70

De tornada a Conques després d’entrevistar-se amb l’enterrador Tomàs, ni el Leandre ni la Reina acaben de saber si el viatge ha valgut la pena. El Leandre pren notes que li surten guerxes. La Filomena té prou feina a mirar el comptaquilòmetres per tal de mantenir-se per sota del trenta, perquè si puja li ve l’angúnia que corre massa. Han format una cua d’una dotzena de vehicles, inclosos un parell de tractors. La Filomena no s’hi amoïna gens. La Reina s’avorreix. Envia missatges als seus homes:

Al Sam: «Com va l’espera?».

A l’Albert: «Estàs bé?».

Cap dels dos no l’obre.

És el torn del correu electrònic. A la safata d’entrada hi troba un missatge de l’Everink. «Què és això que em preguntes sobre tràfic d’animals? Espero que no estiguis pensant a comprar un lloro d’aquests que valen una fortuna. Sabies que Espanya és l’entrada del trenta per cent de les espècies il·legals que es venen a tot el món? Ningú no hi fa res i, lògicament, les màfies se n’aprofiten. De tant en tant en pots trobar evidències a la premsa. Com ara que l’any passat van capturar-se tres antílops negres a Valverde del Fresno, província de Càceres. Si eren allà, bé poden ser també a Conques, no creus? D’altra banda, estic considerant seriosament comprar el teu cul de món. Potser et demano que ho facis per mi, per no cridar l’atenció. Em faries aquest favor? I ara t’he de deixar, que tinc un munt de coses per acabar abans de desaparèixer. Sincerament teu, sempre. U».

La Reina prem «Respondre el missatge» i escriu: «No t’oblidis d’allò meu. Vam fer un tracte. La teva agent immobiliària, R».

Recolza el cap enrere i deixa escapar un sospir. Aquesta vida no fa per ella. És el primer cop que se n’adona amb aquesta claredat. Necessita presses, urgències, obligacions, encarregats de recursos humans cabrons, terminis impossibles, candidats difícils i viatges esgotadors. Necessita ocupar el cap amb alguna cosa més que les amigues del seu fill o les paranoies del Sam. Ni als cent anys vol ser una dona a trenta per hora.

Quan es fica el mòbil a la butxaca de l’abric, topa amb les claus que el Leandre ha tret de la butxaca d’un mort. No se’n recordava. Les acarona. Se les mira. L’escut de l’Espanyol conserva intactes els colors. Blanc i blau. Lluen amb la intensitat d’allò que no és real.