^[001] Aquesta és la interpretació més plausible de les paraules del precepte de Lluís el Tartamut, de 878, que diuen: «Concedimus insuper ei (ecclesie Barchinonensi) tertiam partem telonei sicut Bernardus marchio noster per preceptum genitoris nostri ei acceptavit de suburbio loci ipsius, tam de…». Sobre aquests preceptes a l’església de Barcelona vegeu Els diplomes carolingis, pàg. 65-71. Cal rectificar allí alguna interpretació per a posar-la d’acord amb el que sostinc aquí després de reconsiderar la qüestió. No cal dir que crec errada la interpretació que dóna a les sobredites paraules del precepte M. Tessier fent-ne la base d’un nou precepte que rubrica «Charles le Chauve abandonne à Bernard (marquis de Gothie) le tiers de divers revenus publics perçus à Barcelona et à ses abords, ainsi que les “villae” dites “Romanos” et “Villa Rodaldi”» i que fóra concedit entre 873 i 877. TESSIER: Actes de Charles II le Chauve, núm. 455. Jo tradueixo així: concedim encara a l’església de Barcelona el terç del teloneu com ho feia el precepte del nostre pare que acceptà el nostre marquès Bernat… [Torna]

^[002] La narració en Histoire de Languedoc, V, Chroniques, núm. 1. Toulouse, 1875. [Torna]

^[003] Histoire de Languedoc, II, ap. 174. [Torna]

^[004] Histoire de Languedoc, II, ap. 189. [Torna]

^[005] Vegeu el capitular en Els diplomes carolingis, ap. VII, pàg. 430-433. [Torna]

^[006] El precepte per a Oliba II s’ha conservat original; la millor edició en TESSIER: Actes de Charles II le Chauve, núm. 428. És en aquesta edició on s’anota el «Frotharius ambasciavit» posat al baix del document, i que negligiren en la seva publicació els historiadors del Llenguadoc. [Torna]

^[007] Publico la carta en Els diplomes carolingis, pàg. 434-435. [Torna]

^[008] Vegeu l’edició de la butlla, més acurada que les anteriors, de E. CASPAR: Epistolae Karolini aevi, V, pàg. 108, núm. 119, en Monumenta Germaniae Historica, Epistolae, VII, Berlin, 1928. És la butlla JL. 3147, expedida segurament des d’Arles pel maig 878. [Torna]

^[009] D’aquest viatge ens informa la narració citada en la nota 2. [Torna]

^[010] Vegeu les butlles núms. 13S, 142 i 155, publicades per CASPAR en M. G. H. Epistolae, VII. [Torna]

^[011] Consten aquests assistents en la butlla expedida a Troyes mateix pel papa Joan el 18 d’agost a favor del monestir de Saint-Gilles, de Provença; MARTIN BOUQUET: Recueil des historiens des Gaules et de la France. Nouvelle édition publiée sous la direction de M. LÉOPOLD DELISLE, IX (Paris, 1869), pàg. 167. [Torna]

^[012] La butlla es troba en Els diplomes carolingis, pàg. 430-433. [Torna]

^[013] Alguns trossos de les despulles de Bernat de Gòtia anaren a tercers, diu: «Sur ces autres on ne peut faire que des hypothèses. S’agit-il des fils de Suniefred, Wifred le Velu, Miron et Raoul, dont l’évéque de Barcelone qui assistait au concile de Troyes plaida le cause, et qui reçurent officiellement les comtés d’Espagne qu’ils avaient usurpés?… C’est ce qu’il est impossible, dans l’état actuel de nos connaissances, de décider». AUZIAS: L’Aquitaine carolingienne, pàg. 398-399. [Torna]

^[014] Vegeu-lo en Els diplomes carolingis, pàg. 33. [Torna]

^[015] També en Els diplomes carolingis, pàg. 69. [Torna]

^[016] Explicat en Els diplomes carolingis, pàg. 131. [Torna]

^[017] Publicat en Els diplomes carolingis, pàg. 59. [Torna]

^[018] El judici, que porta l’explicació de tots els antecedents, fou publicat pel P. VILLANUEVA: Viage, XIV, ap. 25. [Torna]

^[019] Gesta comitum Barchinonensium edició BARRAU-DIHIGO i MASSÓ TORRENTS, pàgina 5. [Torna]

^[020] Vegeu més avall on tornarem a parlar d’aquest text i en donarem més detalls. [Torna]

^[021] El precepte a la Grassa en PHILIPPE LAUER: Recueil des actes de Charles III le Simple, roi de France, Paris, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1949, número 60. L’opinió de BOTET en Condes beneficiarios, pàg. 49-50. [Torna]

^[022] Marca Hispanica, ap. 43. [Torna]

^[023] F. UDINA MARTORELL: El archivo condal de Barcelona. Estudio crítico de sus fondos, Barcelona, CSIC, Escuela de Estudios Medievales, 1951, doc. 76. [Torna]

^[024] BOTET: Condes beneficiarios, ap. V. [Torna]

^[025] VILLANUEVA: Viage. XVIII, ap. 4. [Torna]

^[026] Dom ANSCARI M. MUNDÓ: El Commicus palimsest Paris lat. 2269. Amb notes sobre litúrgia i manuscrits visigòtics a Septimània i Catalunya, en «Litúrgica I. Cardinali I». A. «Schuster in memoriam», «Scripta et documenta», VII, Abbatia Montisserrati, 1956, pàg. 234, n. 141. Sobre el tema de la concelebració vegeu també A. FRANQUESA: La concelebración. ¿Nuevos testimonios?, en el mateix volum VII de «Scripta et documenta», pàg. 85-86. [Torna]

^[027] Sobre l’historial anterior del culte a aquesta santa, vegeu el capítol que hi dedica el Dr. ÁNGEL FÁBREGA en la seva substanciosa obra Pasionario hispánico (siglos VII-XI), Madrid-Barcelona, CSIC, Instituto P. Enrique Flórez (Monumenta Hispania Sacra. Serie litúrgica, VI), 1953-1955, I, pàg. 108-119. [Torna]

^[028] ANTONIO CAMPILLO: Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae…, Barcelona, 1766, ap. I, en l’anotació que fa a la seva edició del precepte al bisbe Frodoí de Barcelona de 878, per salvar la discordança de dates, apunta la possibilitat que la data consignada en la Translatio calgui computar-la segons el compte pisà de l’Encarnació. La translació hauria tingut lloc aleshores l’última setmana d’octubre de 877. [Torna]