^[001] Sobre el tema, vegeu Dom ANSCARI MUNDÓ: Il monachesimo nella penisola iberica fino al secolo VII. Questioni ideologiche e letterarie, en «Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo» (Spoleto), IV (1956 [1957]), pàg. 73-108. [Torna]

^[002] Vegeu PIERRE PONSICH: Les origines de l’abbaye d’Arles, en «Études Roussillonnaises» (Perpinyà), IV, núm. 1-2 (1954-1955), pàg. 69-100. [Torna]

^[003] Parlem per la regió central catalana; a certes comarques del Pallars, i especialment a Ribagorça, hi ha en el segle IX monestirs de fundació episcopal. Es tracta d’un cas diferent, puix que allí, seguint una tradició visigòtica que podria tenir els seus orígens en les activitats de sant Victorià, l’organització diocesana es munta sobre monestirs en lloc d’esglésies parroquials seculars. Vegeu sobre aquest particular el meu llibre Els comtats de Pallars i Ribagorça, pàg. 194-200. [Torna]

^[004] Aquestes notícies sobre els inicis de l’activitat monacal després de l’alliberació són extretes del capítol sobre La situation ecclésiastique en el meu treball La Catalogne sous Louis le Pieux, en «Études Roussillonnaises», V, pàg. 42-50. [Torna]

^[005] Els diplomes carolingis, pàg. 179, 218 i 250, respectivament. [Torna]

^[006] Els diplomes carolingis, pàg. 176. [Torna]

^[007] Els diplomes carolingis, pàg. 113. [Torna]

^[008] El document en VILLANUEVA: Viage literario, X, ap. 15. [Torna]

^[009] RAMON D’ABADAL: Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil: Eixalada-Cuixà, en «Analecta Montserratensia» (Abadia de Montserrat), VIII (1954-1955), pàg. 125 a 337, amb dos mapes. Vegeu també sobre la formació del patrimoni de Cuixà l’acurat estudi de PIERRE PONSICH: Le domaine foncier de Saint-Michel de Cuxa aux IX^e et XI^e siècles, en «Études Roussillonnaises» (Perpinyà), II, núm. 1-2 (1952), pàg. 66-100, que hem aprofitat especialment per a la confecció del mapa de les possessions del monestir. [Torna]

^[010] Precepte de Cuixà I, en Els diplomes carolingis, pàg. 88-90. [Torna]

^[011] ABADAL: Eixalada-Cuixà, ap. I. [Torna]

^[012] Eixalada-Cuixà, ap. 9. [Torna]

^[013] Sobre els conversos es pot consultar el recent treball del P. KASSIUS HALLINGER: Woher kommen die Laienbrüder? en «Analecta Sacri Ordinis Cisterciensis» (Roma), XII, núm. 1-2 (1956). [Torna]

^[014] Eixalada-Cuixà, ap. 11 i 16. [Torna]

^[015] Per al text del precepte vegeu més amunt, nota 10. [Torna]

^[016] La «precatio» testamentària de Protasi en Eixalada-Cuixà, ap. 54. [Torna]

^[017] Eixalada-Cuixà, ap. 56. [Torna]

^[018] Eixalada-Cuixà, ap. 57, 58, 59 i 60. [Torna]

^[019] Eixalada-Cuixà, ap. 61. [Torna]

^[020] El present apartat sobre els orígens del monestir de Ripoll és la reproducció d’un treball escrit en homenatge al pare abat Antoni Maria Albareda que ha d’aparèixer en el pròxim volum dels IX «Analecta Montserratensia», dedicat a testimoniar al gran erudit l’admiració i afecte de tots els seus amics. [Torna]

^[021] Marca Hispanica, ap. 123. [Torna]

^[022] Marca Hispanica, ap. 208. [Torna]

^[023] Poema d’Oliba «In laudem monasterii Rivipullensis», 2_a part. Vegeu-lo en L. NICOLAU D’OLWER: L’escola poètica de Ripoll en els segles X-XIII, en «Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans» (Barcelona), VI (1915-1920 I1923]), pàg. 32-33. [Torna]

^[024] Marca Hispanica, ap. 45. [Torna]

^[025] VILLANUEVA: Viage literario, VIII, ap. 1. [Torna]

^[026] Document reportat per OLZINELLES en el seu Índice de donaciones, fol. 3’, manuscrit núm. 430 de la Biblioteca de Catalunya. [Torna]

^[027] Ho diu la dotació del monestir de Sant Joan de 26 de juny de 885: «et in villa que nominant Stamarize quantum ibidem comparamus de Heldesindo, exceptus illa insula quem dedimus ad Sancta Maria monasterio». El document en UDINA: El archivo condal, doc. 3. [Torna]

^[028] Vegeu més amunt. [Torna]

^[029] En el manuscrit núm. 2061 de l’Arxiu Episcopal de Vic. [Torna]

^[030] Si en lloc del comte Guifred la iniciativa fundacional hagués estat de Daguí, es pot ben pensar que el nou monestir no s’haguera aixecat a Ripoll, sinó a la vall de Brocà; allí naixerà més tard el monestir de Bagà. Allí, en la vall de Brocà, el nou monestir de Ripoll rep el primer lot de béns que li coneguem documentat, els citats del prevere Ariolf en 880. La vall de Brocà era el centre de les relacions de Daguí, segurament n’era fill. [Torna]

^[031] Nota d’aquest document de compra en OLZINELLES: Índice de donaciones, fol. 3. [Torna]

^[032] L’acta fou publicada en la Marca Hispanica, ap. 45, traient-la del Cartulari verd de Ripoll a través d’una de les còpies de la Col·lecció Baluze de la Bibliothèque Nationale de Paris, d’una manera bastant defectuosa. Bàsicament, però, convenia amb l’original (que fou retrobat en 1823, per a perdre’s definitivament amb tot l’Arxiu en 1835), segons compulsació feta pel P. Olzinelles. [Torna]

^[033] Publicà l’acta BALUZE en la Marca Hispanica ap. 50. Se’n conserva una còpia feta directament per OLZINELLES sobre l’original en el ms. núm. 2061 de l’Arxiu Episcopal de Vic. Darrerament ha estat republicat segons una còpia del segle XVIII en l’Arxiu de Bagà per JOAN SERRA VILARÓ: Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre tercer: L’església, Barcelona, 1950, pàg. 257. [Torna]

^[034] D’aquest document, que encapçalava el Cartulari major de Ripoll, que era transcrit en els Cartularis petit i verd, n’hi havia a més a Ripoll una còpia del 1066; a l’Arxiu de la Corona d’Aragó n’hi ha encara dues còpies del segle XII. Era un document considerat bàsic per a la titulació de la casa. Publicat en la Marca Hispanica, ap. 46, ho ha estat de poc novament per UDINA: El archivo condal, doc. 5. [Torna]

^[035] F. VALLS-TABERNER: Estudi sobre els documents del comte de Guifré I de Barcelona, en: «Estudis Universitaris Catalans» (Barcelona), XXI (1936) (= «Homenatge a Antoni Rubió i Lluch», I), pàg. 18, n. 3. [Torna]

^[036] Vegeu el precepte en Els diplomes carolingis, pàg. 166. [Torna]

^[037] El document fou publicat en la Marca Hispanica, ap. 51. En la mateixa obra, a l’ap. 61, es publica una altra suposada donació d’Esdús feta pels comtes a Ripoll per l’agost del 901. Bofarull i Valls-Taberner la tenen per autèntica, i Valls creu que la de 890 ha estat interpolada; això no obstant, admet per ella un fons d’autenticitat i diu que les dues donacions no són incompatibles. No dec ara aquí aportar l’argumentació, però tinc per indubtable que el text del 890 és perfectament autèntic i en canvi la donació del 901 és una falsificació molt posterior. [Torna]

^[038] La donació de Centcelles ha donat lloc a moltes interpretacions i divagacions dels moderns historiadors catalans, Aulèstia, Rovira, Valls-Taberner, Domènech i Montaner. La més justa era la del darrer autor en el seu llibre Centcelles (Barcelona, 1931), on diu a pàg. 17: «La delimitació dels termes de la propietat feta en una distància general de quatre milles a l’entorn indica prou que es tallava idealment en terrer desconegut o no afitat, i que se la considerava digna d’aquesta ampla zona de domini». Els esdeveniments del segle XII a Centcelles, vegeu-los en VILLANUEVA: Viage, XIX, ap. 23. [Torna]

^[039] Vegeu la donació de Santa Maria de Gualter a Ripoll feta per Ermengol IV d’Urgell en 1069 en Marca Hispanica, ap. 275. [Torna]

^[040] Tot el problema de Montserrat és exposat en la meva obra sobre L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època, Barcelona, 1948, pàg. 120-129. [Torna]

^[041] Sentència del comte Sunifred de Cerdanya, de 962, registrada per OLZINELLES: Índice de donaciones, fol. 12, i en el ms. 2059 de l’Arxiu Episcopal de Vic. [Torna]

^[042] Consta en la dotació de Sant Joan de les Abadesses, del 885, UDINA: El archivo condal, doc. 3. [Torna]

^[043] Document copiat a la Bibliothèque Nationale de Paris, Col·lecció Baluze, 107, fol. 284. [Torna]

^[044] Les dades documentals reportades sobre Radulf es troben en VILLANUEVA: Viage, X, pàg. 96-100, i en les notes d’OLZINELLES a l’Índice de donaciones del ms. 430 de la Biblioteca de Catalunya i en el plec IX del manuscrit 2059 de l’Arxiu Episcopal de Vic. [Torna]

^[045] Publicada darrerament per UDINA: El archivo condal, doc. 3, pàg. 102. Ometo aquí, per no allargar, les discussions que s’han promogut sobre l’autenticitat d’aquest document i de la posterior acta de consagració de 887. En rigor, d’un i altre no se n’han conservat més que còpies retocades en moments diversos; els originals són perduts de segles. És possible, crec jo, de refer el text original a través d’aquelles còpies, i és un treball que tinc fet particularment i destinat a un altre llibre. Aquí n’utilitzo les conclusions. [Torna]

^[046] UDINA: El archivo condal, doc. 4, pàg. 104. [Torna]

^[047] UDINA, El archivo condal, doc. 38 i 128. [Torna]

^[048] En el precepte del 899 l’escrivent deixà un blanc en el pergamí en el lloc destinat a precisar la situació geogràfica del monestir. Això fa pensar que el lloc no estava habitat i que fins s’havia perdut el record del nom que el lloc portava anteriorment a la despoblació de la regió. — J. Rubió. [Torna]

^[049] Vegeu després, pàg. 185. Un judici posterior de 987 diu parlant del castell i dels seus termes: «quod condam Wifredus comes et Winidillis comitissa uxor ejus adquisierunt per cartam empcionis quem fecit eis condam Scluvani advoccati episcopi et eredes ejus et illi postea tradiderunt per seriem tituli dotis cum filia eorum in jus prenotati cenobii (Sancti Johannis) cum omnes termines quod in ipsa scriptura cmpcionis eorum resonat». UDINA: El archivo condal, ap. II, D. [Torna]

^[050] El document de compra, original, en UDINA: El archivo condal, doc. 6. [Torna]

^[051] Es tracta de l’inventari contingut en l’anomenat Libre de Canalars, dreçat per l’abat Isalguer, que regí de 1457 a 1484, publicat en part per UDINA: El archivo condal, pàg. 448 a 499, ap. 11, doc. 4. [Torna]

^[052] UDINA: El archivo condal, doc. 10. [Torna]

^[053] ABADAL: Els diplomes carolingis, pàg. 215. [Torna]

^[054] El decret conciliar, sortit de la reunió de Sant Tiberi, ha estat publicat en la Histoire de Languedoc, V, ap. 32, servint-se de les tres còpies antigues que es conservaren a l’Arxiu del monestir de Sant Víctor de Marsella. El document, de l’autenticitat bàsica del qual no crec que es pugui dubtar, comporta de totes maneres uns problemes sobre la seva composició i possibles retocs. La mateixa llista de parròquies que conté està subjecta a revisió, puix que és molt probable que hagi estat refeta amb posterioritat al 907 o bé que representés més aviat un programa d’aspiracions que una situació real; no hi ha més que comparar-la amb la que dóna l’acta de consagració del 1150 (VILLANUEVA: Viage, VIII, ap. 19) per a fer-se’n càrrec. [Torna]

^[055] UDINA El archivo condal, doc. 38 i ap. 11, a. [Torna]

^[056] Aquests judicis són publicats en UDINA: El archivo condal, doc. 35 i 53. És curiós que malgrat que tots dos siguin redactats pel mateix escrivent, el prevere Gentil (un capellà del monestir que, a judicar pel gran nombre de documents de la casa que redactà, devia ser-ne com l’escrivent d’ofici), el primer s’intituli «In judicio Plancarii», del nom del jutge Plan-quer, mentre el segon «In judicio de domna Hemmone, abbatissa» malgrat que Planquer també hi actuï. Aquesta diferenciació ¿podria obeir al fet que entre els dos judicis s’havia clarificat el dret del monestir amb el reconeixement judicial del comte Miró?, o bé, ¿significa que, al primer judici, l’abadessa no hi era present, i sí al segon? [Torna]

^[057] UDINA: El archivo condal, ap. II, doc. 127. [Torna]

^[058] UDINA: El archivo condal, doc. 128. [Torna]

^[059] UDINA: El archivo condal, doc. 73. [Torna]

^[060] UDINA: El archivo condal, docs. 102 i 103. [Torna]

^[061] CAMPILLO: Disquisitio, ap. 21, compara el text del concili del 906, la consagració de 932 i la de 1123; fa notar que si bé en la segona consagració es confirmen els mateixos alous, per res no es fa referència a la primera. [Torna]

^[062] UDINA: El archivo condal, pàg. XXVII. [Torna]

^[063] Vegeu les reserves i els comentaris que es fan sobre aquesta abadessa en l’acta d’elecció de la seva successora Adelaida en 949, UDINA: El archivo condal, doc. 128. [Torna]

^[064] UDINA: El archivo condal, doc. 128, 163. [Torna]

^[065] UDINA: El archivo condal, doc. 12, 16, 112, 132 i ap. 11, doc. 149. [Torna]