OBRES CITADES

ABADAL, RAMON D’: El pseudo-arquebisbe de Tarragona Cesari i les preteses butlles de Santa Cecília, en «La Paraula Cristiana» (Barcelona), VI (1927), pàg. 316-345.

ABADAL I DE VINYALS, RAMON D’: L’abat Oliva, bisbe de Vic, i la seva època, Barcelona, Aymà editor (Biblioteca Guió d’Or. IV-V), 1948.

ABADAL, RAMON D’: Un diplome inconnu de Louis le Pieux pour le comte Oliba de Carcassonne, en «Annales du Midi» (Toulouse), LXI (1949), pàg. 345-357.

ABADAL Y DE VINYALS, RAMON D’: La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda. Discurso leído en la recepción pública de D… en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949. Barcelona, 1949.

ABADAL I DE VINYALS, RAMON D’: Catalunya carolíngia, II, Els diplomes carolingis a Catalunya. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, II), 1926-1952, 2 vols.

ABADAL Y DE VINYALS, RAMON D’: El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena, en «Cuadernos de Historia de España» (Buenos Aires), XIX (1953), pàg. 5-54.

ABADAL I DE VINYALS, RAMON D’: Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil. Eixalada-Cuixà, en «Analecta Montserratensia» (Abadia de Montserrat), VIII (1954-1955), 125-237. Hi ha un tiratge especial: Abadia de Montserrat, 1954.

ABADAL I DE VINYALS, RAMON D’: Catalunya carolíngia, III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XV), 1955, 2 vols.

ABADAL, RAMON D’: Els preceptes comtals carolingis per al Pallars, en «Boletín de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona» (Barcelona), XXVI (1954-1956), pàg. 11-60. Hi ha un tiratge especial amb el títol: Els preceptes carolingis per al Pallars (Segle IX).

ABADAL, RAMON D’: La expedición de Carlomagno a Zaragoza: el hecho histórico, su carácter y su significación, en «Coloquios de Roncesvalles. Agosto 1955», Zaragoza-Pamplona, 1956, pàg. 39-71.

ABADAL, RAMON D’: La Catalogne sous l’empire de Louis le Pieux, en «Études Roussillonnaises. Revue d’Histoire et d’Archéologie Méditerranéennes» (Perpignan), iv (1955), pàg. 239-272; v (1956), pàg. 31-50 i 147-177. En curs de publicació.

ALART, B.: Cartulaire roussillonnais, Perpignan, 1880.

Annales Barcinonenses, edició GEORG HEINRICH PERTZ: «Monumenta Germaniae Historica, Scriptores», XXIII, Hannover, 1874.

Annales Bertiniani. Recensuit G. WAITZ. «Scriptores rerum Germanicarum in usum scholarum ex Monumentis Germaniae Historicis recusi», Hannover, 1883.

Annales Flodoardi, 919-966, edició GEORG HEINRICH PERTZ: «Monumenta Germaniae Historica. Scriptores», III, Hannover, 1829.

ARGAIZ, GREGORIO DE: La perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Montserrate, Madrid, 1677.

AULÈSTIA Y PIJOAN, A.: Història de Catalunya, Barcelona, La Renaixensa, 1887-1889, 2 vols.

AUZIAS, LÉONCE: L’Aquitaine carolingienne, 778-987, Toulouse. 1937.

BALAGUER, VÍCTOR: Historia de Cataluña, I, Madrid, Tello (Obras completas, IX-X), 1885². La primera edició: Barcelona, Manero, 1860.

BALARI Y JOVANY, JOSÉ: Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, Establecimiento Tipográfico de Hijos de Jaime Jepús, 1899.

BARRAU-DIHIGO, L.: Recherches sur l’histoire politique du royaume asturien, en «Revue Historique» (Paris), LII (1921), pàg. 106-245.

BAUTIER, ROBERT H.: Notes historiques sur la Marche d’Espagne. Le Conflent et ses comtes au IX^e siècle, en «Mélanges dédiés à la mémoire de Felix Grat», Paris, 1946, pàg. 211-230.

BOFARULL, ANTONIO DE: Historia crítica, civil y eclesiástica de Cataluña, II, Barcelona. J. Aleu y Fuga rull, 1876.

BOFARULL Y MASCARÓ, PRÓSPERO DE: Los condes de Barcelona vindicados, y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su Marca, Barcelona, Impremta de J. Oliveras y Monmany, 1836, 2 vols.

BORÍ Y FONTESTÁ, A.: Historia de Cataluña, Barcelona, 1898.

BOTET Y SISÓ, JOAQUIM: Condado de Gerona. Los condes beneficiarios, Gerona, Imprenta y Libreria de Paciano Torres, 1890.

BOTET Y SISÓ, JOAQUIM: Cartoral de Carles Many. Índex cronològich del Cartoral de la Cúria eclesiàstica de Gerona, anomenat de «Carlo Magno», en «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona» (Barcelona), III (1905-1906), pàg. 92-99, 166-172, 249-254, 324-329, 407-410, 479-483, 550 557; IV (1907-1908), pàg. 41-46, 122-126, 180-191, 241-247. 320-329, 416-424, 469,487 i 503-517.

BOTET Y SISÓ, JOAQUIM: Les monedes catalanes. Estudi y descripció de les monedes carolingies, comtals, senyorials, reyals y locals, pròpies de Catalunya, I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1908.

BOUQUET, MARTIN: Recueil des historiens des Gaules et de la France. Nouvelle édition publiée sous la direction de M. LÉOPOLD DELISLE, IX, Paris, 1869.

CALMETTE, JOSEPH: Les origines de la première maison comtale de Barcelone, en «Mélanges d’Archéologie et d’Histoire de l’École Française de Rome» (Rome), XX (1900), pàg. 299-306.

CALMETTE, JOSEPH: Notes sur Wifred le l’elu, en «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos» (Madrid), V (1901), pàg. 442-451; i en «Études Médiévales», Toulouse, 1946, pàg. 156-166.

CALMETTE, JOSEPH: Le marquis de Gothie, en «Annales du Midi» (Toulouse), XIV (1902), pàg. 191-193.

CALMETTE, JOSEPH: Note sur les premiers comtes carolingiens d’Urgell, en «Mélanges d’Archéologie et d’Histoire de l’École Française de Rome» (Rome), U (1902), pàg. 87-97.

CALMETTE, JOSEPH: A propos de la famille de Joffre le Poilu, en «Annales du Midi» (Toulouse), XXXVII (1925), pàg. 145-160.

CALMETTE, JOSEPH: Le sentiment national dans la Marche d’Espagne au IX^e siècle, en «Mélanges d’Histoire offerts à M. Ferdinand Lot», Paris, Campion, 1925, pàg. 103-110.

CALMETTE, JOSEPH: A propos d’un «duché du Roussillon» au X^e siècle, en «Études Médiévales», Toulouse, 1946, pàg. 167-168.

CALMETTE, JOSEPH: Notes carolingiennes d’intérêt méridional, II, Onfroy, marquis de Gothie, en «Études Médiévales», Toulouse, 1946, pàg. 83-86.

CALMETTE, JOSEPH: Origines légendaires et històriques de la Catalogne, en «Études Médiévales», Toulouse, 1946, pàg. 142-155.

CALMETTE, JOSEPH: La question des Pyrènies et la Marche d’Espagne au Moyen Age, Paris, 1947.

CAMPILLO ET MATHEU, ANTONIO: Disquisitio methodi consignandi annos Aerae Christianae… cum appendice 30 veterum analectorum, Barcinone, Officina Caroli Sapera, 1766.

CARBONELL, PERE MIQUEL: Chròniques de Espanya fins aci no divulgades, que tracta dels nobles e invictíssims reys dels gots e gestes de aquells e fets dels comtes de Barcelona e reys de Aragó ab moltes coses dignes de perpètua memòria, Barcelona, Carles Amorós, 1546.

CARRERAS Y CANDI, FRANCESCH: Lo Montjuich de Barcelona, en «Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona» (Barcelona), VIII (1901 [1903]), pàg. 195-450.

CARRERAS Y CANDI, FRANCESCH: Relaciones de los vizcondes de Barcelona con los árabes, en «Homenaje de D. Francisco Codera», Zaragoza, 1904, pàg. 207-215.

CATEL, G.: Mémoires de l’histoire de Languedoc curieusement et fidèlement recueillis, Toulouse, 1633.

CHAUME, MAURICE: Onfroi, marquis de Cothie, ses origines et ses attaches familiales, en «Annales du Midi» (Toulouse), LII (1940), 113-136.

CODERA Y ZAIDIN, FRANCISCO: Mohammed Atavil rey moro de Huesca, en «Colección de Estudios Árabes», VII, Zaragoza, 1903, pàg. 235-248, i abans en «Boletín de la Real Academia de la Historia» (Madrid), XXXV (1900), i en «Revista de Aragón» (Zaragoza), I (1900), pàg. 81-85.

CODERA Y ZAIDIN, FRANCISCO: Embajadas de príncipes cristianos en Córdoba en los últimos años de Alhaquem II, en «Colección de Estudios Árabes», IX, Madrid, 1917, pàg. 181-205, i abans en «Boletín de la Real Academia de la Historia» (Madrid), XIII (1888), pàg. 453-464.

COLL I ALENTORN, MIQUEL: La historiografia de Catalunya en el període primitiu, en «Estudis Romànics» (Barcelona), III (1951-1952), 139-197.

Constitucions y altres drets de Cathalunya, compilats en virtut del Capítol de Cort LXXXII de las Corts, per la S. C. y R. Majestat del rey don Philip IV nostre senyor, celebradas en la ciutat de Barcelona, any MDCII, Barcelona, En Casa de Joan Pau y Josep Llopis Estampers, 1704, 2 vols. Hi ha reproducció facsímil: Barcelona, Col·legi d’Advocats, 1909.

Crònica de Fontanelle, edició GEORG HEINRICH PERTZ: «Monumenta Germaniae Historica. Scriptores», II, Hannover, 1829.

Cronicó de Moissac, edició GEORG HEINRICH PERTZ: «Monumenta Germaniae Historica, Scriptores», I, Hannover, 1826.

DHONDT, J.: Étude sur la naissance des principautés territoriales en France (IX^e-X^e siècle), Rijksuniversiteit te Gent, Bruixes, 1948.

DOMENECH I MONTANER, LLUÍS: Centcelles, Barcelona, 1931.

DOZY, R.: Recherches sur l’histoire et la littérature de l’Espagne pendant le Moyen Age, Leyde, 1860.

DOZY, R.: Histoire des musulmans d’Espagne, III, Leyde, 1861.

FÀBREGA GRAU, ÀNGEL: Pasionario hispánico (Siglos VII-XI), I, Estudio, Madrid-Barcelona, C. S. I. C., Instituto P. Enrique Flórez, 1953.

FAVRE, E.: Eudes, Paris, 1893.

FERNÁNDEZ Y GONZÁLEZ, FRANCISCO: Crónica de los reyes francos por Gotmaro II, en «Boletín de la Real Acadèmia de la Historia» (Madrid), I (1879), pàg. 454-470.

FITA, FIDEL: Destrucción de Barcelona por Almánzor, 6 de julio 985, en «Boletín de la Real Academia de la Historia» (Madrid), VII (1885), pàg. 189-192.

FLÓREZ, ENRIQUE: España sagrada. Theatro geográphico histórico de la Iglesia de España…, X, XXVIII i XXIX, Madrid, 1753, 1793 i 1795.

FRANQUESA, ADALBERTO M.: La concelebración. ¿Nuevos testimonios?, en «Litúrgica I. Cardinali I. A. Schuster in memoriam», «Scripta et documenta», VII, Abbatia Montisserrati, 1956, pàg. 67-90.

GAKSHOF, F. L.: Recherches sur les capitulaires, en «Revue Historique de Droit Français et Étranger» (Paris), XXXV, núms. 1 i 2 (1957), pàg. 33-87 i 196-246. Hi ha un tiratge a part: Paris, 1958.

Gesta comitum Barcinonensium. Textos llatí i català editats i anotats per L. BARRAU DIHIGO i J. MASSÓ TORRENTS, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Cròniques Catalanes, II), 1925.

GÓMEZ MORENO, M.: Las primeras crónicas de la Reconquista, en «Boletín de la Real Academia de la Historia» (Madrid), C (1932), pàg. 562-628.

GRAT, FÉLIX: Étude diplomatique sur les actes de Louis II le Bègue, Louis III et Carloman, rois de France (877-881), suivie d’un catalogue d’actes, Paris, École Nationale de Chartes (Positions des Thèses), 1923.

GRIFFE, ÉLIE: Histoire religeuse des anciens pays de l’Aude, I, Paris, Bibliothèque d’Histoire Ecclésiastique de la France, 1933.

GURÁIEB, JOSÉ E.: «Al-Muqtabis» de Ibn Hayyan, en «Cuadernos de Historia de España» (Buenos Aires), XXI-XXII (1954), 329-344, en curs de publicació; el primer fragment aparegut en el vol. XIII (1950), pàg. 157-176.

HALLINGER, KASSIUS: Woker kommen die Laienbriider, en «Analecta Sacri Ordinis Cisterciensis» (Roma), XII (1956), 104 pàg.

HAVET, JULIEN: Lettres de Gerbert (983-997) publiées avec une introduction et det notes. Paris, Alphonse Ricard (Collection des textes pour servir à l’étude et à l’enseignement de l’histoire), 1889.

Histoire génerale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives par Dom Cl. DEVIC et Dom J. VAISSETTE. Édition publiée sous la direction de M. E. DULARIER, anotée par M. E. MABILLE et M. E. BARY, Toulouse, Édition Privat, 1872 (vols. I, III, IV) i 1875 (vols. II, V).

KEHR, P.: Die ältesten Papsturkunden Spaniens erläutert und reproduziert, Berlín, Akademie der Wissenschaften (Abhandlungen der Preussischen Akademie der Wissenschaften, Jahrgang 1926, Phil.-Hist. Klasse, Nr. 2), 1926.

KEHR, P.: El papat i el principat de Catalunya fins a la unió amb Aragó, traducció de R. d’Abadal i Vinyals, en «Estudis Universitaris Catalans» (Barcelona), XII a XV (1927-1930). Hi ha un tiratge a part: Barcelona, 1931.

LAUER, PHILIPPE: Recueil des actes de Charles III le Simple, roi de France, Paris, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1949.

LEMARIGNIER, J. F.: Les fidèles du roi de France (936-987), en «Recueil de travaux offert à M. Clovis Brimel par ses amis, collègues et élèves», II, Paris, Société de l’École des Chartes, 1955, pàg. 138-162.

LÉVI-PROVENÇAL, E.: Histoire de l’Espagne musulmane, I, Le Caire, 1944.

LÉVI-PROVENÇAL, E.: L’Espagne musulmane au X^e siècle. Institutions et vie sociale, Paris, Larose, 1932.

LEVILLAIN, LÉON: Recueil des actes de Pepin I et de Pepin II, rois d’Aquitaint (814-848), Paris, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1926.

LOT, F.: Notes historiques sur Aye d’Avignon Is Aleran le Troisin, en «Romania» (Paris), XXXIII (1904), 145-149.

MARAVALL, JOSÉ ANTONIO: Sobre el sistema de datación por los reyes francos en los diplomas catalanes, en «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos» (Madrid), LX (1954), pàg. 361-374.

MARAVALL, JOSÉ ANTONIO: El concepto de España en la Edad Media, Madrid, Instituto de Estudios Políticos, 1954.

MARCA, PETRUS DE: Marca Hispanica sive limes Hispanicus, hoc est geographica et historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis et circumjacentium populorum ab anno 817 ad annum 1258, edició STEPHANII BALUZII, Parisiis, Franciscus Muguet, 1688.

MARQUILLES, JACOBUS: Comentaria Jacobi Marquilles super Usaticis Barchinonae, Barchinone, J. Luschner, 1505.

MAS, JOSEPH: Notes històriques del bisbat de Barcelona, 12 vols., Barcelona, Jaume Vives i La Renaixensa, 1906-1915, especialment els vols. IX-XII, Rúbrica dels «Libri Antiquitatum» de la seu de Barcelona, Barcelona, 1909-1914.

MATEU Y LLOPIS, F.: De la Hispania tarraconense visigoda a la Marca hispànica carolina, en «Analecta Sacra Tarraconensia» (Barcelona), XIX (1947), pàg. 1-122.

MATEU Y LLOPIS, F.: El «Ius monetae» en el condado de Ampurias. Notas diplomáticas sobre la regalía condal. Siglos IX-XIV, Peralada, Ediciones Biblioteca Palacio Peralada, 1957.

MENÉNDEZ PIDAL, RAMÓN: Los godos y el origen de la epopeya española, en «I goti in Occidente. Problemi. 29 marzo-5 aprile 1955», Spoleto, Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo (Settimane di Studio, III), 1956, pàg. 285-322. Hi ha una reedició en el vol. 1275 de «Colección Austral», Madrid, 1956.

MILLÀS VALLICROSA, JOSEP M^a.: Els textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia, en «Quaderns d’Estudi» (Barcelona), XIV (1922), pàg. 125-161.

MILLÀS VALLICROSA, JOSEP M^a.: Historiadors aràbics referents a la reconquesta catalana. La impressió d’aquesta obra, que havia de formar part de la col·lecció «Cròniques Catalanes» de l’Institut d’Estudis Catalans, quedà interrompuda en 1936 a la pàg. 136. La citem abreviadament en les notes aixi: MILLÀS, text núm.

MIQUEL ROSELL, FRANCISCO: Liber Fendorum Maior. Cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón. Reconstitución y edición por…, Barcelona, C. S. I. C., Sección de Estudios Medievales, 1945, 2 vols.

MONTSALVATGE Y FOSSAS, FRANCISCO: Noticias históricas, XV, Colección diplomática del condado de Besalú, IV, Olot, Imprenta y Librería de Juan Bonet, 1907.

MUNDÓ ANSCARI M.: El Commicus palimpsest Paris lat. 2269. Amb notes sobre litúrgia i manuscrits visigòtics a Septimània i Catalunya, en «Litúrgica 1. Cardinali I. A. Schuster in memoriam», «Scripta e documenta», VII, Abbatia Montisserrati, 1956, pàg. 151-275.

MUNDÓ ANSCARI M.:: Il monachesimo nella Penisola Iberica fino al secolo VII. Questioni ideologiche e letterari, en «Il monachesimo nell’Alto Medioevo», Spoleto, Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo (Settimane di Studio, IV), 1957, pàg. 73-117.

NICOLAU D’OLWER, LLUÍS: L’escola poètica de Ripoll en els segles X-XIII, en «Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans» (Barcelona), VI (1915-20 [1923]), pàg. 3-84.

NICOLAU D’OLWER, LLUÍS: Gerbert (Silvestre II) y la cultura catalana del sigle X, en «Estudis Universitaris Catalans» (Barcelona), IV (1910), pàg. 332-358.

OLZINELLAS, ROQUE DE: Índice de las donaciones de condes, reyes y papas existentes en el Archivo de Ripoll, manuscrit 430 de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.

OMONT, H.: Diplómes carolingiens. Bulle du pape Benoit VIII sur papyrus et autres documents concernant les abbayes d’Amer et de Camprodon, en Catalogne (843-1017), en «Bibliothèque de l’École des Chartes» (Paris), LXV (1904).

PASQUAL, JAUME: Sacrae antiquitatis Cataloniae monumenta, 12 vols., manuscrit 729 de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.

PI Y ARIMÓN, ANDRÉS AVELINO: Barcelona antigua y moderna, o descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días, I, Barcelona, Verdaguer, 1854.

PONSICH, PIERRE: Le Conflent et ses romtes du IX^e au XII^e siècle, en «Études Roussillonnaises» (Perpignan), I, núm. 3-4 (1951), pàg. 241-344.

PONSICH, PIERRE: Le domaine foncier de Saint-Michel de Cuxa aux IX^e, X^e et XI^e siècles, en «Études Roussillonnaises» (Perpignan), II, núm. 1 (1952), pàg. 67-100.

PONSICH, PIERRE: Les origines de l’abbaye d’Arles, en «Études Roussillonnaises» (Perpignan), IV, núm. 1-2 (1954-1955), 69-100.

POUPARDIN, RENÉ: Les grandes familles comtales à l’époque carolingienns, en «Revue Historique» (Paris), LXXII (1900), pàg. 72-95.

PROU, MAURICE: Un diplôme de Charles le Chauve des archives de M. le duc de Medinaceli, en «Comtes Rendus des Séances de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres» (Paris. 1917), pàg. 296-326.

PUJADES, GERÓNIMO: Crónica universal del principado de Cataluña, escrita a principios del siglo XVII por… VI, Barcelona. José Torner, 1830.

PUJOL, P.: L’acte de consagració, i dotació de la catedral d’Urgell, de l’any 819 o 839, en «Biblioteca Filològica de l’Institut de Llengua Catalana», IX, «Estudis Romànics» (Barcelona), II (1917), pàg. 92-115.

RICHER: Histoire de France (888-895) éditée et traduite par R. LATOUCHE, Paris, Classiques de l’Histoire de France au Moyen Age. 1930 i 1937, 2 vols.

RIPOLL Y VILAMAJOR, JAIME: Testamento sacramental de cierto catalán llamado Wilmundo, que murió en la defensa de Barcelona ganada por los moros en tiempos del conde Borrell, Vich, Ignacio Valls, 1828, 4 pàg.

RIUS, JOSÉ: Cartulario de «Sant Cugat» del Vallés, Barcelona, C. S. I. C., Sección de Estudios Medievales, 1945-1947, 3 vols.

ROCA, J. NARCÍS: Wifredo lo Pilós, en «La Renaixensa. Revista Catalana» (Barcelona), VI, núm. 10-11 (1876); VII, núm. 5-11 (1877), IX, núm. 9 (1879).

ROVIRA I VIRGILI, ANTONI: Història nacional de Catalunya, III, Barcelona. 1924.

ROVIRA I VIRGILI, ANTONI: La genealogia de Guifré I comte de Barcelona i de la seva muller Guinedilda, en «Revista de Catalunya» (Barcelona), III (1926), pàg. 289-296.

ROVIRA I VIRGILI, ANTONI: Guifré I. Barcelona, Editorial Barcino (Col·lecció Popular Barcino, XI). 1926.

RUBIÓ Y ORS, JOAQUÍN: Consideraciones histórico-críticas acerca del origen de la independencia del condado catalán, en «Memorias de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona» (Barcelona), IV (1887), pàg. 563-639.

SALA Y MOLAS, J.: Orígenes de los familias condales catalanas, siglos VIII y IX, Vich, 1933.

SÁNCHEZ ALBORNOZ, CLAUDIO: Fuentes de la historia hispano-musulmana del siglo VIII, en «En torno a los orígenes del feudalismo», II, Mendoza, 1942.

SÁNCHEZ ALBORNOZ, CLAUDIO: La auténtica batalla de Clavijo, en «Cuadernos de Historia de España» (Buenos Aires), IX (1948), pàg. 94-139.

SÁNCHEZ ALBORNOZ, CLAUDIO: Alfonso III y el particularismo castellano, en «Cuadernos de Historia de España» (Buenos Aires), XIII (1950). 19-100.

SERRA VILARÓ, JOAN: Senyoriu de la vescomtal família Miró, en «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya» (Barcelona), XIX, núms. 168, 170-173, 176-178 (1909).

SERRA VILARÓ, JOAN: Baronies de Pinos i Mataplana. Investigació als seus arxius, Barcelona, Biblioteca Balmes, 1930, 1947 i 1950, 3 vols.

SOLDEVILA, FERRAN: Història de Catalunya, I, Barcelona, Editorial Alpha, 1934.

TASTU, P.: Note sur l’origine des comtes héréditaires de Barcelone et d’Emporias-Roussillon, Montpellier, 1851, 35 pàg.

TESSIER, GEORGES; GIRY, ARTHUR; PROU, MAURICE: Recueil des actes de Charles II le Chauve, roi de France (840-877). Paris, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1943, 1952 i 1955, 3 vols.

TESSIER, GEORGES: A propos de quelques actes toulousains du IX^e siècle, en «Recueil de travaux offert à M. Clovis Brunel par ses amis collègues et élèves», II. Paris, Société de l’École de Chartes, 1955, pàg. 566-580.

TOMICH, PERE: Les histories e conquestes dels reys de Aragó e comtes de Barcelona compilades per lo honorable mossèn… cavaller, Barcelona, Rosembach, 1495. Citem per l’edició d’ANTONI BULBENA TUSELL, Barcelona, La Renaixensa, 1886.

TOURTOULON, CH. DE: Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragón, conde de Barcelona, señor de Montpeller, según las crónicas y documentos inéditos. Traducción autorizada y revisada por el autor, II, Valencia, Imprenta José Domènech, 1874².

TRAGGIA, J.: Discurso histórico sobre el origen y sucesión del reyno pirenaico hasta don Sancho el Mayor, en «Memorias de la Real Academia de la Historia» (Madrid), IV (1805), 84 pàg.

UDINA MARTORELL, FEDERICO: El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, Barcelona. C. S. I. C., Escuela de Estudios Medievales (Textos, XVIII), 1951.

VALLS I TABERNER, F.: Figures de l’època comtal catalana, eu «Anuari Heràldic» (Barcelona, 1917), pàg. 109-129.

VALLS I TABERNER, F.: Estudi sobre els documents del comte Guifré I de Barcelona, en «Estudis Universitaris Catalans» (Barcelona), XXI (1936) (= «Homenatge a Antoni Rubió i Lluch», I), pàg. 11-31.

VICENS VIVES, J.: Aproximación a la historia de España, Barcelona, Centro de Estudios Históricos Internacionales (Serie A: Estudiós, 1), 1952.

VILLANUEVA, JAIME: Viage literario a las iglesias de España. Madrid i València, 1803-1852, 22 vols., especialment vols. VI, VII, VIII, X (València, 1821), XIII i XIV (Madrid, 1880).

XIMÉNEZ DE EMBÚN, TOMÁS: Historia de la Corona de Aragón conocida generalmente con el nombre de Crónica de San Juan de la Peña, Zaragoza, 1876.

ZURITA, GERÓNIMO: Los cinco libros primeros de la primera parte de los Anales de la Corona de Aragón, Zaragoza, Simon de Portonariis, 1585^a.