^[001] Histoire de l’Espagne musulmane, I, p. 435. [Torna]

^[002] Sobre la data de la presa de Barcelona, que Pròsper de Bofarull havia volgut portar al 986 (vegeu Condes vindicados, I, pp. 162-167), amb una profusa i falsa argumentació que seguí F. CARRERAS CANDI: Lo Montjuich de Barcelona, en «Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona», VIII (1901 [1903]), pp. 307 i ss., no pot cabre dubte que fou el 985 després de la demostració feta per DOZY, Histoire des musulmans d’Espagne, III, Leyde, 1861, p. 199, nota 3, corroborada pels documents del país que s’hi refereixen i especialment pel fet que l’existència del precepte de Lotari de març de 986 ja fa menció de l’expedició (vegeu Els diplomes carolingis, p. 198). Exactament Barcelona fou envestida el dimecres primer de juliol i presa el dilluns dia 6. [Torna]

^[003] Se serveix d’Ibn al-Abbar, Ibn Khaldun, Ibn al-Khalib i Makkari. Ja els havia aprofitats DOZY, Histoire des musulmans, II, pp. 238-239, i MILLÀS VALLICROSA: Els textos d’historiadors musulmans, pp. 160-161. [Torna]

^[004] ROVIRA 1 VIRGILI: Història nacional de Catalunya, III, p. 257. L’apart sota la rúbrica «Presa i saqueig de Barcelona» és construït a base dels textos proporcionats en les obres pertinents de CARRERAS CANDI, MILLÀS I VALLICROSA I NICOLAU D’OLWER. [Torna]

^[005] Ja en publicaren DIAGO, CAMPILLO, BALUZE, i modernament poden consultar-se en les col·leccions d’UDINA: El archivo condal; RIUS: Cartulario de «Sant Cugat»; JOSEPH MAS: Notes històriques del bisbat de Barcelona, 12 vol., Barcelona, 1905-1915, i especialment els vol. IX-XII, Rúbrica del «Libri Antiquitatum» de la Seu de Barcelona. Els principals comentadors, a més dels indicats en primer lloc i els arabistes consignats en les notes anteriors, foren: BOFARULL: Condes vindicados, I, pp. 162-164; BALARI: Orígenes históricos de Cataluña, p. 227; FIDEL FITA: Destrucción de Barcelona por Almanzor, 6 de julio 985, en «Boletín de la Real Acadèmia de la Historia» (Madrid), VII (1885), pp. 189 i ss.; CARRERAS CANDI: Relaciones de los viscondes de Barcelona con los árabes, en «Homenaje de D. Francisco Codera», Saragossa, 1904, pp. 207-209; el mateix autor en Lo Montjuich de Barcelona; finalment ROVIRA I VIRGILI: Història nacional de Catalunya. [Torna]

^[006] Pel que fa a aquests particulars dels monestirs de Sant Cugat del Vallès i del de Sant Pere de les Puelles, podeu consultar els nostres Diplomes carolingis, pp. 188 i 72, respectivament. [Torna]

^[007] Ramió «entrà a la ciutat de Barcelona per custodiar-la com els altres habitants del comtat» i a finals del mateix 985 no se sabia encara si hi havia mort o havia estat fet captiu, RIUS: Cartulario de «Sant Cugat», doc. 171. [Torna]

^[008] Guilmon, que «prengué part en l’expedició pública per defensar la ciutat de Barcelona», era del comtat de Girona. A Barcelona fou capturat pels pagans, pres i mort d’un cop d’espasa, J. RIPOLL, Testamento sacramental de cierto catalán llamado Wilmundo que murió en la defensa de Barcelona ganada por los moros en tiempo del conde Borrell, Vic, 1828, fullet. [Torna]

^[009] Dos documents es refereixen al particular: un del 986 publicat per BOTET: Cartoral de Carles Many. Índex cronològich del cartoral de la cúria eclesiàstica de Gerona anomenat de «Carlomagno», en «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona», III (1905-1906), doc. núm. 61; altre del 993, publicat per UDINA: El archivo condal, doc. 242. Guandalgaud degué tornar aviat de captivitat; els seus germans encara no ho havien fet en 993. [Torna]

^[010] Vegeu el document publicat per rius: Cartulario de «Sant Cugat», doc. 254. [Torna]

^[011] Vegeu el precepte, amb l’estudi sobre la seva data i altres circumstàncies que l’afecten, en Els Diplomes carolingis, p. 194. [Torna]

^[012] El judici en rius: Cartulario de «Sant Cugat», II, doc. 452. [Torna]

^[013] Sobre les cartes de Gerbert, escrites al seu nom o en el del rei Hug, amb llur text, traducció i comentaris, vegeu l’estudi bàsic de LLUÍS NICOLAU D’OLWER: Gerbert (Silvestre II) y la cultura catalana del segle X, en «Estudis Universitaris Catalans» (Barcelona), IV (1910), pp. 332-358. [Torna]

^[014] La carta de Cardona és publicada en VILLANUEVA: Viage, VIII, ap. 30. [Torna]

^[015] RICHER, Histoire de France, ed. LATOUCHE, II, pp. 163-167. [Torna]

^[016] LATOUCHE, lloc citat en la nota anterior, fa notar que la frase sobre les negociacions amb l’arquebisbe de Reims és confusa. Si Hug envià legats —diu—, aquests anirien a Reims i la negociació tindria dues fases, sols la segona personalment a Orléans; «mais la vérité est que ce double entretien est une forgeric de Richer. Il prodigue les ambassades à tort et à travers pour corser son récit». [Torna]

^[017] El resultat de la negociació seria favorable; Robert fou coronat a Orléans el dia de Nadal del 987 i consagrat a Reims el primer de gener de 988. [Torna]

^[018] Ens hem servit, per al text llatí, de l’edició crítica d’HAVET: Lettres de Gerbert i, per a la traducció catalana, del treball de NICOLAU D’OLWER: Gerbert y la cultura catalana del segle X. [Torna]

^[019] Vegeu la «carta de franquesa» en els nostres Diplomes carolingis, ap. XIII, pp. 445. [Torna]

^[020] Les dues vendes en RIUS: Cartulario de «Sant Cugat», doc. 337 i 343. [Torna]

^[021] També en RIUS: Cartulario de «Sant Cugat», II, doc. 464. [Torna]

^[022] BOTET: Les monedes catalanes, I, p. 81. [Torna]

^[023] El document en la Marca Hispanica, ap. 151. [Torna]

^[024] Vegeu el text del judici en la Marca Hispanica, ap. 181. [Torna]

^[025] Utilitzo els documents sobre el tractat i els comentaris de la seva gestació de l’obra de CH. DE TOURTOULON, Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragón, conde de Barcelona, señor de Montpeller, según las crónicas y documentos inéditos, traducció revisada per l’autor, II, València, 1874. Els comentaris a pp. 246 i ss., el text a LX (1954), pp. 361-374. [Torna]

^[026] JOSÉ ANTONIO MARAVALL: Sobre el sistema de datación por los reyes francos en los diplomas catalanes, en «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos» (Madrid), LX (1954), pp. 361-374. [Torna]

^[027] Vegeu el document en RIUS: Cartulario de «Sant Cugat», doc. 317. Altres exemples semblants podríem donar; ja en 993 una donació al vescomte de Girona aplicava el mateix subterfugi al rei Hug: «anno VI quod Ugo magnus regnare cepit in Francia». El que no es trobarà mai a partir dels capètides és el «regnante super nos». [Torna]

^[028] Vegeu Els Diplomes carolingis, p. 447. [Torna]

^[029] Se cita l’únic cas d’anomenar-se rei el comte Ramon-Berenguer I en una suposada donació, de 1067, del castell de Barberà de la Conca al comte d’Urgell, BOFARULL: Condes vindicados, I, p. 14. FERRAN SOLDEVILA: Història de Catalunya, I, p. 69, recull el fet amb desconfiança, però posteriorment ha estat mostrada la falsedat del document que conté l’expressió per F. MIQUEL ROSSELL: Liber feudorum maior. Cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón. Reconstitució i edició per…, i, Barcelona, Sección de Estudiós Medievales, 1945, p. XXIII i doc. 2,52 (que conté el text del document citat per Bofarull) i doc. 253 (judici de 1157 en el qual els juristes de l’època ja demostren la falsedat del document basant-se, entre altres arguments, en el fet que Ramon Berenguer «vocabit se regem Barchinone», s’hi titulà rei de Barcelona). [Torna]

^[030] FERRAN SOLDEVILA: Història de Catalunya, I, pp. 124-125. [Torna]