^[001] Histoire de Languedoc, V, ap. 64 i 65, i Marca Hispanica, ap. 72. [Torna]

^[002] UDINA: El archivo condal, doc. 108. [Torna]

^[003] Vegeu-lo en els nostres Diplomes carolingis, p. 162. [Torna]

^[004] Vegeu el que hem dit abans sobre això a p. 165. [Torna]

^[005] Sobre l’existència i el contingut d’aquest precepte de Sant Cugat, que degué ésser cremat llavors de la irrupció d’al-Mansur en 985, vegeu el que diem del monestir i del document en els Diplomes carolingis, pp. 183 i ss. [Torna]

^[006] En els Diplomes carolingis, p. 300, es donen les raons que podrien justificar l’existència d’aquest precepte. No són pas concloents. Cabria pensar també si no es tractava d’una falsificació feta a posta més tard, amb vistes al plet que es discutia en 1104 entre el bisbe vigatà i la casa Montcada. Si el precepte de Lluís realment existí, hagué d’ésser donat amb probabilitat en les circumstàncies que s’indiquen en el text. [Torna]

^[007] L’última notícia de Guigo vivent que tenim és del juny de 93 6, segons VILLANUEVA: Viage, XIII, p. 49. [Torna]

^[008] Vegeu sobre l’obra i el seu text F. FERNÁNDEZ Y GONZÁLEZ: Crònica de los reyes francos por Gotmaro II, en «Boletín de la Real Acadèmia de la Historia» (Madrid), I (1879), pp. 454-470. [Torna]

^[009] Diplomes carolingis, p. 226. [Torna]

^[010] Diplomes carolingis, p. 389. [Torna]

^[011] Sobre la personalitat i les actuacions d’Adalbert podeu consultar els Diplomes carolingis, pp. 387-389. [Torna]

^[012] Diplomes carolingis, pp. 229-231. [Torna]

^[013] Text del precepte en els Diplomes carolingis, pp. 233-234, i comentaris en la introducció corresponent, p. 232. [Torna]

^[014] Malgrat ser numerosa la documentació contemporània conservada del monestir de Sant Cugat, cap document no fa menció nominativa de l’abat; aquesta particularitat inclina encara a pensar en la seva absència del monestir. Les altres notícies biogràfiques sobre l’episcopat de Gomar a Girona que no es donen en el text, cl lector podrà trobar-les en VILLANUEVA: Viage, XIII, pp. 51-56. Gomar degué morir vers 954. [Torna]

^[015] Marca Hispanica, ap. 78. [Torna]

^[016] Sobre Cesari i els detalls coneguts de la seva vida, vegeu RAMON D’ABADAL: El pseudo-arquebisbe de Tarragona Cesari i les preteses butlles de Santa Cecília, en «La Paraula Cristiana» (Barcelona), VI (1927), pp. 316-345. [Torna]

^[017] El precepte en els Diplomes carolingis, p. 225. [Torna]

^[018] Vegeu-ne la notícia en els Diplomes carolingis, p. 74. [Torna]

^[019] Sobre totes aquestes qüestions i aquests plets vegeu el meu estudi El pseudo-arquebisbe Cesari. [Torna]

^[020] L’acta de consagració de Santa Cecília no ha estat encara publicada; se’n troben dues còpies en el P. JAUME PASCUAL: Catahaloniae antiquitatis monumenta (manuscrit núm. 729 de la Biblioteca de Catalunya) III, p. 76, i XI, p. 301. [Torna]

^[021] RAMON D’ABADAL: Eixalada-Cuixà. El text copiat en pp. 175-177. [Torna]

^[022] El precepte de Lluís per a Cuixà en els Diplomes carolingis, pp. 92-93. [Torna]

^[023] Podeu llegir-lo en els Diplomes carolingis, p. 77. [Torna]

^[024] Sobre la personalitat del traïdor i les diverses notícies que es tenen sobre aquest precepte, vegeu la introducció que hi dediquem en els Diplomes carolingis, p. 391. [Torna]

^[025] Document de Camprodon de 962 publicat per H. OMONT: Diplomes carolingiens. Bulle du pape Benoit VIII, sur papyrus et autres documents concernant les abbayes d’Amer et de Camprodon, en Catalogne, en «Bibliothèque de l’École de Chartes» (París), LXV (1904), p. 385. [Torna]

^[026] Text del precepte en els Diplomes carolingis, p. 203. [Torna]

^[027] El precepte de 9 de febrer de 958, per a Cuixà, fou expedit des de Compiègne, era un precepte de simple confirmació dels béns del monestir, dels quals conté una llista inventari. Per a redactar-lo foren tinguts en compte la butlla papal de 950 i l’anterior precepte del rei Lluís, de 952, dos documents deguts a la gestió personal del monjo Sunyer. Vegeu el text del precepte en els Diplomes carolingis, p. 94. [Torna]

^[028] FRANCISCO MONSALVATGE Y FOSSAS: Noticias históricas, XV. Colección diplomática del condado de Besalú, IV, Olot, 1907, núm. 2131. [Torna]

^[029] Vegeu a p. 330. [Torna]

^[030] Havia rebut un precepte l’extingida casa d’Eixalada, de la qual Cuixà fou una continuació, però la casa de Cuixà mateixa no en tingué fins ara. [Torna]