Nota de l’autora

El procés d’escriptura de La cuinera m’ha fet bullir l’olla dels records. Mentre l’escrivia notava el pes de les trenes davant el plat de farinetes que la meva germana i jo preníem cada matí abans d’anar a escola. Durant la redacció he recuperat el flaire de la xocolata desfeta que ens feia la iaia cada diumenge i els berenars de pa amb vi i sucre. Però la cocció d’aquesta novel·la m’ha portat també a nous descobriments i reflexions que, en forma de ficció, he volgut compartir amb tu, lector/lectora, que avui tens el llibre a les mans.

Aprofundir en temes culinaris és forçosament fer-ho per la cultura, per les tradicions i les maneres de fer d’un poble. Malgrat tenir les arrels clavades al segle XIV, la cuina no admet fronteres i es nodreix de la diversitat de la gent que ha fet estada en un territori, que l’ha recorregut, que s’hi ha quedat a viure. La cuina evoluciona dia rere dia i és viatgera per naturalesa.

He après que hi ha tantes maneres de mirar-nos-la! Podem fer-ho, és clar, d’una manera geogràfica, però també en relació als colors, les textures, les olors, els gustos… Tots ells, de ben segur, eixos vertebradors propis de les grans cuines.

La Constança, la protagonista de la novel·la, ha caminat per aquests senders i ha explorat les seves possibilitats. Ho ha fet guiada per bons historiadors i professionals, com Glòria Baliu, Ignasi Riera, Jaume Fàbrega, Mariona Quadrada, Josep Lladonosa… i tants altres que han volgut deixar constància de la saviesa i de l’art que han assolit vora els fogons.

Sense ells, i sense la col·laboració de moltes altres persones, La cuinera no hauria estat possible. És per això que voldria agrair, molt especialment, a Carme Ruscalleda el temps que m’ha dedicat a Sant Pol, la seva paciència i amabilitat, uns trets que encara la fan més gran.

També voldria donar les gràcies a Rosa Gatell, qui m’ha ofert amb les seves aportacions i suggeriments una opinió sincera sobre la novel·la des de la perspectiva dels lectors.

I no m’oblido dels meus editors, Ernest Folch i Carol París; gràcies a ells i a tot el fantàstic equip d’Ediciones B, que ha confiat sempre en mi; fa goig sentir que estàs en bones mans! Ni de la meva agent literària, Sandra Bruna, o els amics i amigues llibreters, veritables herois en el temps que ens ha tocat viure. Agraïda d’allò més pel tracte rebut i per construir ponts entre nosaltres i els lectors.

És de justícia anomenar la meva família i amics, els quals han «patit» de prop aquesta gestació. En especial al meu company i mestre, Xulio Ricardo Trigo. Res no hauria estat igual sense la seva complicitat.

I a tu, lector/lectora anònim. Moltes gràcies per llegir-me, per la confiança en la meva obra i pel teu temps. Tu fas que tot plegat pagui la pena!