^[001] El nucli originari d’aquesta Crònica comprèn els vuit primers capítols de l’obra i degué ésser compost entre 1162 i 1184, probablement a Cuixà. Vegeu sobre les condicions de la seva formació i redacció, més avall. Seguim el text de la darrera edició: Gesta comitum Barcinonensium. Textos llatí i català editats i anotats per L. BARRAU-DIHIGO i J. MASSÓ I TORRENTS, Barcelona, Institut d’Estudis catalans, 1925. [Torna]

^[002] GERÓNIMO ÇURITA: Los cinco libros primeros de la primera parte de los Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, 1585, fol. 11-12. [Torna]

^[003] PETRUS DE MARCA, Marca Hispanica sive limes Hispanicus, hoc est, geographica et historica descriptio Cataloniae, Parisiis, 1688, cols. 333 i 334. [Torna]

^[004] Vegeu-lo en la Histoire de Languedoc, II, ap. 200. [Torna]

^[005] Un judici del comte Miró, el germà de Guifred, de l’any 874, en el qual el mandatari del comte declara que unes determinades persones «prestaren servei al senyor Sunifred comte, pare del meu senyor». Marca Hispanica, ap. 34, i Histoire de Languedoc, II, ap. 185. [Torna]

^[006] PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ: Los condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los reyes de España, Barcelona, 1836. En el vol. I, pàg. 8, diu: «Mientras tanto, no podemos convenir con la opinión de estos historiadores (vol dir els historiadors del Llenguadoc i el pare Caresmar que els segueix) ni separarnos de la común de tantos como contestan la filiación de D. Wifredo el Velloso, del Conde del mismo nombre señor del castillo de Arriá en Conflent, del que se ve disponer a los descendientes de los condes de Barcelona como de bienes patrimoniales». [Torna]

^[007] Aquestes regles foren formulades taxativament per René Poupardin en el seu estudi sobre Les grandes familles comtales à l’époque carolingienne, en «Revue historique» (Paris), LXXII (1900), pàg. 72-95, però en la pràctica foren utilitzades des del segle XVII pels grans erudits d’aquell temps. [Torna]

^[008] Vegeu el precepte en ABADAL: Els diplomes carolingis, pàg. 325-326. [Torna]

^[009] Histoire de Languedoc, II, pàg. 234. [Torna]

^[010] AUZIAS: L’Aquitaine carolingienne, Tolosa, 1937, pàg. 189. [Torna]

^[011] SALA I MOLAS: Orígenes de las familias condales catalanas, siglos VIII y IX, Vic, 1933. [Torna]

^[012] CALMETTE féu la proposta en 1900, en un treball titulat Les origines de la première maison comtale de Barcelone, en «Mélanges d’Archeologie et d’Histoire de l’École Française de Rome» (Rome), XX (1900), pàg. 299-306, i la ratificà en una Note sur les premiers comtes carolingiens d’Urgell, en les mateixes «Mélanges» (Rome), XXII (1902), pàg. 89-97. [Torna]

^[013] ANTONI ROVIRA I VIRGILI: Història nacional de Catalunya, III, Barcelona, 1924, pàg. 154-158. CALMETTE contestà amb un article A propos de la famille de Joffre le Poilu, en «Annales du Midi» (Toulouse), XXXVII (1925), i a la vegada fou reargüït per ROVIRA en La genealogia de Guifré I, en «Revista de Catalunya» (Barcelona), III (1926) pàg. 246. [Torna]

^[014] CALMETTE: La question des Pyrénées et la Marche d’Espagne au Moyen Age, Paris, 1947, pàg. 23. Aquí, segurament mogut per la posició que hem assenyalat del seu deixeble Auzias, diu: «Il est possible qu’il faille en revenir à Borrel, comte d’Ausone, et renoncer à voir, comme je l’avais proposé, dans Aznar Galindo, comte d’Aragon, l’ancêtre de la famille comtale catalane». [Torna]

^[015] Exactament havien dit: «… si Acfred… était de la méme famille que Wifred le Velu, comte de Barcelone, ainsi qu’il est très vraisemblable, et s’il descendoit d’Oliba I, comte de Carcassonne, ce dernier pouvoit être frère de Sunifred, marquis de Gothie, père du même Wifred le Velu», Histoire de Languedoc, II, pàg. 263. [Torna]

^[016] Document publicat en Histoire de Languedoc, II, ap. 184. [Torna]

^[017] P. TASTU: Note sur l’origine des comtes héréditaires de Barcelone et d’Emporias-Roussillon, Montpellier, 1851. [Torna]

^[018] Marca Hispanca, ap. 39. He comentat aquest document en el meu treball Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil. Eixalada-Cuixà, en: «Analecta Montserratensia», Montserrat, VIII (1954), pàg. 27 i 69, i ap. 30. [Torna]

^[019] Heus aquí com ho enunciava Tastu fent referència a aquest document de 879: «À une date qui nous est inconnue, Sunifred épousa Ermessinde, fille de Bellon. On ne peut douter que Ermessinde était fille d’un Bellon, puisque, dans cette charte, Miron I, comte de Cerdagne, fils de Sunifred et d’Ermessinde parle de son grand-père Bellon, et que nous savons, d’autre part, que son grand-père paternel s’appellait Borrel». TASTU: Note, pàg. 9 i nota 6. [Torna]

^[020] Dic forçada perquè és incontestable que sempre que s’anuncia simplement l’avi d’una persona es tracta de l’avi patern, això el mateix en el segle IX que en qualsevol altre segle medieval i àdhuc modern. Quan es vol al·ludir a l’avi matern s’especifica en una o altra forma. Tastu, vegeu la nota precedent, es va veure obligat a explicar i justificat la seva interpretació forçada. [Torna]

^[021] Part d’aquestes afirmacions resulten del que havem dit abans, la resta deriva d’un precepte del rei Pepí d’Aquitània al monestir de la Grassa; de 838, publicat en LÉON LEVILLAIN: Recueil des actes de Pepin I et de Pepin II, rois d’Aquitaine (814-848), Paris, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. 1926, núm. 34, i del capitular de Carlemany de 812 i del judici de la mateixa data a Aquisgran publicats en ABADAL: Els diplomes carolingis, pàg. 312 i 442 respectivament. [Torna]

^[022] Vegeu el precepte i les dades biogràfiques sobre Oliba I de Carcassona en el meu treball sobre Un diplôme inconnu de Louis le Pieux pour le comte Oliba de Carcassonne en «Annales du Midi» (Tolosa), LXI, (1949), pàg. 345-357. [Torna]

^[023] Sobre el nomenament de Sunifred i les circumstàncies que l’acompanyaren, vegeu ABADAL: Els comtats de Pallars i Ribagorça, pàg. 107-108. [Torna]

^[024] Sobre aquest particular, vegeu el meu estudi La Catalogne sous l’empire de Louis le Pieux en curs de publicació en «Études Roussillonnaises, Revue d’Histoire et d’Archéologie Méditerranéennes» (Perpignan), IV (1955); V (1956), nota 31 de la 2^a part. [Torna]

^[025] ABADAL: Els diplomes carolingis, pàg. 335-337. [Torna]

^[026] Vegeu-ne la nota bibliogràfica més amunt en la nota 12 del capítol I. [Torna]

^[027] Precepte esmentat abans en la nota 25. És corrent en aquest segle IX que el rei enviï per encàrrecs missionals a un lloc determinat, entre altres, el comte del mateix lloc, això ens inclina més a creure que a Sunifred li fou donada en aquests moments del 844 l’autoritat comtal sobre Narbona i els comtats adjacents, entre els quals hi havia el de Béziers. [Torna]

^[028] El document de 858 en Histoire de Languedoc, II ap. 150. L’última notícia en un precepte per Sureda de 844: Els diplomes carolingis, pàg. 270. [Torna]

^[029] Guifred és anomenat com a comte en un judici de l’any 850 sobre Fonteta, Marca Hispanica, ap. 21, i com a vescomte en un altre judici sobre Terradelles, a Bàscara, l’any 841, VILLANUEVA: Viage literario a las iglesias de España, XIII, Madrid. 1850, ap. 2. [Torna]

^[030] Sobre aquest particular, vegeu més avall. [Torna]