En Jo m’esperava a l’estació.

Així que em va veure, va apressar el pas tot i que no va arribar a córrer. Em va abraçar a l’andana. Aquella efusió inesperada em va sorprendre; vaig riure, gairebé molesta. Jo, Jo, què passa? Jo, em va dir a cau d’orella, estic content que hagis tornat.

Ja ho veus.

Com més grans són les mentides, menys les veus venir.

Em va deixar anar, em va agafar de la mà i vam caminar fins a casa. Li vaig explicar la meva jornada. Em vaig inventar breument una reunió amb Filagil Sabarent, majorista al districte tercer. Li vaig ensenyar les meravelles que havia comprat al mercat de Saint-Pierre. I el meu entrepà, oi que era bo el meu entrepà?, em va preguntar. Em vaig posar de puntetes i li vaig fer un petó al coll. El millor del món. Com tu.