80

Josep Gené esperava a Barcelona que la Mercè tornés de Santa Pau tot planejant el casament. Com que la impaciència per veure-la i per fer-la feliç se’l menjava, va decidir preparar-li una sorpresa. Va tornar al Servicio de Ocupación a veure el seu amic i li va preguntar per Oleguer Saltor. Així, d’entrada, ningú en sabia res, però l’amic va quedar que investigaria una mica i al cap d’uns quants dies li podria donar una resposta.

Una setmana més tard, Josep Gené va tornar. Li va semblar que l’amic no el rebia de tan bon grat com els altres cops. Així que ell li va preguntar què havia investigat, l’altre li va etzibar:

—¿Se puede saber por qué te interesa este indeseable?

El Josep, que no era sospitós de res, va explicar la veritat: la germana petita de l’indeseable aviat seria la seva dona i li sabia greu veure-la tan amoïnada. Havia pensat que li estalviaria una mica d’angúnia si esbrinava on era i mirava de fer alguna cosa per ell.

Li van dir que era en un penal de Lleó, com corresponia a un roig traïdor com ell, i que en tenia per llarg, si és que en sortia algun dia. De moment no l’havien jutjat, però quan ho fessin el condemnarien, en el millor dels casos, a treballs forçats, i es passaria trenta anys fent carreteres, que feien molta falta des que energúmens com ell ho havien derruït tot. Li va dir també que l’única cosa que podia fer, si és que volia fer alguna cosa malgrat el que li acabava de dir, era escriure al director del penal per demanar-li el trasllat del pres. L’alliberament no, perquè això era del tot impossible, però potser podia fer que el portessin a la Model o a alguna presó propera a Barcelona perquè la seva germana el tingués més a prop. En acabat li va preguntar quan era la boda i la conversa va canviar radicalment de to. L’amic, vint anys més gran, s’havia casat només feia un mes, i la comuna condició d’homes feliços els va unir fugaçment.

Abans de deixar-lo marxar, l’amic li va donar el darrer consell:

—Si yo estuviera en tu lugar, me alejaría todo lo posible de tu cuñado. Y si se pudre en la cárcel, mejor. Allí es donde se merece estar.

En sortir d’allà Josep Gené va seguir el consell que li acabaven de donar. Va escriure al director de la presó de Lleó i va sol·licitar formalment l’alliberament del seu futur cunyat, de qui va dir que era un home sense seny i sense sort que necessitava retrobar-se amb el camí dret. No va rebre mai cap resposta.