48

A la Reina li torna a sonar el mòbil.

—Reosca, xicota, sí que estàs sol·licitada! —diu la Rat.

És un d’aquests números llargs que venen d’una centraleta. Aquest cop es queda dins per parlar:

—Digui’m.

—Bon dia. Reina Gené Bermúdez?

—Jo mateixa.

Truquen de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Tremp, per saber si és la titular del vehicle… Sil·labeja la marca, el model i un per un els números de la matrícula, i acaba amb un:

—Correcte?

—Correcte —confirma ella.

Els companys que anit van fer l’atestat van deixar apuntat que vol acomiadar-se del cotxe quan el portin a desballestar. I de nou:

—Correcte?

—Si pot ser.

Pot ser, la informa. Veu neutra, professional. Si ho vol, un agent la recollirà aquesta tarda a les sis i l’acompanyarà fins al cementiri de cotxes.

Molt sorpresa per l’amabilitat, la Reina agraeix el detall.

—Podré aprofitar per posar una denúncia, en acabat?

—Haurà de passar per comissaria, però pot demanar a l’agent que l’hi porti.

Agraïda per la informació, queda per parlar-ho amb els agents de la patrulla quan els trobi aquesta tarda a les sis. Dona l’adreça de Casa Filomena.

Només ha tingut temps de penjar i xarrupar una mica la tassa de la xocolata quan el telèfon torna a sonar. La Maria Montserrat riu i remuga:

—Jo no sé què févom quan no existien los mòbils!

En pantalla hi ha un telèfon que no coneix. La veu masculina que respon a la seva salutació, en canvi, li sona una mica.

—Hola, preciosa —li diu—. No em coneixes?

—Perdona, però ara mateix no.

—Soc el Tom!

Si ho arriba a saber, no contesta. Hauria de memoritzar el número dels seus examants, seria més pràctic.

—Hola, Tom.

—Molesto?

—Sí.

—Collons, que directa. Ets a casa?

En realitat «Ets a casa?» vol dir «El teu home et pot sentir?». Una pregunta per mesurar el nivell de radiació de la trucada.

—No.

Veu relaxada i alegre:

—Ei, com estàs? Ara feia temps que no parlàvem.

—Sí?

—Des de Bucarest. Maleït viatge. No vull recordar-lo.

—Millor.

—Saps? M’han ascendit. Ara soc cap del departament de riscos.

—Que bé. Felicitats.

—Gràcies. Tinc molta més responsabilitat però, esclar, també m’ho paguen —fanfarroneja—. La setmana que ve tinc un congrés d’aquells importants. A Nova York. Amb un sopar a Boston. —Ui, la Reina el veu a venir. Per un moment es planteja seriosament si penjar el telèfon i fer veure que s’ha tallat. Ell continua. Veu manyaga, que la Reina troba ridícula—. M’han dit que hi puc anar acompanyat. Els bitllets són en primera classe. Vens amb mi, reina del meu cor?

—No.

—Estàs enfadada?

—No, però et vaig dir que no aniríem enlloc més, Tom. No vull fer més bestieses. Ara valoro el que tinc.

L’hi va dir en un whatsapp, però ell no s’ho devia prendre seriosament perquè va contestar: «M’agrada quan et fas l’estreta».

—Soc una bestiesa?

—Sí.

—Ostres, Reina. No m’ho havien dit mai tan clar.

—Doncs ja veus.

—Collons. Sí que ho veig.

—No vull fer-te perdre el temps. Busca-te’n una altra. Jo m’he retirat.

—Ja me’n busco d’altres. Tota l’estona. M’he apuntat a Bumble. Follo cada setmana amb una de diferent. Però cap té el teu nivell.

—Si és un afalac, gràcies.

—Esclar que és un afalac, Reina! Penso en tu sense parar. Deixa’m almenys convidar-te a sopar.

—Tom, no. De debò.

Coneix el Tom. O coneix altres homes com el Tom, potser. De tant en tant recorden que ella existeix i que van passar una nit boja en alguna banda i els ve una melangia irrevocable que confonen amb amor autèntic. Llavors es comporten com gossets petaners durant una estona, i després els passa i neguen haver-ho fet. El Tom encara no ha superat la primera fase.

—Només un sopar, sisplau, Reina. Què pot passar en un sopar?

—Ja t’he dit que no, va, no m’ho facis re…

—Un sopar i prou —insisteix—. El restaurant el trio jo. Et duré a un lloc al·lucinant, ja ho veuràs. Caríssim! No n’has vist mai cap, com aquest!

Ara veu que ho hauria d’haver fet el primer cop que ho havia pensat. Sovint el primer pensament és el que compta. S’aparta el telèfon de l’orella, en mira el número, encara sent el Tom, com si fos un barrufet mecànic.

I penja.

Contactes. Crear contacte. Nom del contacte: Tom. I a continuació: Bloquejar contacte. Contacte bloquejat.

Quan ell li torni a trucar —ja ho està fent, estranyat que s’hagi tallat d’aquesta manera, incapaç d’entendre la realitat—, li saltarà el contestador al primer to.

Sent que en fer-ho no només l’ha bloquejat a ell. També ha bloquejat la part d’ella mateixa que més odia. La que no vol tornar a ser.