Índex onomàstic

AGNÈS. — Filla de la baronessa d’Urpí. La seva delicada presència commocionava l’ànima de les plantes. Visqué a Pratdip fins a la majoria d’edat. Es maridà amb Antoni de Montpalau, cèlebre naturalista de la primera meitat del segle XIX. Testà el 1874.

ALL. — Enèrgic antídot antivampíric. De la família de les liliàcies. Planta bulbosa, vivaç. Té un gust coent.

ALCOVERRO, Josep. — Alcalde liberal de Gandesa. No tenia pèls a la llengua.

AMADEU. — Cotxer d’Antoni de Montpalau. Entrà a la casa quan tenia vuit anys. Es distingí per la fidelitat al seu amo, amb el qual, ben entrada la seixantena, mantenia llargues converses, durant les nits d’insomni, recordant temps passats. Morí als noranta anys, amb fills propis, a Sant Cugat del Vallès, en una casa que li llegà Antoni de Montpalau.

AMBRÒS, Sant. — Sant del segle IV. Formidable llatinista. Escriví L’himne del matí.

ARISSÓ, Carles. — Metge de Ramon Cabrera. Fou desqualificat pel diagnòstic imprudent que aventurà sobre la malura del general. Morí, devorat per l’enveja, no podent resistir el prestigi científic d’Antoni de Montpalau.

ARDENYÀ, Marti d’. — Famós naturalista nat a Altafulla, poble de la província de Tarragona. Féu una correcció a Lavoisier.

ARNES. — Darrer poble de la província de Tarragona, abans d’arribar a Aragó. Té una casa-ajuntament que sembla un palau de Florència.

ARPA PNEUMÀTICA. — Artefacte musical, invenció de Josep Ignasi, el fill del marquès de La Gralla. Impressionà fortament Frederic Chopin durant la seva fugaç estada a Barcelona.

ARPIAZU, el cuiner. — Voluntari reialista. Ensenyà de parlar el sauri volador. Morí boig al poble de Zarauz, en un temporal de llamps i trons.

ÀUREA PICUDA. — Volàtil. Espècie indeterminada. El seu cant era una pura melodia inaudible. Tímida. Conservà una rara afecció a Antoni de Montpalau.

AVINYÓ I BARBA, Francesc. — Físic. Membre de la tertúlia del marquès de La Gralla. Pagà un berenar al Cafè del Perú. Tenia una fàbrica de teixits. S’arruïnà amb la qüestió de les selfactines. Era molt bon home.

AVUTARDA GÈMINIS. — Misteriós animal que obsessionà durant molts anys els naturalistes científics. De sobte, desaparegué de la terra.

BANYUTS, Gorg dels. — Focus de llegendes folklòriques. Sembla que el comte Arnau hi anava amb Adalaisa, durant el seu idil·li. Durant alguns segons es tornà fosforescent, en produir-se la mort definitiva d’Onofre de Dip.

BARONESSA D’URPÍ, La. — Mare d’Agnès i germana del marquès de La Gralla. Fou sogra d’Antoni de Montpalau. Testà el 1840.

BARONESSA DE NÉZIERS, La. — Parenta d’Antoni de Montpalau per la banda de mare i amiga d’Aurora Dupin, coneguda universalment pel pseudònim de «George Sand». Llegia els llibertins francesos del XVIII. Mantenia relacions íntimes amb el pintor Josep Maria de Martin, exiliat reialista a París.

BARÓ DE MEER, El. — Barceloní. Fou capità general de Catalunya i es distingí en la seva lluita contra el comte d’Espanya o d’Espagne. Era home sensible.

BASSA, El general. — Ajudant del general Llauder. Morí tràgicament defenestrat al Pla del Palau.

BONAPLATA, Ramonet. — Un cretí fill de bona família. Tingué un nadó d’estranquis amb Pepeta, la cambrera.

BORSO DI CARMINATI, El general. — Militar liberal d’ascendència italiana, com el seu nom indica. Es distingí en un dels setges de Gandesa.

CABRERA, Ramon. — General en cap dels exèrcits carlins d’Aragó, València i Múrcia. Posteriorment ho fou també del de Catalunya. Cèlebre en tot el món pel seu valor i la seva tàctica. Al final de la campanya contragué una estranya malaltia, superada per l’oportuna intervenció d’Antoni de Montpalau, de qui fou gran amic. Finalment es mullerà i visqué a Londres voltat de setters amb pedigree.

CAFÈ DEL PERÚ. — Cafè. De Barcelona. Hi varen berenar, el dia de llur arribada a la ciutat comtal, George Sand i Chopin amb els contertulians del marques de La Gralla.

CAFÈ DE LA LLIBERTAT. — Cafè. Radicat a Gràcia, al carrer de La Virtut. S’hi reunien els elements progressistes. L’amo es deia Vicentet i era de Sant Sadurní. Posseïa la rara, i nefasta, qualitat d’estroncar el bull del most a l’època de la verema.

CALMET, El monjo. — Especialista en demonologia i vampirisme. Morí a la Bretanya, agenollat davant d’un calvari. Les seves obres foren publicades per la Sorbona.

CANTALUPPO, El capità. — Aeronauta. Féu la volta al món en vuitanta dies. Juli Verne s’hi inspirà en escriure la famosa novel·la.

CARBÓ, Jaume. — Mariscal de camp liberal. Era propietari d’una cobejada col·lecció d’armes. Prengué part activa en la primera guerra civil.

CARLES V. — El Pretendent.

COLONNA D’ESTE, El príncep. — Aristòcrata romà. Duia bates florejades i era amateur d’art. Tenia fama de seductor. Un dia, un amic japonès li regalà una geisha. Era íntim del príncep Lichnowsky, a qui presentà la bellíssima Matilde de Ferrari. Fastiguejat de la vida, se suïcidà a la matinada del 6 al 7 de novembre de 1847.

CORDELLES, Col·legi de. — Institució barcelonina d’ensenyança.

CORBELLA, Samsó. — Metge. Vivia a la plaça d’en Regomir. Contertulià del marquès de La Gralla. La seva muller no li comprenia les íntimes vel·leïtats sentimentals. Fugí a Nàpols amb la cantatriu Teodora Lazzi i acabà de metge del Gran Turc, a Constantinoble. Es féu mundialment famós pel seu «Discurs sobre el contagi de les mosques».

COURRIER DES SCIENCES. — Publicació científica. Gran fama.

DESPUIG, Cristòfor. — Escriví una curiosa obra titulada Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa fets per mossèn Cristofol Despuig, cavaller. Hi ha interessantíssimes referències a la Història Natural.

DIFUNT, L’avenc del. — Avenc del Maestrat, tirant a l’esquerra després dels ports de Beseit. Antoni de Montpalau hi féu meravelloses troballes, entre les quals cal remarcar la música petrificadora. No ha estat estudiat posteriorment.

DIP, Onofre de. — El vampir. Durant la guerra carlina se’l conegué pel Mussol. Fou cavaller del rei En Jaume. S’enamorà de la duquessa Meczyr, ésser No-Mort, la qual li inoculà la terrible condició. Era senyor de Pratdip. Trobà la pau a mans d’Antoni de Montpalau, després de moltes vicissituds que es conten en aquesta novel·la.

EL MUSSOL. — Vegeu Onofre de Dip.

EL JOVE OBSERVADOR, EL VAPOR, EL GUARDA NACIONAL, EL GUIRIGAY, EL CONSTITUCIONAL, L’ECO DEL COMERÇ. — Periòdics polítics barcelonins de l’època. Hom pot consultar-los a l’Arxiu Històric de la Ciutat.

EL MALLORQUÍ. — Vaixell. Hi embarcaren George Sand i Chopin en llur viatge a Mallorca.

ESCODA, Francesc. — Liberal distingit de Gandesa.

ESPARTERO. — El vencedor del carlisme. Li fou conferit el títol de duc de la Victòria i, després, de Morella. Tirava a vanitós. Tingué greus conflictes amb Maria Cristina, la regent. Jugà un gran paper en la política espanyola.

FERRARI, Matilde de. — De casada, Matilde de Leblanc. Gran amor del príncep Lichnowski. Amor impossible. Era amiga de George Sand.

FERRER, Segimon. — Descobridor de la coagulació matemàtica. Caràcter escèptic. Negat absolutament per a la poesia. S’enemistà amb Antoni de Montpalau, a qui tractà de farsant. Morí a Sevilla d’un excés de gazpacho. Tingué molts enemics justificats.

FERRERY, Juan Manuel. — Eminent científic, nat a Pasajes de San Juan. Féu donació del cos incorrupte de santa Faustina. Un dia, en una recepció que donà el rei de Baviera, pronuncià la cèlebre frase: «Tot és res». Morí a Baiona de França.

FORCADELL, El general. — Ajudant de Cabrera. Era considerat com el seu braç dret.

GALVAN, Antoni. — Metge liberal de Gandesa. Tocava la campaneta quan anava a recollir els ferits.

GANDESA. — Població liberal de Catalunya. Figura en els Episodios Nacionales de Galdós. Els seus habitants són gent del llamp.

GARRIGA, Bartomeu. — Contertulià del marquès de La Gralla. Filòleg. Va conèixer Jovellanos en la seva joventut, fent un viatge a Astúries. Reia de manera característica. Quan envellí, es tornà una mica dur d’orella i anava sempre amb una trompeteta acústica. Testà el 1858.

GIL, Pere. — Jesuïta naturalista nat a Reus. És autor d’una famosa Història natural de Catalunya.

GOMBRÈN. — Poble de la comarca del Ripollès. Constants aparicions del comte Arnau. Els vells encara diuen els versos atàvics: «Si el comte Arnau no hagués renegat / tindríem l’aigua del Llobregat».

HILARI DE POITIERS, Sant. — Sant. Escriví poesia en llatí.

HORTA DE SANT JOAN. — Poble molt pintoresc del partit judicial de Gandesa. Ha estat immortalitzat contemporàniament per Picasso en composicions cubistes vers l’any 1906. Quan guanyaven els liberals li deien «Horta d’Ebre».

JOSEP IGNASI. — Fill hereu del marquès de La Gralla. Inventor de l’arpa pneumàtica (vegeu) i de la flauta liberal. Músic notable. Quan heretà títol i patrimoni, es traslladà a Montmartre i muntà espectacles científico-musicals de gran ressonància.

JUNTA DE BERGA. — Junta reialista del Principat, radicada a Berga. Hom li atribueix la responsabilitat de la mort del comte d’Espanya al Coll de Nargó. Feia pomposes proclames.

JUNTA DE COMERÇ. — Institució barcelonina de gran importància cultural.

LABORDE, Alexandre de. — Viatger francès que escriví Voyage pittoresque de l’Espagne i Itinéraire descriptif de l’Espagne amb gran documentació. Tenia els ulls blaus. Féu grans elogis de la salsa maionesa.

LA GRALLA, El marquès de. — Aristòcrata barceloní. Membre de l’Acadèmia de Ciències. Al seu palau, s’hi reunia una famosa tertúlia científica. Era home de bon tarannà i gran autoritat. Tenia entre mans l’estudi de l’aclimatació i l’explotació de l’estruç per als conreus del Prat de Llobregat. Era germà de la baronessa d’Urpí i, per tant, oncle d’Agnès.

LAMMARCK-BOUCHER ET DE LA TRUANDERIE, El cavaller de. — Parent de Montpalau per la banda de mare. Fou botànic famós. Posseïa cafetars a Haití. Enviduà l’any 1813.

LESSEPS, Ferdinand de. — Cònsol de França a Barcelona. Home de sòlida formació científica. Tenia un gran futur.

LICHNOWSKY, El príncep. — Voluntari reialista emparentat amb la família imperial. Molt sagaç. Enamorat sense esperança de Matilde de Ferrari. Tocava delicadament el flautí. De gran èxit entre les dones, posseïa una finíssima sensibilitat. Tingué una tràgica fi.

LO GAYTER DEL LLOBREGAT. — Pseudònim de Joaquim Rubió i Ors, un dels pares de la Renaixença. Els seus versos eren celebradíssims. Instaurà una dinastia d’homes de lletres.

LLAGOSTERA, El general. — Un altre ajudant de Cabrera. Valerós. Sofert.

LEBLANC. — Vegeu Ferrari.

LES QUATRE NACIONS, Fonda de. — Fonda. S’hi albergaren George Sand i Chopin.

MADOZ Y FONTANEDA. — Naturalista. Resident a Sevilla. Mantenia tractes amb naturalistes de les Amèriques. Era una autoritat en mamífers voladors i descobrí, després de laborioses investigacions, l’ou d’una sargantana amfíbia. Una nit, en una fonda de Madrid, li furtaren un rellotge parlant de valor extraordinari. A conseqüència d’aquest fet tingué un altercat amb el ministre de la Governació.

MAGRINYÀ I DE SUNYER, Antoni. — Ex-president de la Diputació de Tarragona. Polígraf. Escriví una història dels setges de Gandesa que el consistori d’aquesta vila acordà de publicar. Aquest acord no s’ha fet mai efectiu per manca de diners.

MANI, Oriol. — Voluntari liberal de Gandesa.

MARTÍ, Joan. — Metge fracassat de Cabrera.

MARINA, Santa. — Santuari dels contorns de Pratdip. Gran fervor popular. S’hi fan aplecs.

MAS, Bernat. — Botànic notable.

MATAPLANA, Castell de. — Antiga cort trobadoresca d’Hug de Mataplana. Hi trobà la pau Onofre de Dip, el No-Mort. Actualment, en ruïnes. Lloc pintoresc.

MATONS, Pasqual. — Canonge liberal i contertulià del marquès de La Gralla. Llegia Horaci a estones perdudes i dreçà un índex d’autors catalans antics. Acabà essent bisbe de Múrcia. Escriví una oda llatina dedicada al progrés que es publicà a El Vapor.

MECZYR, Duquessa de. — No-Mort. Hongaresa i bellíssima. Fou escapçada i esquarterada. Inoculà a Onofre de Dip.

MILÀ I FONTANALS, Manuel. — Erudit. Mestre de Menéndez Pelayo. Influí poderosament en la Reinaxença.

MINOSCA, Peret. — Habitant de Pratdip. Fou víctima del vampir.

MOLES, Enriqueta. — Víctima pueril del vampir.

MORELLA. — Ciutat. Capital del Maestrat. Catedral magnífica. La guarden canonges colèrics. Morella té un gran caràcter.

MONTPALAU, Antoni de. — Científic d’extraordinari valor. Membre de l’Acadèmia de Ciències. Racionalista de jove, acabà dient que havia descobert la poesia de tres coses: l’Amor, el Misteri i l’Aventura. És el protagonista de la present novel·la. Morí a Amsterdam d’una angina de pit.

NAVARRO, Rafael. — Artiller. Defensor liberal de Gandesa.

NICOLAU, El Peix. — Peix terrible. És el «Pesce Cola» dels genovesos.

NOVAU, Isidre de. — Capità de vaixell. Parent de Montpalau. Acompanyà aquest en les seves extraordinàries aventures. Tingué una fi misteriosa: quan viatjava per aigües de Malta, veié, per segona vegada, l’espantable peix Nicolau. Llavors, tancant-se a la seva cabina, desaparegué sense deixar rastre, obligant el segon oficial a fer-se càrrec de la navegació. Llegà la seva fortuna a Antoni de Montpalau.

NÚÑEZ, Leopold. — Víctima vampírica. Castellà. Carter d’ofici.

OCAÑA, Manuel. — Notari. Defensor liberal de Gandesa. Li agradaven les polques.

O’DONNELL, El general. — General de la reina. Era parent del coronel carlí O’Donnell que la xusma exaltada assassinà a la Ciutadella.

OTORRINUS FANTASTICUS. — Animal inexplicable.

PASCUAL, Josep M. — Casuista. Defensor liberal de Gandesa.

PEUDERRATA, Magí. — Batlle de Pratdip. D’una ullada descobria el rastre de llebres i perdius. Quan enviduà es traslladà a Barcelona, on regentà un bordell. Morí de forçat a la Mola de Maó.

PEP DE L’OLI. — Guerriller reialista. Brut. Feia el que podia.

PHALLUS IMPÚDICUS. — Bolet vergonyós. Molt rar. Deien si guaria l’alopècia.

PLANCY, Collin de. — Tractadista en demonologia i vampirisme. Li agradaven els brocats i les blondes. Fou conseller de la Inquisició a Cahors.

PRATDIP. — Poble de la província de Tarragona, subjecte a la senyoria del Dip. Vegeu aquesta novel·la.

PRIM I PRATS, Joan. — Capità de l’exèrcit de la reina. Jugà un paper de primera categoria en la política espanyola, una vegada esdevingué general. Dugué el rei Amadeu a Espanya. Nat a Reus. Morí assassinat al carrer del Turc, a Madrid, el 30 de desembre de 1870.

RIERA, Narcís. —Un dels rectors del col·legi de Nobles de Cordelles. Feia discursos en castellà acadèmic.

SABATER, Matias. — Defensor liberal de Gandesa.

SALLENT, El marquès de. — Liberal exaltat. Morí lluitant com un lleó en una emboscada carlina, a Campdevànol.

SALVADOR, Jaume. — Un dels fundadors de la ciència catalana. Botànic excels. Col·leccionà un herbari del qual encara avui es parla.

SAND, George. — Pseudònim d’Aurora Dupin. Es vestia d’home. Escriptora cèlebre. Escandalitzà els mallorquins.

SEGARRA, El general. — General carlí del Principat. Formava part de la Junta de Berga. Es passà a l’enemic i dirigí, de Ripoll estant, una famosa proclama invitant els seus col·legues a rendir-se.

SCOLOPENDRA MARTIRIALIS. — Insecte monstruós i terrible. Mortal de necessitat. S’assembla a un centpeus gegantí.

SIMIUS SALTARINUS. — Mico que salta. El pelatge es conserva amb naftalina.

SOL, Josep. — Comerciant de Gandesa. Prengué part activa en la defensa.

SOLANI, El guerriller. — Guerriller reialista que operava a les ribes de l’Ebre.

SOLANES, Josep. — Manescal de l’exèrcit de Cabrera. Certificà la mort in extenso de la cavalleria per causa de diarrea galopant.

SAURI VOLADOR, El. — Deixalla prehistòrica. Parlava com un lloro. Era lent i somniós i espantava els gossos amb la seva presència.

TÆNIA INTESTINALIS. — Paràsits dels budells en forma de grans cucs. Són orbs. Produeixen un enflaquiment general de la persona.

TORREBADELLA, El canonge. — Maquiavèl·lic canonge dels apostòlics. Presidí temporalment la Junta de Berga. Era enemic personal del canonge Matons. Fou destituït pel comte de Morella i es veié obligat a donar lliçons de maquiavel·lisme pràctic, a l’exili, a Grenoble.

VALLBONA DE LES MONGES, Abadessa de. — Preocupada per problemes econòmics. Restaurà la tomba de la reina Violant d’Hongria. Tenia el tractament de missenyora i coneixia la fórmula secreta de la deliciosa pasta fullada conventual.

VECIANA I SARDÀ, Josep. — Nat a Reus. Corresponsal de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Era pare de dues filles en edat de merèixer. Cantaven delicadament Il bacio furtivo i La lacrima viva.

VILLANUEVA, Jaume. — Religiós erudit. Escriví el Viaje literario a las iglesias de España.

VINYES, Pauleta. — Víctima del vampir.

ZURBANO, El general. — Valerós general de la reina. Va ésser afusellat, sense formació de causa, el 21 de gener de 1845, amb els seus dos fills. Episodi tristíssim de la política del segle XIX.