NOTES AL CAPÍTOL VI
[001] Vegeu sobre el cas: L. BARRAU-DIHIGO: Recherches sur l’histoire politique du royaume asturien, en «Revue Hispanique» (Paris), LII (1921), pàg. 197-208; C. SÁNCHEZ ALBORNOZ La repoblación del reino astur-leonés, en «Humanidades» (Buenos Aires), XXV, núm. I (1936), pàg. 37-56. [Torna]
[002] Les actes del concili en VILLANUEVA: Viage, VI, ap. II. [Torna]
[003] Judici publicat en UDINA: El archivo condal, doc. 38. [Torna]
[004] Igualment en UDINA: El archivo condal, ap. II a. [Torna]
[005] Marca Hispanica, ap. 123. [Torna]
[006] Marca Hispanica, ap. 195. [Torna]
[007] Vegeu el que hem explicat abans cap al final del cap. IV. [Torna]
[008] UDINA: El archivo condal, doc. 10. [Torna]
[009] En 898, a Castellterçol, documents de Sant Benet de Bages a l’Arxiu de Montserrat. En 942, UDINA: El archivo condal, doc. 116. [Torna]
[010] Arxiu Corona d’Aragó. Monacals, Sant Marçal. Carpeta 1, núm. 321. [Torna]
[011] Acta de dotació a l’Arxiu Capitular de Vic, calaix 9, vol. Episcopologi 1, núm. 25. [Torna]
[012] Document original conservat a l’Arxiu Capitular de Vic, calaix 9, vol. Episcopologi 1, núm. 5. [Torna]
[013] Vegeu més avall, capítol VII, la fundació de Ripoll. [Torna]
[014] També a l’Arxiu Capitular de Vic, vol. Episcopologi 1, núm. 2. [Torna]
[015] OLZINELLES: Índice de las donaciones de condes, reyes y papas existentes en el Archivo de Ripoll, ms. 430 de la Biblioteca de Catalunya, fol. 3. [Torna]
[016] Per un judici de 886 que fa referència a actuacions de trenta anys enrere; copiat per OLZINELLES en el ms. núm. 2061 de l’Arxiu Episcopal de Vic. [Torna]
[017] Ho explica el precepte d’aquest any donat per Lluís el Piadós, Els diplomes carolingis, pàg. 246. [Torna]
[018] La millor edició de l’acta de dotació en PERE PUJOL: L’acte de consagració i dotació de la catedral d’Urgell, de l’any 819 o 839, en «Estudis Romànics» (Barcelona), II (1917), pàg. 92-115. [Torna]
[019] El document en VILLANUEVA: Viage, X, ap. 13, i comentari a pàg. 80. [Torna]
[020] Document publicat pel Dr. JOAN SERRA I VILARÓ: Senyoriu de la vescomtal família Miró, en «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya» (Barcelona), XIX (1909), pàg. 139. [Torna]
[021] Vegeu VILLANUEVA: Viage, X, pàg. 68 i 69. [Torna]
[022] Sobre la consagració de Merlès vegeu VILLANUEVA: Viage, X, pàg. 74. Sobre la de la Quar, el mateix lloc, pàg. 83. La de Lluçà fou publicada en el «Butlletí del Centre Excursionista de Vich» (Vic), I (1912-1914), pàg. 190. La d’Olost, cal consultar-la en el trasllat del XIII existent a l’Arxiu Capitular de Vic, calaix 9, vol. Episcopologi I, núm. 25. [Torna]
[023] L’acta de consagració de Casserres és publicada en la Marca Hispanica, ap. 63. La d’Avià es troba copiada a la col·lecció Moreau, 3, f. 224, a la Bibliothèque Nationale de Paris. La de Puig-reig en el Liber dotaliorum de la Seu d’Urgell, vol. I, fol. 239. Estalviem altres citacions disperses en les documentacions d’Urgell, Sant Joan, Vic, que hem consultat. [Torna]
[024] L’acta de consagració de Moià en VILLANUEVA: Viage, VI, ap. 14. [Torna]
[025] Publicada per UDINA: El archivo condal, doc. 70. [Torna]
[026] Consulteu sobre això els textos de les dues versions del precepte d’Odó en Els diplomes carolingis, pàg. 296 i 298. [Torna]
[027] En un document de l’Arxiu Capitular de Vic, calaix 6, núm. 551. [Torna]
[028] Document de 921 en UDINA: El archivo condal, doc. 70. [Torna]
[029] Exactament en la dotació de Sant Joan de les Abadesses (UDINA: El archivo condal, doc. 3) i aplicada a un Hoc tan excèntric com la vall de Ripoll. Per a l’ús d’aquestes designacions cal seguir la sèrie de documents antics guardats a l’Arxiu Capitular de Vic i avui encara inèdits.
[030] Document conservat a l’Arxiu Capitular de Vic, calaix 9, vol. Episcopologi I, núm. 5. [Torna]
[031] Extret d’OLZINELLES: Índice de donaciones, fol. 3’. [Torna]
[032] El jutge Recosind de 879 el trobem en 886 actuant en altre judici, a Cerdanya, en tribunal presidit pel comte Guifred (Arxiu Episcopal de Vic, ms. d’OLZINELLES, núm. 2061). El jutge Daniel podria ésser el Daniel que actuà molt en la repoblació del Ripollès i que en definitiva donà nom perenne a un vilar de la comarca, l’actual Vilardanó. [Torna]
[033] Document a l’Arxiu Capitular de Vic, calaix 9, vol. Episcopologi I, núm. 2. [Torna]
[034] Del judici de 900 per Ripoll, n’hi ha còpia a la Bibliothèque Nationale de Paris, col. Baluze, 107, fol. 284. Els de Sant Joan de 913 i de 917 són publicats per UDINA: El arcbivo condal, doc. 35 i 53, respectivament. [Torna]
[035] Vegeu per Ripoll en el capítol següent. Per la seu d’Osona, en aquest mateix capítol. [Torna]
[036] Sobre aquest particular consultar en el meu treball ja citat: La Catalogne sous Louis le Pieux, l’apart dedicat a La situation ecclésiastique, en «Études Roussillonnaises», V (1956), pàg. 36 i 37. [Torna]
[037] La carta de poblament del 986 publicada per VILLANUEVA: Viage, VIII, ap. 30. [Torna]
[038] Concili de Barcelona del 906 en VILLANUEVA: Viage, VI, ap. II. [Torna]
[039] Document de l’Arxiu Capitular de Vic, calaix 9, vol. Episcopologi I, núm. 2. [Torna]
[040] Vegeu el text de les dues versions del precepte, l’originària del 889, i la modificada i pactada del 990, en ABADAL: Els diplomes carolingis, pàg. 296 i 298. [Torna]
[041] És natural que en la pràctica la fixació de termes parroquials no es faci d’una manera arbitrària, que es tinguin en compte les divisions civils dels castells, i en un cas i altre, puix que es tracta d’una restauració, els precedents d’antigues divisions recordades. La tradició és de molt pes a l’edat mitjana, la improvisació no és pas gust del temps. El bisbe, naturalment, s’ha d’aconsellar per a aquella fixació amb les gents del lloc, àdhuc amb els qui a la seva seu tenen la cura especial dels afers econòmics: en la consagració de Manlleu, 906, es fa constar que el bisbe obra amb consell de l’ardiaca per a l’atribució dels delmes i primícies en les viles que s’anomenen (ACA, Monacals, Sant Marçal, carpeta I, núm. 321). [Torna]
[042] Les de Sant Joan i de Sant Martí publicades en UDINA: El archivo condal, doc. 4 i 10 respectivament; la de Sant Pere de Ripoll en la Marca Hispanica, ap. 50; la de Tona en la España Sagrada, XXVIII, ap. 3. [Torna]
[043] Sant Martí de Congost, fundació de Sunifred acabada per la seva neboda, la comtessa Emma, i feta consagrar per ella, no queda pas propietat de Sant Joan. El comte Guifred-Borrell, que ha refet i dotat l’església parroquial d’Olost en 909, fa constar en l’acta de dotació que la lliura a la potestat del bisbe Idalguer d’Osona i als seus successors (Arxiu Capitular de Vic, calaix 9, vol. Episcopologi I, núm. 25). [Torna]
[044] L’acta de consagració de Vilatorta es de 1050, però fa història de l’anterior dedicació del temps del bisbe Idalguer, on ja constava la subjecció de les dites sufragànies. L’acta publicada en el «Butlletí del Centre Excursionista de Vich» (Vic), II (1915-1917), pàg. 4. [Torna]
[045] Ja hem notat que el comte bisbe Miró en 977 explicava que el seu avi, el comte Guifred, «repoblà la terra deserta mitjançant aprisions», Marca Hispanica, ap. 123. [Torna]
[046] Acta del judici en UDINA: El archivo condal, doc. 38. [Torna]
[047] Vegeu BOFARULL: Condes vindicados, I, pàg. 36 i 117. [Torna]
[048] La donació consta en l’inventari de volts del 982, Marca Hispanica, ap. 46, i la cessió episcopal en el precepte del rei Lluís de 939, Els diplomes carolingis, pàg. 164. Una part de l’alou de Matamala passà a mans de Radulf, el fill de Guifred, i en definitiva també anà parar a Ripoll; vegeu el precepte de Lotari de 982, Els diplomes carolingis, pàg. 171. [Torna]
[049] Vegeu l’extret del Llibre de Canalars de Sant Joan en UDINA: El archivo condal, pàg. 489. [Torna]
[050] Les dóna a Sant Joan en la dotació de 885, UDINA: El archivo condal, doc. 3. [Torna]
[051] L’al·lusió a la donació i compra respectives, en els documents de 953 i 962 en UDINA: El archivo condal, doc. 131 i 157. [Torna]
[052] Consulteu els documents de 955 i 942 en UDINA: El archivo condal, doc. 132 i 121. [Torna]
[053] Segons extret d’un document del 903, d’OLZINELLAS, Índice de donaciones, fol. 5. [Torna]
[054] Vegeu BOFARULL: Condes vindicados, I, pàg. 114. [Torna]
[055] Vegeu les dues versions del precepte d’Odó en Els diplomes carolingis, pàg. 297 i 298. En un judici del 938 els homes d’Artés declaren ésser cert «que el rei Odó per consell del difunt comte Guifred concedí la vall d’Artés a la casa de Sant Pere i al bisbe Gomar que aleshores la regia» (Document a la Bibliothèque Nationale de Paris, Col. Moreau, 7, fol. 141). Sabem per les circumstàncies que acompanyen la concessió del rei Odó que aquesta no era filla d’un consell del comte, la suposada intervenció comtal consistiria en això: que la concessió havia estat feta ja pel comte i que el rei no feia més que ratificar-la. [Torna]
[056] La donació del comte Sunyer en GREGORIO DE ARGAIZ: La Perla de Cataluña, historia de Nuestra Señora de Montserrate, Madrid, 1677, pàg. 42. [Torna]
[057] Sobre aquestes donacions a Ripoll, vegeu el capítol següent, on es parla especialment del cas. Determinadament sobre Mundarn el precepte de Carles el Ximple ja fa constar entre els béns de Sant Joan de les Abadesses: «Et in Cardona cellam Santi Johannis, cum finibus et adjacenciis suis» (Els diplomes carolingis, pàg. 215); el precepte essent de 899, dos anys després de la mort de Guifred, només a una donació del comte pot atribuir-se la procedència d’aquesta possessió de Sant Joan. [Torna]
[058] L’acta de consagració en UDINA: El archivo condal, doc. 73. [Torna]
[059] Vegeu els dos preceptes en Els diplomes carolingis, respectivament a pàg. 162 i 170. [Torna]
[060] Expressió usada en un document del terme de Gurb, a l’any 886, Arxiu Capitular de Vic, calaix 9, vol. Episcopologi II, núm. 1. [Torna]
[061] He presentat el tema de l’aprisió pels hispans en el capítol «La question des “Hispani” et son règlement juridique» de La Catalogne sous l’empire de Louis le Pieux, en «Études Roussillonnaises» (Perpinyà), IV , núm. 3-4 (1954-55), pàg. 257-272. [Torna]
[062] Vegeu els dos documents redactats per Graciós, un per a la vall de Ripoll, de 938, l’altre per a la Vallfogona, de 942, en UDINA: El archivo condal, doc. 114 i 116. El mateix UDINA assenyala l’interès de la fórmula a la pàg. XIII [Torna]
[063] El judici, ho diem una vegada més, és publicat en UDINA: El archivo condal, doc. 38. [Torna]
[064] Còpia del document a la Bibliothèque Nationale de Paris, col·lecció Baluze, 107, fol. 284. [Torna]
[065] Vegeu l’acta en Marca Hispanica, ap. 50. [Torna]
[066] Vegeu-la en UDINA: El archivo condal, doc. 4. [Torna]
[067] Consagració de Sant Martí de Congost en UDINA: El archivo condal, doc. 10. [Torna]
[068] Còpia antiga a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Monacals, Sant Marçal, carpeta I, núm. 321. [Torna]
[069] L’acta de consagració fou publicada en el «Butlletí del Centre Excursionista de Vich» (Vic), I (1912-1914), pàg. 190. [Torna]
[070] Les tres consagracions respectivament en els doc. 146, 147 i 149 d’UDINA: El archivo condal. [Torna]
[071] En aquest sentit té interès un document del 960 publicat per UDINA: El archivo condal, doc. 150. En descriure la «villa» de Ges, en la vall de Ripoll, especifica que està composta de set masos. — J. Rubió. [Torna]
[072] En el cas de Sant Joan, i potser en els altres exemples esmentats, no és necessari de creure en una minva de la població abans del daltabaix causat per la pesta negra en el segle XIV. El que sí hi ha hagut és un canvi en la distribució. En el cas de Sant Joan concretament, cal suposar, des del moment de la fundació del monestir, la formació d’un nucli al volt d’ell que creixeria a despeses sobretot dels llocs esmentats en el judici del 913. Per altra banda, el miler d’habitants assignats en el text per a la vall de Sant Joan no sembla una xifra exagerada si intentem de fer un càlcul, molt hipotètic, s’entén, de la densitat de la vall en el segle X.
La seva extensió, tal com se la descriu en l’acta de consagració de 887 i en el judici de 913, era aproximadament d’uns 55 km2 ; comprenia l’extrem oriental de l’actual terme municipal de Sant Joan i probablement també el terme de Sant Pau de Seguries (el cantó occidental del terme de Sant Joan passà a mans del monestir en operacions posteriors; vegeu per exemple la donació al monestir de grans alous al nord del Ter en 938 i 960 en UDINA: El archivo condal, doc. 112 i 150). Aquests 55 km2 i el miler d’habitats esmentats ens donen una densitat de 18 habitants per km2 que no ens sembla gens exagerada si ho comparem amb altres zones rurals europees en la mateixa època. Tampoc no ho és si ho comparem amb la densitat lleugerament superior que tenia la vall —descomptant el nucli de Sant Joan— a principis d’aquest segle. Si afegim al total de la població de la vall els habitants que tenia a principis de segle la vila de Sant Joan i suposem que aquest lloc en el segle X estava quasi exclusivament constituït pels monjos i serfs del monestir, ens trobarem que la diferència de població del total de la vall respecte al que era fa mil anys és de més del doble. Aquest resultat encaixa bé amb el que també molt hipotèticament calculàrem per a la ribera baixa de la Ribagorça (ABADAL: Els comtats de Pallars i Ribagorça, pàg. 46): també la població s’hi havia doblat en l’espai de temps que va del segle X a principis del present segle. Allí, però, la densitat relativa era molt més baixa: uns 7 habitants per km2 el segle X.
Per a la identificació dels límits dels llocs de la vall de Sant Joan, hem utilitzat, a més de la valuosa informació que ens ha proporcionat el Dr. Junyent de Vic, una comunicació, encara inèdita, presentada al VI Congrés de Topo-onomàstica (Salamanca) pel Dr. ANTONI M. BADIA: L’acte de reconnaissance de propriété au monastère de Sant Joan de les Abadesses (en 913) et son importance pour l’onomastigue catalane. Agraïm al Dr. BADIA, que està preparant un altre treball sobre el mateix document, la consulta del seu original. — J. Rubió. [Torna]
[073] OLZINELLES: Índice de donaciones, fol. 17’. «El original está bastante maltratado», n’hi havia còpia en el Cartulari verd, fol. 20. És el document al·ludit per BOFARULL: Condes vindicados, I, pàg. 36 i 117-118. [Torna]
[074] Publicada en la España sagrada, XXVIII, ap. 3. [Torna]
[075] En el precepte de Carles el Calb per al monestir de Sant Julià del Mont de l’any 866 es diu parlant d’un vilar al riu Ser que fou «a quibusdam Gotis et Guasconibus exartatum et de eremi solitudine ad culturam perductum atque constructum». Vegeu-lo en Els diplomes carolingis, pàg. 220. [Torna]