^[001] Vegeu el document en la Histoire de Languedoc, II, ap. 184. [Torna]

^[002] Vegeu sobre això: HÉFÉLÉ: Histoire des Conciles, Paris, 1907-1921, VI, pàgines 63-65. [Torna]

^[003] Un resum de la tramitació i de les incidències del plet, l’he donat en Els diplomes carolingis, pàg. 41-43 i 455. Vegeu també més endavant. [Torna]

^[004] Precepte de 21 de juny de 870 des de Morienval, publicat per TESSIER: Actes de Charles II le Chauve, núm. 339. [Torna]

^[005] Precepte de 28 de juny de 870, des d’Attigny, conservat l’original i publicat per TESSIER: Actes de Charles II le Chauve, núm. 340. [Torna]

^[006] Precepte de 20 de juliol de 870, des de Ponthion, conservat l’original i publicat per TESSIER: Actes de Charles II le Chauve, núm. 341. [Torna]

^[007] Aquesta qüestió és explicada detalladament en la Histoire de Languedoc, I, pàg. 1107-1108. [Torna]

^[008] Això es dedueix del contingut del precepte posterior a Oliba II, de 877. TESSIER: Actes de Charles II le Chauve, núm. 428. [Torna]

^[009] Cal rectificar, en el sentit que ara exposo aquí, la interpretació equivocada que vaig donar als mateixos fets en Els comtats de Pallars i Ribagorça, paràgraf final de la pàg. 115. [Torna]

^[010] Sobre això el meu Eixalada-Cuixà, pàg. 141-142, d’on cal rectificar l’opinió sostinguda sobre el possible investiment reial de Miró, en aquests moments, com a comte. [Torna]

^[011] Vegeu, Eixalada-Cuixà, pàg. 146. [Torna]

^[012] Publicat en Eixalada-Cuixà, ap. 62. [Torna]

^[013] Publicat en Histoire de Languedoc, II, ap. 200. [Torna]

^[014] L’actuació intensa de Miró al Conflent pot seguir-se molt bé a través de la documentació de Cuixà. He procurat donar-ne una idea detallada en l’estudi que precedeix i il·lustra la documentació de la casa. Vegeu el tan repetit Eixalada-Cuixà pàgines 140-162. Potser és degut al coneixement tan complet que tenim de l’actuació de Miró al Conflent que els autors francesos moderns Bautier, Pierre Ponsich, s’han complagut a parlar-nos dels comtes de Conflent una mica com si el Conflent fos un comtat i hagués tingut comtes particulars. Cal deixar assentat que el Conflent no ha estat mai un comtat; fou segurament un «pagus» del comtat de Rosselló fins en temps del comte Sunifred, en què degué passar a ser-ho de Cerdanya. Només Miró el Vell en la forma que expliquem l’administrà isoladament, uns vuit anys, fins que obtingué també el Rosselló; però a la mort d’ell el «pagus» fou altra vegada reunit al comtat de Cerdanya amb Miró el Jove i els seus descendents. [Torna]

^[015] En aquest sentit s’explica també el que, a semblança de Carcassona passa al Conflent. A la mort de Miró el Vell, el Conflent retorna als fills de Guifred, el concedent; es podrà objectar que Miró morí sense fills i per tant era natural que la successió anés al nebot, però calia que hi hagués una altra raó en aquest destí perquè la successió del mateix Miró al Rosselló, que havia detingut de segur per concessió reial, no anà pas els descendents de Guifred, sinó a Sunyer II d’Empúries. D’altra banda veurem com uns quants anys més tard del fet amb Miró pel Conflent, Guifred cedeix a un altre germà, Radulf, el «pagus» de Besalú, i aquí tampoc no recolliran la successió els fills de Radulf, malgrat que aquest en tingués, sinó que també la comarca retornà als descendents de Guifred. [Torna]

^[016] El document en VILLANUEVA: Viage, XIII, ap. 6. [Torna]

^[017] Podeu veure-la en BOTET: Condes beneficiarios, ap. 4. [Torna]

^[018] Vegeu-la en VILLANUEVA: Viatge, XIV, ap. 25. [Torna]

^[019] Vegeu més amunt ap. 6. [Torna]

^[020] Cal consignar aquí, a reserva de parlar-ne i demostrar-ho en un altre moment, que, contra l’opinió de Bofarull i de Botet, Dela no fou mai pròpiament comte de Girona, per més que en un moment donat hagués pogut dominar en la ciutat. Fou exclusivament comte d’Empúries conjuntament amb el seu germà Sunyer. [Torna]