El protagonista és un cavaller bizantí, recaptador d’impostos, que és ajudat en la seva tasca per uns excel·lents i complicats autòmats. Kosmas és també un erudit i, pietós com és, un gran coneixedor de la literatura eclesiàstica. Es carteja amb sant Isidor i amb sant Brauli, bisbe de Saragossa, i és també un gran viatger. Als seus viatges és sotjat pel dimoni Arnulf, mediocre i truculent personatge que el persegueix incansablement i li posa un munt de trampes perquè abjuri de la seva fe. En un periple memorable, Kosmas anirà al concili de Toledo i coneixerà l’amor de la seva vida.

Perucho ens ofereix a «Les delícies de l’oci», amb la mena de barreja d’erudició sorneguera i de vertigen expressiu que caracteritza la seva escriptura, més d’una quarantena d’articles que s’apleguen en tres seccions: «Símbols i paisatges», «Les figures» i «Eros».

Què hi fa un vampir enmig de les lluites de carlins i liberals? O el príncep de Lichnowsky cavalcant esvalotadament per la geografia catalana? O com és que un científic racionalista com Antoni de Montpalau acaba descobrint la poesia de tres coses: l’Amor, el Misteri i l’Aventura? En aquesta extraordinària novel·la de fantasia històrica contada per un narrador de gran sensibilitat i extensa cultura, Antoni de Montpalau —naturalista, il·lustrat i liberal—, en un viatge apassionat surt a la recerca d’Onofre de Dip, cavaller del rei En Jaume convertit en vampir. L’haurà de perseguir fent servir tota la seva ciència i el seu humanisme. Un llibre ple de poesia, d’ironia, de cultura, i amb un interès que no decau del començament a la fi.

Llibre de cavalleries, un viatge per la ruta de les espècies, des de la Gran Tartària fins a l’extrem oriental de la Grècia catalana i Armènia, és un dels llibres més bells de l’autor i un dels més imaginatius i divertits, una mescla desconcertant de somni i realitat, servida per una tècnica narrativa plena d’originalitat i de qualitat literària. Aquesta èpica novel·la és un savi exercici de recuperació de la nostra memòria històrica medieval i un intel·ligent divertimento. En resum, una petita joia evocadora de l’apogeu catalano-aragonès al mediterrani del segle XIV.

En aquesta novel·la es barregen fantasia, poesia i erudició amb l’acció novel·lesca. Pamela, dama il·lustrada i agent secreta anglesa, treballa per la causa liberal. Passat el temps, d’ella perviuen només unes cartes misterioses i la seva presència fantasmal —gairebé tangible. I és d’aquesta presència que s’enamora Ignasi de Siurana, coetani i amic de Menéndez Pelayo, fins al punt que la investigació sobre el que fou la vida de Pamela i la recerca d’aquesta ombra estimada l’ocupen plenament.

Editada por vez primera en 1980 (Les aventures del cavaller Kosmas, Planeta) y traducida al castellano al año siguiente, Las aventuras del caballero Kosmas está dedicada a la memoria de Álvaro Cunqueiro. A decir verdad, esta novela es una de las que más se aproxima, por voluntad o simpatía de su autor, al universo del narrador gallego. Para completar un panorama de posibilidades compartidas, basta con juzgar si los siguientes ingredientes hubieran triunfado o no en la conciencia de Cunqueiro: las ciudades inexistentes, los libros piadosos, las estatuas mayestáticas y doradas, los caballeros de alta prosapia, las piedras preciosas y los filósofos que tiñen de humor un hábito de melancolía. Criaturas, en fin, cuya única empresa posible, fuera del olvido, es el ingreso en una novela de caballerías.La obra se ofrece como un relato del género bizantino, escrito a la manera de aquellas peripecias que se frecuentaban en la época de los Comnenos (1081-1185), a su vez inspiradas en invenciones de los siglos i al iv, como las de Heliodoro y Aquiles Tacio. Esa retahíla de entregas comprende, entre otras, Drosila y Caricles, de Nicetas Eugeniano, Hismene e Hismenias, de Eustacio Macrembolita, y Rodante y Dosicles, de Teodoro Pródromo.

Con el trasfondo de las guerras carlistas en Cataluña como fondo, el científico y racionalista Antoni de Montpalau recibe una petición de ayuda para eliminar lo que parece ser un vampiro que ataca a los habitantes del pueblo de Pratdip.

Así, en el plano actual, nos encontramos con el señor Dupont, gerente de la empresa Chevreuil y Hermanos. El tal Dupont es un asiduo visitante del Museo Fabre, fascinado con la sección de arte medieval. Su mayor deseo consiste en cobrarse una fortuna cuyas claves se ocultan en la Edad Media. Y por ello recurre al ingeniero Tomás Safont. Tomás «ama la vida, a todo aquello que es vital y se afirma rotundamente. Pero las ruinas ejercen sobre él una fascinación única». Eso, y su estirpe familiar, le convierte en el idóneo paladín de esta aventura que festeja nostálgicamente un periodo fascinador de nuestra historia: el siglo xiii, el de mayor gloria para la marina catalanoaragonesa.