^[001] DHONDT: Naissance des principautés, pàg. 248-249. [Torna]

^[002] Vegeu més amunt. No foren pas sols els nostres historiadors a interpretar malament el capitular de Quierzy. Mr. F. L. GANSHOF: Recherches sur les Capitulaires, París, 1958, pàg. 9 (tiratge a part de la «Revue Historique de Droit Français et Étranger», París, XXXV, núms. 1 i 2, 1957, pàg. 33-87 i pàg. 196-246), s’exclama: «És sorprenent que, després del que s’ha escrit de setanta anys ençà sobre aquest capitular, hi hagi manuals i obres d’història general que repeteixin encara que l’hereditat dels beneficis fou erigida en regla de dret pel capitular de Quierzy! Els absurds més considerables són sovint els més arrelats». És tan còmode i d’ús tan general el sistema d’escriure de les coses sense comprovar-les! [Torna]

^[003] Vegeu pàg. 179. [Torna]

^[004] Documents expedits respectivament a la Narbonesa, a la Grassa, a Urgell, a Banyoles: Marca Hispanica, ap. 48; Histoire de Languedoc, II, ap. 200; Arxiu Capitular d’Urgell, inèdit; Marca Hispanica, ap. 49. [Torna]

^[005] DHONDT: Naissance des principautés, pàg. 244. [Torna]

^[006] Sobre aquest particular consulteu ABADAL: Els comtats de Pallars i Ribagorça, pàg. 116 i s. [Torna]

^[007] En temps anteriors és molt clara la participació reial en aquests productes. Una part va al rei, una altra part queda del comte com a emolument de la seva funció. Quan en 827 el rei Pepí d’Aquitània cedeix un bé fiscal a la Grassa, en la cessió va comprès «quiequid fiscus nostris in partibus aut comiti ipsius pagi commoranti sperare potuerit»; com hi va també la part del comte, aquest intervé en l’adjudicació. Histoire de Languedoc, ap. 73. [Torna]

^[008] RAMON D’ABADAL: Els preceptes comtals carolingis per al Pallars (segle IX), en «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona» (Barcelona), XXVI (1954-1956), pàg. 11-60. [Torna]

^[009] Últimament encara sobre el «gratia Dei» GEORGES TESSIER: À propos de quelques actes toulousains du IX^e siècle, en «Recueil de travaux offert à M. Clovis Brunel par ses amis, collègues et élèves», II, París, 1955, pàg. 568-569; i ABADAL: Els preceptes per al Pallars, pàg. 50-51. [Torna]

^[010] ABADAL: Els preceptes per al Pallars. [Torna]

^[011] Pel judici d’All en TRAGGIA: Discurso histórico, ap. III. Pel qualificatiu de marquès a Sunifred: ABADAL: Els diplomes carolingis, pàg. 336. [Torna]

^[012] ABADAL, Eixalada-Cuixà, ap. 62. [Torna]

^[013] Vegeu a pàg. 65-70. [Torna]

^[014] Histoire de Languedoc, ap. 91. [Torna]

^[015] Histoire de Languedoc, XX, ap. 56. [Torna]

^[016] Histoire de Languedoc, ap. 160. [Torna]

^[017] Histoire de Languedoc, ap. 164. [Torna]

^[018] Marca Hispanica, ap. 51. [Torna]

^[019] A la divisió de béns privats entre els fills fa referència l’acta de consagració de Ripoll del 888, Marca Hispanica, ap. 45. [Torna]