^[001] CALMETTE: Origines légendaires et historiques de la Catalogne, en «Études Médiévales», Toulouse, Privat, 1946, pàg. 151. La mateixa interpretació històrica, l’ha presentada Calmette en altres estudis i obres seves. [Torna]

^[002] J. BOTET I SISÓ: Condado de Gerona. Los condes beneficiares, Gerona, 1890, pàg. 65-66. Diu: «… hallamos a Bernardo… calificado de marqués, tanto del lado de allá como del de acá de los Pirineos. Como tal figura en juicios tenidos en Narbona… y en Elna… y marchio noster le denomina un diploma de Luis Tartamudo de 878 dado a favor del obispo de Barcelona Frodoino. De ello se deduce que la división del marquesado de Gotia, si llegó a decretarse, no tuvo efecto en la practica…». [Torna]

^[003] En 875 se celebrava a Elna, la seu rossellonesa, un judici que presidia un legat d’aquest comte: «In judicio Isimberto misso Bernardo comite…». Veure’l a la Histoire générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives par Dom A. DEVIC et Dom J. VAISSETTE, II. Tolosa, 1875, ap. 189. [Torna]

^[004] Sobre Humfrid, consultar: CALMETTE: Les marquis de Gothie, en «Annales du Midi» (Tolosa), XIV (1902), pàg. 191-193; MAURICE PROU: Un diplôme de Charles le Chauve des archives de M. le duc de Medinaceli, en «Comptes Rendus des Séances de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1917» (Paris, 1917), pàg. 15-22; AUZIAS: L’Aquitaine carolingienne, 778-987, Tolosa, 1937, pàg. 296-326; MAURICE CHAUME: Onfroi, marquis de Gothie, ses origines et ses attaches familiales, en «Annales du Midi» (Tolosa), LII (1940), pàg. 113-136; CALMETTE: Notes carolingiennes, en «Études Médiévales», Tolosa, 1946, pàg. 83-86. Cal utilitzar amb gran reserva l’estudi del canonge Chaume. [Torna]

^[005] Annals Bertiflians: «862. Humfrido, super quem Warengaudus infedelitatem miserat, petentibus suis fidelibus ne confligat bello, concessit ipsumque et Warengaudum pacificat». Sobre el caràcter dels Annals vegeu la nota 8. [Torna]

^[006] Sobre aquests preceptes veure RAMON D’ABADAL: Catalunya carolíngia, II. Els diplomes carolingis a Catalunya, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1926-1952, a pàg. 66 per Barcelona i a pàg. 355-358 pel comte Sunyer, amb les modificacions que suposen els nous resultats dels nostres estudis, especialment la identificació de l’agraciat comte Sunyer com a Sunyer II d’Empúries en lloc del seu pare, Sunyer I. [Torna]

^[007] La meva deducció es basa en la restitució que vaig proposar a les falles del text conservat del precepte, especialment la del nom d’Humfrid en lloc del de Sunyer que proposava Valls-Taberner i que després acceptà Tessier. Després d’un nou estudi cm refermo en l’encert de la meva restitució. El sentit és ara coherent i clar i lliga bé amb els esdeveniments històrics. [Torna]

^[008] Els Annals Bertinians o de Saint-Bertin són la font narrativa de què disposem per aquests esdeveniments, font de gran valor, puix que pels fets d’aquest temps, anys 861-862 i els successius foren redactats per l’arquebisbe Hicmar de Reims, un dels grans àrbitres de la política de l’època i que, per tant, estava perfectament informat del que contava. Llàstima que les al·lusions als fets del nostre país siguin tan escasses i sòbries; és conseqüència de com aquest país anava desprenent-se i perdent importància dintre el complicat joc de la política del regne franc. Ens servim del text fixat per WAITZ: Annales Bertiniani. Recensuit G. WAITZ, Scriptores rerum Germanicarum in usum scholamm ex Monumentis Germaniae Historicis recusi, Hannoverae, 1883. [Torna]

^[009] Els Annals Bertinians expliquen aixi els fets: «863. Humfridus Gothiae marchio sine conscientia Karoli regis, factione solito more Tolosanorum, qui comitibus suis eandem civitatem supplantare sunt soliti, Tolosam Reimundo subripit et sibi usurpat». El rei «missos suos ad recipiendos civitates et castella in Gothiam misit». «864. Missi regis Karoli parum pro quibus missi fuerant utilitatis agentes, a negotio revertuntur; et Humfrido, dimissa Tholosa ac Gotia, per Provinciam in partes Italiae transeunte, iterum alios missos ad recipiendas civitates et castella Karolus ad Tholosam et in Gotiam mittit». [Torna]

^[010] Annals Bertinians: «865. Karolus autem per Attiniacum ad Silviacum veniens, ibidem sacrum quadragesima et pascha Domini celebrat, et Bernardum, ex quodam Bernardo et filia Rorigonis comitis natum, in Gótiam mittens, partem ipsius markiae illi committit». [Torna]

^[011] LÉONCE AUZIAS: L’Aquitaine carolingienne, 778-987, Tolosa, Privat, 1937, pàg. 339-341. Obra pòstuma i no ben acabada, publicada pels seus familiars i amics, però sense retocs. Amb el comtat de Tolosa, Bernat succeí també el seu pare Ramon en el comtat adjunt de Pallars; Bernat donava un precepte al monestir d’Alaó pel juliol del 871. Sobre tot això, vegeu la meva obra Catalunya carolíngia, III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1955, especialment a pàg. 112-116. [Torna]

^[012] El precepte en GEORGES TESSIER: Recueil des actes de Charles II le Chauve, roi de France, II, Paris, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 19S2, núm. 341. El volum I sortí en 1943, el volum III, i darrer, en 1955. [Torna]

^[013] Vegeu-los en Els diplomes carolingis, pàg. 219 i 55 respectivament. [Torna]

^[014] Sobre aquests traspassos dels béns del Montseny vegeu: F. VALLS-TABERNER: Figures de l’època comtal catalana, en «Anuari Heràldic» (Barcelona. 1917), pàg. 9-11 del tiratge a part. [Torna]