Les festes patronals

L’Andrei va faltar tres dies a la feina i el vam anar a veure a casa seva, perquè ens vam assabentar que l’havia apallissat una colla de brètols.

Ens va obrir la porta l’assistenta social, que li havia dut medicaments i alguns articles de primera necessitat i ja marxava. Ell estava al llit. Feia llàstima de veure’l així, amb aquella cara plena de blaus i les costelles embenades. Gairebé no es podia moure i li costava respirar, però malgrat tot ens va voler explicar com van tenir lloc els esdeveniments.

—Em van mamprendre ací baix, davant del portal. Primer em vaig pensar que eren atracadors, però es limitaven a pegar-me, colps de peu i de puny pertot. Vaig deduir que m’havien confós, que la seva intenció era passar comptes amb una altra persona. Al final em van aclarir el cas ells mateixos. Eren les festes patronals d’aquest barri i les celebren així, estovant el primer foraster que troben. Com una mena de ritu d’iniciació.

No sabíem què dir-li. Les tradicions a vegades resulten conflictives. Entre alenades i tossides, ell va afegir:

—M’hauríeu d’ajudar a buscar pis en una altra zona més civilitzada.