somiat que tenia ales, he somiat que m’estimava a mi mateixa sense necessitat de ser benèvola. Qui és vostè?

Sóc la dona de la neteja, senyor. Vinc a veure si la seva habitació està ben endreçada. Vaig a netejar el lavabo, com cada dia, buidaré la paperera, canviaré la bossa de plàstic i li trauré les caques.

Gràcies senyoreta, és molt amable.