EL BOULEVARD CLEMENCEAU

Totes les ciutats de França tenen algun carrer que homenatja Georges Clemenceau, gran estadista francès. Fins i tot hi havia un Boulevard Clemenceau a Orà i un Quai Clemenceau a Hanoi. L’única excepció que conec és Narbona, on no han oblidat que el pare de la victòria del 1918 va ordenar a l’exèrcit de disparar a la multitud dels vinyaters el 1907, morts de fam. He mirat de descriure aquest episodi a La revolta dels geperuts.

Consideri el Boulevard Clemenceau, ex-Boulevard du Canigou, com l’artèria més bonica de Perpinyà. L’encasten com una joia dos centres comercials d’antany. Les Dames de France i les Nouvelles Galeries. El bulevard parteix, majestuós, de la plaça de Catalunya sota les cariàtides de les Dames de France, i acaba amb la perspectiva sobre el Boulevard Wilson i la passejada de les Platanes. En occità i en català del Rosselló, el plataner és femení, mentre que el català normatiu i el francès l’integren al masculí. Al fons, el Palau dels Congressos amb la font em recorda l’ajuntament de Saigon i la seua doll a la cantonada del Boulevard Charner i del Boulevard Bonard.

Tret del sol i del vent, el Boulevard Clemenceau no té quasi res de català. La majoria dels edificis imiten l’estil haussmanià. Ara, per culpa de la xafogor potser, els edificis parisencs construïts a Perpinyà s’han esquifit. A la cruïlla del bulevard amb el carrer Francesc Ferrer i l’avinguda de les palmeres, el jardí barcelonitza una mica, amb uns aires de la plaça d’Urquinaona. Cada cop que hi passi, la retirada m’apareix malgrat les diferències. Els hotels, les agències de viatges i els cafès esperen els viatgers. Encara no han entès que els millors viatges són interiors.