^[001] Traducció de MILLÀS: Historiadors aràbics referents a la reconquesta catalana, text núm. 128. L’historiador Ibn Khaldun, copiant-ho, però del mateix Ibn al-Athir, digué: «En aquest any (884-885) Ismail ibn Musa començà a fortificar la ciutat de Lleida; el senyor de Barcelona reuní tropes per impedir-ho i en dirigir-se contra Ismail aquest el derrotà i matà la major part de les seves tropes», MILLÀS: text núm. 129. [Torna]

^[002] LÉVI-PROVENÇAL li dedica alguns aparts en la seva Histoire de l’Espagne musulmane, I, passim i especialment pàg. 225 i s. SÁNCHEZ ALBORNOZ se n’ocupa llargament en els treballs: La auténtica batalla de Clavijo, ja citat, i Alfonso III y el particularismo castellano, en «Cuadernos de Historia de España» (Buenos Aires), XIII (1950). [Torna]

^[003] Sobre aquests primers moments de l’ocupació aràbiga, vegeu el meu treball El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena, en «Cuadernos de Historia de España» (Buenos Aires), XIX (1953), especialment pàg. 9-16 i la nota 17. [Torna]

^[004] He explicat amb detall totes les peripècies d’aquests esdeveniments en Els comtats de Pallars i Ribagorça, pàg. 78. [Torna]

^[005] Vegeu aquest i altres detalls sobre Musa en la dita Crònica publicada per M. GÓMEZ MORENO: Las primeras crónicas de la Reconquista, en «Boletín de la Real Academia de la Historia» (Madrid), C (1932), pàg. 620. [Torna]

^[006] Vegeu més amunt. La vida de sant Teodard, traient-ho de les actes de la consagració, deia: «Frodoinus, Barcinonensis episcopus, ob infestationem Saracenorum qui hostiliter eo tempore contra indigenas terrae illius venire disponebant, adesse amisit». [Torna]

^[007] Sobre les circumstàncies complicades i confuses de la pèrdua de Saragossa per Muhammad ibn Llop, en les quals intervingué el comte Ramon de Pallars-Ribagorça, consultar Els comtats de Pallars i Ribagorça, pàg. 116-117. [Torna]

^[008] Traducció feta sobre la traducció castellana de Guràieb del Muqtabis d’Ibn Haiyan, pàg. 335-336. [Torna]

^[009] Traducció de MILLÀS I VALLICROSA: Els textos d’historiadors musulmans, extret del Muqtabis d’Ibn Haiyan, al fol. 90. [Torna]

^[010] La biografia d’aquest interessant personatge fou magistralment feta per FRANCISCO CODERA: Mohammed Atavil rey moro de Huesca, en «Colección de Estudios Árabes», VII, Saragossa, 1903, pàg. 235-249. [Torna]

^[011] JOSEP M. MILLÀS I VALLICROSA en Els textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia, en «Quaderns d’Estudi» (Barcelona), XIV (1922), pàg. 153, extret d’Al-Muqtabis d’Ibn Haiyan, fol. 95. La lectura d’aquest passatge en el manuscrit d’Ibn Haiyan comporta dificultats sobretot pel que fa als noms propis. Rovira i Virgili consultà especialment a MILLÀS aquest punt i heus ací el resultat: «El nom que apareix en la còpia del manuscrit d’Ibn Haiyan com el del comte de Barcelona no és de fàcil interpretació en el manuscrit. De primer Millàs adoptà interrogativament la lectura “Ancadir ibn al-Mondir”. Consultat per nosaltres sobre aquest punt, el dit arabista català ens ha declarat que, tot i essent dubtosa la lectura del nom, pot llegir-se, prescindint dels punts que segurament estan mal posats, “Aguifred” o “Guifred”, millor que “Ancadir”. La cosa notòria és que el nom era, per a l’escrivà alarb, un nom estranger, i en aquests casos els copistes acostumen a equivocar les grafies, sobretot pel que fa als punts superiors. El mot “al-Mondir”, que duen molts personatges alarbs, significa “l’Extraordinari”, “el que no té parió”, “el Brau”. De manera que si aquest nom patern està rectament aplicat en el dit passatge d’Ibn Haiyan, resultaria que els moros donaren al pare de Guifred aquell dictat encomiàstic» (ROVIRA I VIRGILI: Història nacional de Catalunya, III, pàg. 204-205). LÉVI-PROVENÇAL: Histoire de l’Espagne musulmane, I, pàg. 278, referint-se a aquest passatge i al nom de Guifred diu «appelé Humfrid dans le texte arabe». De totes maneres no hi pot haver dubte que es tracta del nostre comte Guifred el Pilós. [Torna]

^[012] Vegeu sobre aquest historiador, que era un descendent africà d’un dels cabdills de la conquesta musulmana, C. SÁNCHEZ ALBORNOZ: Fuentes de la historia pano-musulmana del siglo VIII, en «En torno a los orígenes del feudalismo», II, MENDOZA, 1942, pàg. 84-91. [Torna]

^[013] Histoire de Languedoc, II, pàg. 241-242. [Torna]

^[014] BOFARULL: Condes vindicados, I, pàg. 37 i 43. [Torna]

^[015] BOFARULL: Condes vindicados, I, pàg. 34-37. [Torna]

^[016] El text d’Ibn Haiyan fou utilitzat per primera vegada en relació amb Guifred per S. SANPERE I MIQUEL en una conferència que donà a l’Ateneu Barcelonès l’any 1897. En tenim notícia per la relació donada per A. BORI I FONTESTÀ: Historia de Cataluña, Barcelona, 1898, pàg. 44: «Tampoco se ha dicho la última palabra sobre la muerte de Vifredo. Un erudito escritor, ensayando la traducción de un texto árabe, dice que Lob, aspirante al gobierno musulmán, entró en Cataluña asolando el Vallés, a donde acudió Vifredo sólo con los barceloneses por no serle posible llamar a sus gentes del valle de Ripoll; y si bien tomaron los moros la torre de Vall d’Aura, logró Vifredo expulsarlos de los montes que defienden la ciudad de Barcelona, siendo herido en la contienda y llevado a la capital, donde murió a consecuencia de sus heridas». És probable que l’«erudito escritor» que facilità a SANPERE el text d’Ibn Haiyan fos Gayangos, però és evident que fou SANPERE mateix qui el brodà amb la seva proverbial imaginació. De totes maneres queda clar que no ha pas estat LÉVI-PROVENÇAL el qui descobrís primer la importància de l’obra històrica d’Ibn Haiyan. [Torna]

^[017] Publicat en «Quaderns d’Estudi del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya» (Barcelona), XIV, núm. 51 (1922.), pàg. 125-161. [Torna]

^[018] La còpia del Capitular i la nota de què parlem són transcrites al foli primer del volum primer del Liber antiquitatum de l’Arxiu Capitular de Barcelona. El text llatí de la nota, una mica confús, és aquest: «Hoc est exemplar precepti translatum in civitate Barchinona in anno primo quo obiit Odo rex, tempore Borrelli comitis, filii quondam Wifredi, eidem nominis nuncupati, post reversionem Barchinonensium». [Torna]

^[019] Es per ara dubtosa la identificació del castell d’«Aura». Ja hem vist que SANPERE la feia amb la Valldaura, a l’altra banda de la serra del Tibidabo, i ha estat en aquest particular generalment seguit. Això no obstant, la denominació de Valldaura sembla molt posterior. [Torna]

^[020] LÉVI-PROVENÇAL: Histoire de l’Espagne musulmane, 1, pàg. 275, nota 3. [Torna]

^[021] També MILLÀS: Els textos d’historiadors musulmans, pàg. 154, anota dues notícies donades pel biògraf Ibn Addabí: que l’any 898 el tortosí Tahir ibn Hazm morí màrtir; i que encara en 900, Abd al-Rahman ibn Moavia, també del poble de Tortosa, morí igualment màrtir en batalla contra els Rums (francs). [Torna]