L’home invisible
De petit em vaig acostumar que m’ignoressin els meus pares i les meves germanes. Després no em podia estranyar que no fossin només els de casa, que el meu radi d’invisibilitat excedís l’àmbit familiar i a mesura que passava el temps anés augmentant: que em deixessin de veure, successivament, els veïns, els amics, els companys de feina. Un dia no vaig anar a treballar i no se’n va adonar ningú, ni en l’oficina, ni a casa, ni enlloc. Pel carrer, els desconeguts encara em veien, però, cada vegada més, només si forçava la situació, ensopegant-hi a propòsit, o alçant-los la veu. I les conseqüències, llavors, eren calamitoses: em feien mala cara, m’increpaven i jo m’apocava. M’acovardeixo amb no res.
De vegades em preguntava si aquest aïllament, aquest allunyament de tot i de tots, tindria un final. Quin?
Avui he tornat a entrar a casa seva darrere d’ells, maniobrant amb rapidesa i precisió abans que tanquessin la porta. Els he seguit fins al dormitori i m’he aturat en el llindar per observar-los. S’han quedat en roba interior. Ja no em sobten el cos de dona gran d’ella, ni la panxa i les molles que ell es creu que aconsegueix dissimular posant-se camises i jerseis amples. S’ha tancat en el bany i ens hem quedat sols. He estirat la mà i he murmurat el seu nom. Inútilment, perquè ja no sóc només invisible: m’he anat fent imperceptible també per l’oïda, pel tacte i per tots els sentits. Però, a desgrat de simplificacions filosòfiques, encara continuava existint i podia demostrar-ho. Me n’he anat a la cuina, he obert els armaris i els he canviat de lloc els coberts, els plats, els gots, les llaunes de conserves. Això era infal·lible, sempre els emprenyava i discutien. Fins avui. Ha vingut ella en calces i amb la samarreta dels Ramones, i després ell en pijama, i ho han trobat tot a la primera, cada cosa exactament on la buscaven. S’ha gratat el cul, ell l’ha pessigada, s’han rigut i han començat a preparar el sopar, cantussejant, però no els entenc perquè els sento més i més distants i marxen volant llurs ombres sinuoses, felices i alienes, difícils d’albirar.