Un altre somni

Darrerament somnio massa i no descanso. El metge ho atribueix a problemes digestius i em recepta unes píndoles blanques que fan gust d’anís. Però jo sé que és la pesanta: aquest animal invisible, «de pelatge fi, de la mida d’un gos», que s’ajoca damunt del pit dels dorments i els provoca malsons espantosos.

Avui m’he estirat en el sofà i he fet una becada amb el telenotícies en marxa. He somniat que uns homes de negre es presentaven en les cases i arrestaven els funcionaris i els jutges corruptes, els traficants d’armes, els que adulteraven les drogues, els torturadors, els usurers i els lladres fins, els assassins a sou, els que enganyaven els infants, els que pervertien l’ús de les paraules, els mercaders instal·lats sine die en el temple, els pomposos gasetillers, els científics mancats d’escrúpols, els empresaris que s’enriquien enverinant els aliments, els que conduïen borratxos i no respectaven els passos de vianants, els botiguers que trampejaven amb la bàscula, el president del govern i tots els seus ministres, els mentiders i aprofitats en general, babaus, babuïns, rèptils, cucs i altra fauna moderna, el dependent malcarat de la farmàcia de la cantonada i un que em pegava en l’escola quan érem menuts. M’han despertat uns trucs vigorosos. La pesanta s’ha esmunyit davall del moble de la tele i jo m’he hagut d’alçar corrents abans que tombessin la porta, perquè ara era la policia de debò i em venien a buscar a mi.