Aquella nit vam fer l’amor molt dolçament.

Era per la meva pal·lidesa, la meva nova fragilitat? Era a causa de la por irracional de perdre’m que havia sentit feia poques hores al restaurant? Era perquè no havíem fet l’amor des de feia molt de temps, perquè va caldre una bona estona per reaprendre la geografia del desig, per tornar a domesticar les seves brutalitats masculines? Era perquè m’estimava fins al punt de posar el meu plaer per damunt del seu?

Aquella nit no ho vaig saber. Avui ho sé. Però, Déu meu, va ser una nit bonica.

Em va recordar les nits dels inicis dels amants, aquelles en què s’accepta morir a trenc d’alba; aquelles nits que no es preocupen per altra cosa que per elles mateixes, lluny del món, del soroll, de la maldat. Amb el temps, el soroll i la maldat passen per allà i els somnis esdevenen difícils, les desil·lusions, cruels. Després del desig sempre ve l’avorriment. Només hi ha l’amor per superar l’avorriment. L’amor amb A majúscula; el somni que tenim totes.

Recordo haver plorat després d’haver acabat de llegir Bella del Senyor. Fins i tot em va fer enfadar que els amants es llancessin per la finestra del Ritz, a Ginebra. Jo també vaig llençar el llibre a les escombraries i, en la seva curta caiguda, es va endur la A majúscula.

Però aquella nit m’havia semblat que havia tornat.

En fer-se de dia, en Jo va desaparèixer. D’ençà d’un mes, fa un curs de formació de dos quarts de vuit a les nou, cada matí, amb l’objectiu d’esdevenir encarregat i acostar-se als seus somnis.

Però els teus somnis, amor meu, ara ja te’ls puc donar; els teus somnis no són gaire cars. Un televisor de pantalla plana Sony de 52’: 1400 euros. Un cronògraf Seiko: 400 euros. Una llar de foc a la sala d’estar: 500 euros, més 1500 per les obres. Un Porsche Cayenne: 89.000 euros. I la col·lecció de DVD de James Bond, 22 pel·lícules: 170 euros.

És horrible. Quina manera de pensar.

El que em passa és aterridor.